Josep Tapia (FVSM), un eco buròcrata sense cor?
“Què és l’home dins la naturalesa? Res respecte a l’infinit. Tot respecte al no-res. Un intermedi entre el no-res i el tot”. Blaise Pascal (1623-1662) Científic, filòsof i escriptor francès.
Amb puntualitat digna de millor objectiu, ha arribat a les nostres mans el darrer comunicat de la Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM). És habitual que, amb l’inici de la primavera i el bon temps, aquesta organització s’exclami pels danys que, hipotèticament, els excursionistes i escaladors provoquen en la reproducció del voltor negre, emblema de la vida natural de la Serra de Tramuntana i, des del segle passat, modus vivendi d’aquesta organització. Ho fa des de fa molts d’anys. De forma especial d’ençà que es varen convertir en propietaris de la finca d’Ariant, situada al cor de la muntanya pollencina.
Josep Tapia, coordinador del projecte voltor negre de la FVSM, ha insistit en el fet que “… l’èxit aconseguit en la recuperació any rere any de la població d’aquesta espècie emblemàtica a Mallorca, a més d’altres espècies protegides, consisteix a evitar que els excursionistes transitin per zones on cria, evitant així l’abandó dels nius”.
Fa una defensa aferrissada de les zones d’exclusió i menciona excursionistes i escaladors com a responsables de l’afectació que puguin patir els voltors negres”
Aquesta persona afirma que “… per als voltors, l’ésser humà és un depredador i la seva presència pròxima als territoris de nidificació és incompatible amb una reproducció reeixida”. Entre altres coses es vanta i fa una defensa aferrissada de les zones d’exclusió -de les que ells gaudeixen i impulsen- i menciona excursionistes i escaladors com a responsables de l’afectació que puguin patir els voltors negres i altres espècies.
Fins aquí res massa diferent de la feina de criminalització d’un col·lectiu que un any i altre, sense justificació ni evidència clara, fa aquesta gent. Malbaratant el bon nom de l’ecologisme i fent un ús barroer de l’eina de la Custòdia del Territori.
Abans d’entrar en el bessó just vull recordar uns fets que Josep Tapia, potser inadvertidament, ha oblidat de mencionar i que, en la meva opinió, són significatius per tenir context.
Parla com a representant d’una entitat que gestiona un latifundi. La finca d’Ariant, propietat de l’FVSM, té 986 hectàrees. Equivalents a 1.388 quarterades o, com és moda dir avui en dia, 1.380 camps de futbol. Gairebé vuit vegades la superfície total del Bosc de Bellver, el pulmó verd de Ciutat de Mallorca, una població de més de 400.000 habitants. I fan una explotació comercial d’ella, desprès de la donació d’un propietari estranger.
Com ell mateix afirma en un article publicat a un volum de la Societat d’Història Natural de les Illes Balears, publicada en 2016, la FVSM fa “Accions (…) dins de propietats privades (que sumen unes 3.500 hectàrees), amb les quals existeixen convenis de custòdia del territori”, referint-se a les finques de Ternelles i Moncaire. Ja sabem en mans de qui estan. I acaba destacant la seva participació en “La gestió d’un espai natural de propietat privada d’unes 200 hectàrees en el municipi de Valldemossa”, que és l’associació coneguda amb el nom de Muntanya del Voltor. Fins que varen partir peres. Podríem recordar la dita que mai no s’ajunten si no s’assemblen?
Fa una defensa a ultrança de les Àrees d’Exclusió. I fa bé perquè ell i la seva fundació viuen d’elles i de la seva gestió, promoció i generalització”
Fa una defensa a ultrança de les Àrees d’Exclusió. I fa bé perquè ell i la seva fundació viuen d’elles i de la seva gestió, promoció i generalització. Hi ha tretze sous que hi depenen cada mes. El seu i els de dotze persones més de la FVSM. Si tothom cobra el sou mínim -15.120 euros anuals- estaríem parlant d’una entitat que paga en sous no menys de 196.560 euros per exercici.
Opinen alguns experts que els propietaris privats de grans extensions varen consentir que les seves terres s’incorporessin al paratge natural de la Serra de Tramuntana sempre que els permetessin participar en la zonificació. Havien nascut les zones d’exclusió. El color vermell de la prohibició aviat tenyia tota la Serra de Tramuntana. És a dir, les àrees d’exclusió varen ser el resultat d’un mercadeig polític entre el Govern del moment i els grans propietaris. No posaré en dubte que una part significativa d’elles tenen sentit des d’un punt de vista conservacionista i de protecció integral de la natural. D’altres clarament no. Just protegeixen interessos privats. Som davant el fruit d’un pacte enverinat?
Fins aquí senzillament parlaríem de parers i pronunciaments diversos, des del dret a la lliure i personal opinió, discrepant en aquest cas. Però el que ho capgira tot, des del meu punt de vista, és la referència que el comunicat de FVSM i Josep Tapia fa sobre un incident ocorregut el dimecres dia 10 de maig.
