L’Alzinar: És temps de magranes, olives, esclata-sangs i equilibri interior

Un pagès tot ho confita

perquè mai no es perdi res,

tothom té molt ben entès

que en el camp tot s’aprofita.

És temps de magranes.

El magraner, que teòricament té els seus orígens a l’Orient (Pèrsia i Afganistan) és, des de sempre, un arbre molt lligat al món pagès illenc, evocant la tranquil·litat i l’assossec.

Es tracta d’una fruita amb  molts d’hidrats de carboni i fort poder antioxidant, anticancerígena, depurativa, diürètica i antidiarreica, gràcies al seu contingut en provitamina A, vitamina C, vitamines del grup B i també potassi, calci i magnesi.

Octubre ha estat considerat, des de sempre, com el mes de les magranes (les millors són les mollars, que tenen els grans rojos i són les més dolces), començant a collir-les després de la festa de Sant Francesc (dia 4 d’octubre), però la tradició popular illenca, la saviesa popular, ens torna a recordar que el millor dia per agafar-les, és per Sant Lluc, el 18 d’octubre, és a dir, avui fa sis dies.

Després de desgranar-les a poc a poc, gra a gra, s’hi afegia un poc de mistela i sucre, o mel, al gust. O mesclades amb nata de bon de veres, no d’aquesta que ara venen als comerços amb esprai.

I amb la magrana silvestre, els nostres avantpassats preparaven un deliciós refresc, la granadina, i una insuperable salsa per acompanyar el rostit de Nadal.

Eren, i són, plaers de Déu.

Canvi d’hora.

La vinent nit del dissabte a diumenge (30 i 31 d’octubre), els nostres polítics ens tornaran a canviar l’hora, regalant-nos, aquesta vegada, una hora més de son (les 3 del matí passaren a ser les 2), amb l’objectiu, segons ells, de reduir el consum d’electricitat (quan d’aquí un poc més d’un mes i mig i hi haurà el gran, i prescindible, malbaratament de les festes de Nadal), oblidant el tema de l’alteració dels bioritmes, vitals per a les persones, i encara més de les que tenen problemes per a dormir, que segons un recent estudi passa ja del 33 % de la població.

Trastorns del son, que ara es poden accentuar amb el canvi d’hora, poden ser crònics i tenir conseqüències directes en la qualitat de vida, i en poc temps també de la salut.

És temps de…

A més de les magranes, ja és temps de menjar bunyols, sembrar blat, sègol, ordi, faves (de les que avui mateix en parla àmpliament el bon amic Toni Pinya), porros, pèsols, espinacs, fonoll, mongetes verdes (per cert estic recollint els fesols de fava, les mongetes llargues, tomàtigues -les tomatigueres encara estan totes ben carregades amb un bon esplet-, pebres i pebres coents i les carabasses, carabassons i melons de l’any passat), cols, cebes, raves, ravenets, pebres, enciams i esqueixos de plantes aromàtiques, i de recollir castanyes, avellanes, nous, codonys, els primers murtons, i les darreres ametlles (si encara no estan replegades), i d’aquí una mica les nesples, serves i un poc més endavant també podrem començar a gaudir dels primers aglans dolços, que tan bons són, tant menjats directament, com torrats (igualment que les castanyes).

És temps de salar olives verdes, sempre en lluna vella, i de començar a menjar-nos les trencades d’enguany (encara un poc aspres),

És temps de  cercar esclata-sangs, ja han aparegut els primers als punts alts de la nostra Serra de Tramuntana.

Les clementines, híbrid entre la mandarina comuna i la taronja, comencen a estar ara al seu punt (un poc verdetes, però dolçoses). La recollida de les clementines sol començar a finals d’octubre, moment què la pell encara és verda, però els grills ja comencen a ser dolços i saborosos, i s’espera que durarà fins a mitjans de gener, moment que ja tocarà el torn a les taronges.

Equilibri interior i bona salut.

