La Victòria d’Alcúdia
Un lloc contemplatiu i únic és l’ermita de la Victòria d’Alcúdia. La primera notícia que existeix de la presència d’ermitans a les muntanyes d’Alcúdia, on actualment hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Victòria, es remunta al 1395. Sabem que en aquesta data un ermità anomenat Arnau Got habitava a la part de llevant d’aquestes muntanyes i segons sembla hauria rebut un llegat per a la construcció d’una capella.
El 2 de novembre de 1403 el bisbe de Mallorca autoritzà a Fra Diego Garcia, ermità que s’havia instal·lat a la zona, a celebrar missa a l’oratori o cel·la que es situava a la muntanya comuna d’Alcúdia. Aquí es on segurament trobem l’origen d’unes primitives construccions en aquest emplaçament, entre elles una capella i altres dependències per a la vida ermitana. També és molt possible que fos aquest Fra Diego Garcia qui col·loqués la imatge de la mare de Déu de la Victòria en aquest emplaçament perquè durant les Germanies (1521-1523) la imatge era coneguda com a Nostra Dona de Fra Diego.
La imatge de la mare de Déu de la Victòria és una talla gòtica de fusta de 69 centímetres d’alçada la qual des del 1643 és la patrona del poble i que segons la tradició, va ser trobada de manera gairebé mística o fins i tot llegendària al cap de poc de la conquesta cristiana de Mallorca, concretament cap al 1300, any del naixement d’Alcúdia com a vila, per un pastor més o manco on actualment hi ha el santuari. Sabem que el 1417 ja hi havia tres ermitans, però el 1424 Fra Diego morí.
En els següents anys alguns ermitans van i venen fins que el 1445 el rei Alfons V el Magnànim farà donació a Felip Morató de la torre que havia habitat Fra Diego. Concretament el 1678, el mestre Pere Torrandell comença la construcció del nou edifici barroc del qual podem gaudir avui en dia. Es tracta d’una construcció molt sòlida i de caràcter defensiu, ja que l’emplaçament aïllat de la ciutat podia ser i de fet havia estat objectiu de diversos atacs pirates en una època de poca seguretat a la Mediterrània.
Autor foto portada: Xisco Simón