La Guàrdia Civil va rescatar el dimecres un excursionista de 72 anys que es trobava tot sol realitzant una exigent ruta de muntanya prop de la Torre de Lluc”
Segons publicava el diari “Última Hora”, en notícia firmada per Guiem Rosselló, “La Guàrdia Civil va rescatar el dimecres un excursionista de 72 anys que es trobava tot sol realitzant una exigent ruta de muntanya prop de la Torre de Lluc, en el municipi d’Escorca. Pel que sembla l’home va sofrir un esvaïment que el deixà sense forces per a seguir… Segons va informar la Benemèrita en una nota de premsa, un avís del mateix excursionista alertant que es trobava molt cansat i es veia incapaç de finalitzar la ruta va activar l’operatiu de rescat. Després de l’avís, l’helicòpter de la Guàrdia Civil es va traslladar fins al lloc i dos especialistes del Grup de Rescat en Muntanya van pujar a bord al senderista que no va requerir assistència mèdica”.
En l’esmentada nota, la Guàrdia Civil ha volgut recordar que en les activitats de muntanya no és recomanable anar en solitari. També han remarcat la importància de planificar correctament les rutes.
Josep Tapia i la FVSM afirmen que “… les labors de rescat podrien haver perjudicat seriosament les zones de cria de voltor negre, àguila pescadora i el falcó de la reina, a més de suposar un seriós risc per als integrants de l’operatiu que va participar en el citat rescat.” I queden més amples que llargs!
Vostès imaginin el que va sentir aquest humà en sentir-se defallir en uns dels terrenys més extraordinaris i complicats tècnicament de Tramuntana. La sensació que el cap se’n va. Que les forces t’abandonen. Que estàs a quilòmetres de l’ajuda més propera. Quan t’adones que la teva vida està en perill. Mentre intentes fer una desesperada cridada d’auxili en una zona amb poca i dolenta cobertura. I pensin ara que els hagués tocat a vostès. O a un familiar proper. O a un dels seus amics. O a una persona estimada. O a qualsevol altre persona. Segurament les emocions els hauran posat la pell de gallina i omplert el cap d’imatges aborronadores. No serien molt diferents a les que experimentà aquest veterà muntanyenc de 72 anys.
Podem detectar en el comunicat empatia, humanitat, preocupació per qualcú que pateix o Interès per la seva evolució?”
Josep Tapia se’n fot de tot això? El que li interessa és el -suposat i hipotètic- perjudici al voltor negre enfront del patiment d’un ésser humà? Podem detectar en el comunicat empatia, humanitat, preocupació per qualcú que pateix o Interès per la seva evolució? Alguna mostra de suport pel rescatat i/o els seus familiars? Vostès jutjaran.
Aquesta hipotètica manca de benevolència i compassió -si així ho pensen- podria no ser nova. Quan el setembre de 2016 un voltor negre es va encastar contra el morro d’un avió al cel de Mallorca amb gairebé 200 persones entre passatgers i tripulats es varen limitar a “… lamentar l’accident que s’ha produït aquest matí en impactar un pollastre de voltor negre contra un avió a Mallorca, que s’ha saldat amb la mort de l’animal, i adverteix que el risc que es repeteixin aquest tipus d’incidents és molt real…” Alguna menció al terror i el pànic dels mes de 170 passatgers? Res a dir de la feina de la tripulació aconseguit fer aterrar un aparell danyat gràcies al seu entrenament i professionalitat? Just preocupació per la mort de l’animal que vola, té plomes negres i menja carronya? Really?
Aquesta presumpta deshumanització és, en la meva opinió, preocupant.
Els éssers humans venim al món amb una capacitat anomenada “preocupació empàtica”, la qual ens fa estar atents a aquells que sofreixen. Ens avisa del patiment que podem fer passar als altres si ens descontrolem. Si desconnectem aquesta empatia -que posseïm tots els éssers humans de manera innata- podríem tractar a altres éssers humans com si fossin coses, negant-nos a connectar amb ells.
Llegint els escrits del psicòleg Steve Taylor (Leeds University), podríem arribar a que “el resultat és una separació total amb el món real, l’experiència i el contacte (…) veient les persones (…) com a unitats i no individus.” Ens veurien com un col·lectiu, no com a persones amb cara, ulls i peculiaritats. El nostre dolor i sentiments són minimitzats. I qualsevol integrant d’aquest col·lectiu deshumanitzat és responsable dels crims dels quals són acusats alguns. I podrien considerar que el càstig contra aquest col·lectiu és necessari i justificat just per fer-ne part. Ja no som més en Josep, Margalida, Pere o Antònia. Som excursionistes, escaladors, muntanyencs, amants de la nostra terra i tradicions. Culpables, per tant? Hem de recuperar la Ley de vagos y maleantes?
