L’Alzinar: Què podem fer, i que podem collir a l’hort, durant l’octubre i les cinc bolles de la vida

Ja estem de ple al cor de la tardor, divendres d’aquesta setmana encetàrem aquest nou mes d’octubre, que habitualment acostuma a ser un dels més plujosos, amb aiguats intensos i amb temperatures bastants suaus, però també amb la primera fredorada de la temporada.

Aquest passat, i ja finalitzat, mes de setembre, s’ha caracteritzat enguany per les altes temperatures, i a curt termini sembla que no hi haurà grans novetats a la vista, a pesar que per demà, dilluns, està prevista una baixada dels termòmetres i, molt possiblement, ja ens hàgim de posar amb mànega llarga.

Dins aquests darrers deu anys el mes d’octubre ha estat, en general, molt més calorós que les dècades anteriors, a pesar d’estar singularitzat, com un mes de canvis en el temps, en el comportament dels animals i del paisatge. Un mes que transita cap al fred de l’hivern i fa que tots els éssers vius comencin el seu període d’adaptació. La gran majoria de les dites populars d’aquest mes esmenten l’arribada del fred i de com la natura s’hi adapta.

Els arbres ja es comencen a tenyir de vermell per després despullar-se a poc a poc de les seves fulles, per reduir l’activitat biològica, i els grocs i ocres conformen els colors del jardí de la tardor; i com no, potser el mes de l’explosió dels bolets i els tan apreciats esclata-sangs. Els cercadors ja es comencen a fregar les mans, i més vistes les darreres pluges i el bon temps  que fa.

Sabíeu què la lluna d’aquest mes és la mes brillant de tot l’any?

Està previst que el darrer diumenge d’octubre, dia 31, entri l’horari d’hivern, havent-se de retardar (a pesar de les promeses dels polítics de torn) de nou una hora els rellotges.

És bo recordar als caçadors què les captures màximes permeses actualment són:  Tords (18 en qualsevol modalitat); Tórtores comunes (6); Tórtores salvatges (3); Guàtleres (6);  Cegues (4); Conills (6); Llebres (2 amb cans); Perdius (6 amb caràcter general i 4 amb reclam); Aquàtiques (8: 6 colls verds i 2 de la resta permeses).

Refranyer Popular.

Octubre, com la majoria de mesos de l’any, està replet de dites populars, que resumeixen el que les persones que vivien estretament de la natura observaven del temps i del seu entorn:

Octubre, octubret, s’enduu la calor i ens porta el fred.

Per sant Francesc (demà dia 4), fa els majors freds.

Per sant Francesc es comencen a sembrar les terres primes, i les grasses un poc més endavant.

Fredeluga per l’octubre, neu segura.

Quan l’octubre trona, neu dona.

Pel Pilar, el tord ve i l’oreneta se’n va.

Quan l’octubre va a la fi, els ocells d’hivern són aquí.

Sant Lluc mai és eixut.

Quan a l’octubre es fa fosc, busca la vora del foc.

Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i serè.

Sant Vicenç plorer, tota l’aigua és sementer.

Per Sant Simó i Sant Judes, barques ajagudes.

Febres octubra’ls, o molt llargues o mortals.

Si a l’octubre fa fred, mor el cuquet.

Octubre bromós, hivern ruïnós.

Octubre tronat, hivern nevat.

Quan a l’octubre plou, el rovelló es mou.

Quan l’octubre és finit, mor la mosca i el mosquit.

Quan l’octubre va a la fi, tots els ocells de l’hivern ja són aquí.

Tots els bolets es poden menjar, alguns només una vegada!

Al sant que no li tingues devoció no li facis oració.

Per Sant Miquel, els alls miren al cel (29 setembre).

Què podem fer a l’hort.

Totes les nostres plantes perennes, arbres o arbustos, tant els que tenim horts, com el que tenen horts urbans, inclosos els petits hortets dels balcons, necessiten abonament, especialment si es cultiven dins tests o petits recipients.

La tardor és un bon moment per aportar-los la corresponent dosi de fems o compost, que aniran absorbint a poc a poc, millorant el seu sistema immunitari, fent als arbres més productius, i especialment més sans i resistents a les tan temudes plagues d’avui en dia. S’assimilarà millor aportant-lo en lluna descendent, associant-lo amb la lluna creixent. 

El compost o material orgànic (fulles, alfals, palla, compost…) que aportem a la superfície de la terra mantindrà la terra aïllada del fred en l’hivern i de la calor dins l’estiu, ajudant a retenir durant molt més temps l’aigua de regar, a més d’alimentar els organismes vius que es troben dins la terra: bacteris, fongs, cucs de terra…, vertaders transformadors del compost i nutrients per a les plantes.

