La DGT i la Serra de Tramuntana. Això es Can Bum?

Article 408 Codi Penal.- L’autoritat o funcionari que, faltant a l’obligació del seu càrrec, deixés intencionadament de promoure la persecució dels delictes dels quals tingui notícia o dels seus responsables, incorrerà en la pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys.

Existeix un huracà de notícies generat pel suposat comportament incívic de motoristes, automobilistes i altres usuaris de la carretera que travessa tota la Serra de Tramuntana. Aquesta situació ha estat denunciada per la plataforma ciutadana INDIGNATS MA10. Aquesta reuneix veïnats afectats per la situació des d’Andratx fins a Pollença. Hi sobresurt i brilla amb llum pròpia la comunicació feta –Magisterdixit-per la Prefectura provincial de Trànsit de les Balears. 

Cal recordar que la Direcció general de trànsit (comunament coneguda com a DGT) és un organisme autònom dependent del Ministeri de l’Interior d’Espanya responsable de l’execució de la política viària. Té conferit per llei i entre altres funcions, els procediments sancionadors per infraccions de tràfic en l’àmbit interurbà. En aquestes tasques compta amb el suport de l’Agrupació de Tràfic de la Guàrdia Civil. En el cas de les Illes Balears desenvolupada pel Sector/Subsector de Trànsit i els seus integrants.

Fa pocs dies que la premsa local titulava que “La DGT defensa que les motos no superen la velocitat permesa a la Serra”. Reblava el clau fent referència al fet que, pretesament, “Les dades dels controls de trànsit mostren que circulen a una mitjana de 35 km/h”. Els portaveus de la DGT no s’estaven d’afirmar que “…no hi ha carreres il·legals” a la MA10. Tot segons les seves dades, recollides amb els sistemes de vigilància dels que disposen. Unes dades que han estat processades, analitzades i gestionades de forma interna, sense intervenció ni contrast per part de fonts externes i independents. No cal ser molt viu per saber que aquesta comunicació ha estat clarament rebutjada com a inexacta, tendenciosa, esbiaixada –entre altres qualificatius- pels veïnats afectats per aquesta dramàtica situació.

Els proposaré un exercici mental. Siguem bona gent. Pensem que els buròcrates de la DGT creuen en la veracitat de les seves afirmacions. Emeses després de ponderar curosament les dades –internes- de les que disposen. Que tot podria ser. I demostrarem com poden estar equivocats absolutament i radicalment en la interpretació d’aquestes. I per això faré servir una història que es va esdevenir en els dramàtics anys de la Segona Guerra Mundial.

La força aèria nord-americana estava espantada amb les esgarrifoses xifres de pèrdues d’avions i vides humanes en les missions de bombardeig sobre el Tercer Reich. Decidiren reforçar el blindatge dels avions i enviaren uns tècnics a les bases aèries del front. La seva missió era examinar els aeroplans retornats i contar el nombre i posició dels forats de bala. La conclusió que l’alt comandament en va treure era que calia millorar la protecció de la zona de la cua i l’extrem de les ales. Les dades mostraven que eren les més danyades. En aquest moment va aparèixer la figura d’Abraham Wald, matemàtic i estadístic jueu emigrat als Estats Units fugint de la barbàrie nazi. Enfrontant-se a l’Estat Major de l’Exèrcit, va afirmar que les dades s’interpretaven malament. Les coses eren just a l’inrevés! No s’havien considerat les dades dels avions no retornats. Els que s’havien perdut amb les seves tripulacions. Els forats de bala en els avions que tornaven representaven zones en les quals un bombarder podia sofrir danys i encara així volar prou bé per a tornar sa i estalvi a la base. Calia recordar que els avions que no retornaven eren danyats en les altres ubicacions. Els motors i la cabina de pilotatge, entre d’altres. Li varen fer cas. I les pèrdues en els avions modificats, segons les indicacions de Wald, es reduïren significativament. Els Aliats guanyaren la guerra. S’acabava de fundar la ciència de la recerca operativa. I s’havia creat el concepte de biaix de supervivència. Un biaix cognitiu consistent a concentrar-se en una cosa que ha passat per qualque tipus de procés selectiu (les dades que tenim) i no tenir en compte els casos en què no se superà aquest procés.