Soc del parer que es va produir una imprudència per part del protagonista de la nostra història. Mai no és recomanable sortir sense acompanyament a trescar per la muntanya. I això és opinió amplament compartida. Més no puc afegir per desconeixement de les circumstàncies. En el moment de redactar aquesta columna no tinc notícia que l’autoritat judicial hagi iniciat procediment contra l’accidentat. Ni que hagi estat instat per la FVSM. Ni esper es produeixi.
Convidaré a Josep Tapia al següent exercici mental. I als directius i patrons de la FVSM. I a vostès per descomptat.
Estàs a 300 metres d’un conjunt de nius de voltor. En plena època de nidificació. Tens a la mà un telèfon si vols demanar ajuda. Què fas?”
Et trobes un dels empleats de la FVSM -segur que te’ls estimes a totes i tots- caigut en terra, al mig de la finca, a l’ombra del Puig Gros de Ternelles. Aparentment, ha patit un defalliment, té dificultats per parlar i fa mala cara. Està pàl·lid, té mal de cap, no veu ni sent bé i sua molt. De vegades sembla que s’acuba. Es queixa de punyides a l’abdomen. Li prens el pols i el trobes irregular i dèbil. Han passat cinc minuts i no es recupera. Estàs a 300 metres d’un conjunt de nius de voltor. En plena època de nidificació. Tens a la mà un telèfon si vols demanar ajuda. Què fas? Telefones a l’112 i els expliques que no vinguin amb l’helicòpter (que tindria al malalt en 30 minuts a l’hospital) i que enviïn equips de rescat per terra (dues horetes si fa no fa per arribar a una instal·lació sanitària)? Mous l’accidentat tres o quatre-cents metres per allunyar-lo de la zona de cria? O senzillament actives el protocol d’emergència amb una telefonada i deixes que els professionals -de rescat i sanitaris- apliquin els seus criteris, protocols, entrenament i professionalitat per intentar recuperar i salvar la vida del teu company?
Ni vostès, ni Josep Tapia, ni els seus caps tindrien dubte alguna. I farien el que qualsevol altra persona amb una mica de cor i no apoltronat a un despatx entendrien que toca. Ajudar a una persona que pateix i deixar-se de coverbos. I no faria falta recordar a ningú l’article 195 del Codi Penal quan defineix el delicte d’omissió del socors com el protagonitzat per “El que no socorregués a una persona que es trobi desemparada i en perill manifest i greu, quan pogués fer-ho…” Pura i simple humanitat i empatia. La que ens caracteritza i dignifica com a integrants d’una societat des de que els nostres llunyans antecessors a les sabanes africanes s’aixecaren damunt dues cames.
Tot el meu suport i comprensió a Josep Tapia en la feina de conservació que ell i tants d’altres fan del voltor negre i altres espècies”
Tot el meu suport i comprensió a Josep Tapia en la feina de conservació que ell, i tants d’altres amb menys rebombori i recursos materials, fan del voltor negre i altres espècies. I puc respectar la seva empatia cap a una animal al que ha dedicat la seva carrera, permetent-li viure d’aquest.
Ara bé, i sempre en la meva opinió ja publicada anteriorment, es configura un model de protecció del territori -encarnat per la FVSM- que segueix els principis del despotisme il·lustrat de l’absolutisme monàrquic del segle XVIII, adaptats a un entorn neoliberal. “Tot per al poble però sense el poble”. Tot molt paternalista. És el nou proteccionisme ambiental i el conservacionisme revengista. La protecció mediambiental com a excusa pel gaudi de la natura d’uns pocs privilegiats. Els altres que es conformin amb les escorrialles i pagar impostos!
L’empatia és el que m’ha fet esperar vàries setmanes abans de redactar aquesta columna. I l’he feta i refeta moltes vegades. Sempre intentant no ferir ni personalment ni institucionalment a ningú. Intentant aplicar en aquest text el que -en la meva opinió- no he trobat en les seves comunicacions ni actituds. No som muntanyencs, senderistes, excursionistes o escaladors. Som persones -també vostès- amb nom, cara, ulls, penes, alegries i tristeses. Respectin-se a vostès respectant-nos i no deshumanitzant-nos, ni que sigui de forma inadvertida. No existeix una dicotomia excloent entre humans o animals. Si volen salvar aquest petit còdol celestial que anomenem Terra, la nostra llar, o ens salvem tots -i no serà fàcil- o desapareixem.
Apunt final
En el què esper que estiguem d’acord Josep Tapia i tots vostès és que ja és ben hora que el Govern de les Illes Balears reconegui la feina extraordinària dels equips de rescat en muntanya. De forma destacada el GREIM de la Guàrdia Civil i el Grup de Rescat en Muntanya dels Bombers de Mallorca, sense oblidar Protecció Civil i els integrants dels serveis sanitaris i hospitalaris, entre d’altres.
Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ja!