És temps d’empeltar rosers, vinyes i nisprers. Un altre temps era el moment que els carboners començaven a fer les sitges per fer el carbó d’alzina, dins les muntanyes.

Pebrers.

A pesar que es costum habitual dins la pagesia illenca, sabíeu que els pebrers no són anuals, com he descobert ja fa més tres anys als meus solcs? Els pebrers no viuen només un any, si ens cuidem de podar-los abans de l’hivern, abans de les gelades, ens poden acompanyar, almenys, quatre o cinc anys, i lògicament començaran a ser productius molt abans que els que sembrem anualment.

Collir el mes d’ctubre.

Albergínies, alls tendres, cebes tendres, api, bledes, carabasses, carabassons, carxofes, codonys, cols (tots els tipus, incloses les cols de Brussel·les), enciams (totes les varietats), escarola, espinacs, les darreres figues, figues de moro, kiwis, nous, ametlles (els que encara no les hagin collit, per l’excés de garroves d’enguany), magranes, melons, mongetes (totes les varietats), moniatos, faves, raves, colfloris, bròcolis, pèsols, remolatxa, pastanagues, peres, pomes, porros, raïm, tomàtigues (totes les varietats, incloses les de ramellet), patata novella, poncíns, arboces, nesples, serves, atzeroles, caquis (estan a la seva plena, atenció a menjar-ne molts, ja que restrenyen), codonys, i ben aviat els murtons.

És bon temps per trencar i per salar les nostres preuades primeres olives.

Sembrar el mes d’Octubre.

És temps de sembrar blat, sègol, ordi, candial, faves, tramussos, porros, fesols, pèsols, espinacs, pastanaga, julivert, cebes, fonoll, enciam, escarola, endívia, mongetes, lletugues, remolatxa, faves (pel Pilar, el dimarts dia 12 d’octubre), figueres (de tota mena) i magraners, i com no, dins secà, guixes i xitxols.

Podem trasplantar les lletugues, cols, porros, apis, freses, grells, enciams, cols i escarola.

Tasques de jardineria del mes d’octubre.

La tardor és la millor estació de l’any per sembrar i trasplantar totes les plantes de fulla perenne, ja que aquests dies la terra ja té saó abastament i encara no fa molt de fred.

Si sembrem ara, els nostres ramells dins l’estiu estaran ben arrelats i aclimatats, i conseqüentment suportaran millor la calor i les sequeres de l’estiu.

És hora de plantar violers, roselles, clavells xinesos, crisantems, malva florida, pensaments, camèlies, asters, lilàs o lileres, jacints, narcisos, tulipes (tots els bulbs de  tardor), tamarells, geranis, i els lledoners, que solen tardar un any i mig a germinar.

També podem sembrar falgueres, plantes aromàtiques com la camamil·la, la sàlvia, l’herba-sana i l’herba-sana eivissenca (per esqueixos).

És temps de recollir i guardar els bulbs d’estiu i, com de costum, de fer treballar la compostera (fulles, herba, restes de la cuina, restes de poda, un poc de fems d’animals…), i de fer un bon repasso de manteniment a les nostres eines.

I com no, per acabar el consell setmanal, si no ho podeu produir procureu comprar productes de quilòmetre 0, és a dir, de pagesos de proximitat. I si són ecològics encara molt millor, especialment si en voleu consumir les fulles, ja que són les més exposades als tractaments amb insecticides.

Les cinc bolles de la vida.

En un ja més que famós discurs, en un acte al Geòrgia Tech Institute, el 6 de setembre de 1991, ara farà trenta anys, l’expresident i CEO (Chief Executive Officer) de Coca-Cola, Brian Dyson, va parlar de les cinc bolles de la vida: Treball, Família, Salut, Amics i Esperit, arran de la seva pròpia experiència. Dyson va fer veure al públic que si fas jocs malabars amb aquestes cinc bolles, llavors el treball és com una bolla de goma. Si la deixes caure a terra, rebotarà i tornarà cap a tu. No obstant això, les altres quatre bolles (la Família, la Salut, els Amics i l’Esperit) estan fetes de vidre. Si les deixes caure, quedaran danyades, i fins i tot es poden fer miques. Mai seran les mateixes. Dyson va parlar del valor que té el fet de treballar de forma eficient, però també de “dedicar-li el temps necessari a la família, als amics i a descansar convenientment”. En definitiva, de l’essència de l’equilibri en la vida i de no descuidar res que sigui massa fràgil per resistir el cop.