Ho sé per pròpia experiència arran d’un ja desaparegut banc (i els seus avariciosos successors), d’un nom del qual ja no em vull recordar, què va tenir la desgraciada idea d’absorbir i remodelar el Crèdit Balear, i d’uns nefasts personatges, sense vergonya, consciència, ni miraments, què per aconseguir objectius i ascendir tenien nassos de trepitjar, fins  i tot, a la seva pròpia mare… Capitalisme pur i dur dins el seu màxim exponent!

Pot ser perillós anar al psiquiatre per problemes de malestar general, ansietat, depressió… dins aquesta dura existència que lamentablement ens ha tornat a tocar viure darrerament.

Heu pensat alguna vegada que no sou vosaltres els que esteu malalts i necessiteu canviar?

És el món que ens envolta el que està malalt i ha de ser canviat. No ho dubteu!

Indiscutiblement què els psicòlegs i psiquiatres ens poden donar un cop de mà per modificar la nostra visió de les coses i ajudar-nos “a ser més feliços” (entre cometes), mitjançant psicoanàlisis, ansiolítics, drogues i teràpies.

Però és aquesta realment una bona solució? No és millor centrar-nos, passar de moltes coses que considerem prioritàries, i cercar un autèntic equilibri interior, que reflecteix sempre a favor de la teva salut!

Intentar dominar l’estrès, menjar millor (amb una dieta equilibrada i més alta en magnesi), dormir més i millor, unes pastilletes de xocolata negra (almenys del 70% de cacau) de tant en tant, ajudes com l’hipèric, conegut per aquestes contrades com herba de Sant Joan; juntament amb exercici (ballar, caminar, fer muntanyisme, nedar, passejar amb bicicleta…) fet amb regularitat, si pot ser a l’aire lliure (el millor antidepressiu, juntament amb el verd dels bocs, dels horts i de les muntanyes), la meditació, relaxació, ioga, massatges, contribuiran indiscutiblement que et sentis més relaxat, més feliç i amb un millor estat d’ànim, aconseguint sobreviure millor dins aquest maleït ambient hostil que es torna a tocar respirar darrerament.“La sort per triomfar en la vida es diu creure en tu mateix”.

Els arbres urbans necessiten més atenció!

Els arbres són la nostra base, són la nostra pròpia vida, si les plantes deixessin d’existir, tot deixaria de funcionar, sense les plantes, desafortunadament o afortunadament, no podem viure.

Però els pots cuidats que reben els arbres urbans, les podes excessivament severes i fora de temps, que rompen els seus cicles vitals, i els arriben a malmetre, els enrajolats o l’asfalt que no els deixen respirar, que no els deixen beure, fan que molts acabin malalts, i el que abans eren obres d’art de la natura, que embellien el paisatge i els carrers, es van convertint en cadàvers vegetals.

És la mateixa novel·la de sempre: arquitectura de dubtosa funcionalitat, ofegant i atemptant contra els benefactors arbres, en lloc d’actuar augmentant la plantació d’arbrat a tots els carrers i places que es pugui, especialment a les àrees de nova urbanització, fent-ne un acurat seguiment i tractament, optant inclús per varietats autòctones, i si fos necessari en alguns casos (places, carrers empedrats…) fer una instal·lació de reg subterrani.

És també veritat que els arbres són víctimes del canvi climàtic, però també que formen part de la solució per a controlar-ho. Pràcticament el 20% de tot el C02 que s’emet dins les nostres Illes l’absorbeixen els arbres.

És necessari actuar, des de les altes esferes, des del Govern Balear, des del Consell de Mallorca, des dels Ajuntaments, des de les associacions de veïns, un poc més amb sentit comú, escoltar la saviesa popular, escoltar els nostres vells i savis pagesos i engrescar-s’hi  un poc més…

Em van dir: “O et puges al carro o l’hauràs d’empènyer”.

Ni vaig pujar al carro ni ho vaig empènyer.

Em vaig asseure a la cuneta i al voltant meu, en el moment oportú, van brollar les roselles.

(Gloria Fuertes).