Alguns afirmen que Abraham Wald just va haver de parlar amb els companys dels pilots que no retornaren mai per adonar-se que alguna cosa no anava. Li explicaren com els impactes en un motor o les ferides al pilot eren gairebé sempre una condemna a mort per a tot l’aparell i la seva dotació. Els que es jugaven la vida en cada missió sabien ben bé el que passava, més enllà de les fredes dades recollides pels escarxofats buròcrates del Pentàgon. Era tan fàcil com contar els llits buits dels caiguts al retorn de la missió i no forats en els avions.

En la meva opinió la DGT faria bé en contrastar les dades, per si de cas van errats de comptes.

Certament, poden afirmar que -en l’estoneta que han estat vigilant i en el tram que han supervisat- no ha passat res significatiu. I excepte que no siguin d’aquest món s’adonarien que alguna cosa està malament. Des del meu punt de vista s’hauria de consultar amb el veïnat i els municipis que integren la ruta. Que tinguin la valentia de sortir de la seva gàbia administrativa i s’atraquin als ciutadans titulars de drets i patidors de la incompetència i la desídia. Un vell principi periodístic indica que quan un et diu que plou i que un altre et diu que fa sol, no pots donar la mateixa consideració a ambdues posicions. Has d’obrir la finestra i determinar si passa una cosa o l’altre per tu mateix. I si no es fien dels veïns que consultin amb l’alt comandament d’una de les policies locals de Tramuntana. Aquell que, conduint el seu cotxe particular, va ser sobrepassat per damunt el límit de velocitat, trepitjant línia continua i, dos dels tres individus, amb la roda davantera a l’aire. O els xofers professionals del TIB que un dia i un altre veuen en perill els seus passatgers. O a aquell gruista que, un cap de setmana darrera l’altre, anava a cercar motos i cotxes estampats i fora de la via de pujada al Puig Major. Fins i tot alguns indicaven que eren integrants de la Benemèrita. Pot ser perquè li apliquessin algun descompte?

Però és que, a més, semblaria que la DGT fa trampes. No fa falta anar a cercar Na Maria per sa cuina! Segons s’ha publicat, el dia 18 de juny varen establir un control a la MA10. En el mateix un 7,8% dels vehicles van superar la velocitat màxima permesa. I afirmen, amb aquestes dades, que “Amb les velocitats que es registren i el baix nivell d’incompliment de la normativa, es tracta un problema de soroll, per probablement accelerades o accions similars”. En la revista editada per la mateixa DGT en el seu exemplar del 3 de maig de 2018, s’afirma que –en un control fet durant sis dies a tot el país- es va detectar que “El 4,6% dels vehicles controlats en carreteres convencionals han estat denunciats per excés de velocitat”. És a dir a la MA10 hi ha un 70% més d’excessos de velocitat –ei, constatats pel personal i medis de la DGT- que a la resta de l’estat i Francisca Ramis –cap de la delegació provincial de la DGT- diu que aquí no passa res? I Aina Calvo –delegada del Govern a les Illes Balears- dient que estan fent molta de feina? Com d’intenses han de ser les pressions per tal que aquestes dues dones –professionals contrastades en principi- s’hagin d’enviar a glopades aquestes afirmacions, segons el meu parer, inexactes per no dir tendencioses. Talment, semblaria que afirmen que la Mare de Déu es diu Pixedis!

En psicologia el biaix de confirmació es defineix com una tendència a tenir en compte esdeveniments o elements de tal manera que confirmin les nostres preconcepcions o hipòtesis, provocant errors en la interpretació del món que ens envolta. Per gairebé quaranta anys per les administracions no ha existit el problema. Com un foc colgat, han deixat que s’escampi i creixi fins a esdevenir el monstre d’avui.  I encara neguen la seva existència tot i que l’evidència és abassegadora. Per quaranta anys els tallers han canviat tubs d’escapament abans de les ITV, les estacions d’ITV han fet com si es creguessin que la configuració d’aquell vehicle era la d’ús diari i les policies locals i la guàrdia civil de trànsit han fet com si plogués sota la mirada complaent de les administracions públiques encarregades de la vigilància i observança de les lleis. Ara ja passa d’hora que ressituïn la seva mirada i s’enfoquin en la realitat. I ho arreglin. I donin les solucions que permetin el gaudi d’una activitat com el motociclisme i l’automobilisme amb el respecte degut al descans i vida privada de veïns i residents. Aquella que recordi que la llibertat d’una persona acaba a on comença la de l’altre. I pels infractors, que els bombin!

I si no, senyores Ramis i Calvo, se’n vagin a ca seva a repassar la carta magna del 78 i la llista dels drets del ciutadà. I l’obligació dels servidors públics de salvaguardar-los.