La sesta dels pagesos i la tosa de les ovelles

La sesta tenia prou raó de ser dins la pagesia, perquè els pagesos d’abans, a trenc d’alba, ja estaven dedicats a les tasques pròpies de la ruralia, cosa que provocava que a migdia no només tenien desigs de menjar, sinó que també els badalls eren de son. Però, el bon plat sol ser del gust de tothom, i per això vilans i ciutadans hi trobaven també el gust.

Quines imatges camperoles més entranyables! Escenes irrecuperables, com la del pagès amb panxa grossa a la fresca, amb el capell de palma fins damunt els ulls, per evadir més la claror, roncant baix l’ombra del garrover, amb el cap reposant damunt una pedra.

La paraula sesta, ve de la llatina sexta, és a dir una de les unitats del temps en les quals es dividia el dia, durant l’imperi romà. Noms i costums ens venen d’aquesta civilització. Antany, hi havia pobles que la sesta era anunciada amb una crida, notificant que el qui fes renou durant l’horeta seria multat.

La vestimenta ha de renovar-se i de cada vegada se segueixen més els colors i models d’actualitat, però amb teles lleugeres per no haver d’aguantar les calors.

Un dels animals més mansos i de carn prou apreciada dins la variada cuina mallorquina, són les ovelles (també dites xots o menys), que en les nombroses guardes que pasturen per les nostres foraviles, suposen ser un meravellós espectacle del qual es pot gaudir cada dia. L’assossegat viure d’aquests animals tan dòcils fa que els pagesos facin que el pes de la llana no sigui insuportable per aquests animals, per això es fa la tosa o tondre.

L’acte de tondre les ovelles en les possessions o terrenys de la nostra illa, suposa ser un costum que es veu amb molta simpatia i, per la gent del camp, vendre la llana constitueix una bona entrada de diners.

Per a mi, va suposar una festa camperola, amb tot aquell sabor tan peculiar de la pagesia. En aquest cas, es tractava d’una mostra viva de costums de segles. La diada s’inicià amb un plat de bescuit escaldat amb llet formatjada ben dolceta i amb gust de canyella sense faltar-hi, les figues seques i un glopet de mesclat.

Antigament, el fet de tondre es començava resant un parenostre, afegint: “Comencem en nom de Déu”. És un cerimonial semblant al de les matances, malgrat que la finalitat no tengui res a veure. S’utilitzen unes maquinetes que han substituït les estisores especials, molt arcaiques. L’amo no feia res més que acaramullar les peces de llana i semblava que el seu pensament estava centrat en la quantia que li suposaria quan la dugués a vendre. Es dirigia a mi donant-me tota classe d’explicacions i per a mi tot aquell món em resultava sorprenent i admirable.

Segons em digueren, el vespre abans, les ovelles es deixen a fora perquè tinguin la llana humida quan es procedeix a afaitar-les. I per evitar que amb la venguda del sol decaigui la blanor de bon matí, les fan passar als sestadors.