L’Alzinar: Un país de pandereta i el meravellós espectacle dels ametllers florits
Són molts els estudis que confirmen l’actual canvi climàtic. Però tampoc manca ser molt espavilat per detectar-ho immediatament a primera vista. Des de ja fa temps hi ha un augment generalitzat de les temperatures (exceptuant les grans serenes dels vespres i els matins dins l’hivern), amb reducció molt notable de les pluges a partir d’any nou, i un increment a la tardor i a començaments d’hivern; passant ja quasi pràcticament de l’estiu a l’hivern, i d’aquest darrer a l’estiu, saltant-nos pràcticament la primavera i la primavera d’hivern, anomenada pels erudits tardor.
Aquest canvi climàtic ha anat produint, a poc a poc, una acceleració del procés de floració dels ametllers, per l’augment de les temperatures ambientals actuals, després de les gelades de les darreres setmanes.
La floració dels ametllers (uns tres milions dins les Illes Balears) és, indubtablement, un meravellós espectacle visual i olfactiu, efímer (les flors poden durar entre 20 i 30 dies), que transforma el camp illenc en un espectacular mantell blanc, rosat i blau, que sembla anunciar ja l’arribada de l’enyorada primavera.
País de pandereta.
És que no me’n puc donar passada! Despús-ahir el matí vaig quedar completament al·lucinat amb una altra de les aberracions dels responsables del Consell de Mallorca, al meu retorn cap a la Vall dels Tarongers, després d’haver creuat el tan polèmic túnel de Sóller.
A qui se li pot ocórrer posar paretons prefabricats (de ciment i pedra) dins la Ma-11, en una zona de la Serra de Tramuntana catalogada com a Patrimoni de la Humanitat?
És que els responsables del departament de Carreteres del Consell estan perdent, una vegada si i l’altra també (insuperable, i encara no solucionada, l’endemesa dels tres carrils d’entrada a la rotonda -de dos carrils- d’arribada a Ciutat, des de Sóller), completament els papers? Amb la quantitat i qualitat dels margers professionals que tenim a Mallorca, impulsats a més per la mateixa institució (l’any 1986 es crea a Sóller l’Escola de Margers, la gestió de la qual fou assumida dos anys després pel Consell de Mallorca), ens han d’enroscar aquestes aberracions, aquestes barbaritats paisatgístiques que desentonen completament amb tot i per tot.
Indefensable, a més, la postura del conseller insular de Carreteres, Iván Sevillano,per molt innovador que sigui aquest sistema, segons ell “pioner a l’illa per garantir la seguretat de la via i fer més ràpids els treballs de col·locació”.
El que volem tots els ciutadans, i pagadors del seu elevat sou, inclosos els margers, que també estan en peu de guerra, és una feina ben feta, digna i integrada dins aquesta, de moment encara, meravellosa illa que ens van llegar els nostres admirats avantpassats.
Com és possible que aquest estament que infringeix les seves pròpies regles (la Serra de Tramuntana, amb les seves restriccions, ha de ser Patrimoni de la Humanitat per a tots o per a ningú), no ens permetí als soferts pagesos d’aquest privilegiat entorn ni canviar els vells i romputs estalons de les reixetes que tanquen les nostres propietats i ens permeten tenir la ramaderia un poc més segura? Quina autoritat moral (reial ja sé que en tenen) poden tenir per fer-ho, amb aquestes contínues ficades de gambals? País de pandereta!
Tomàtigues de febrer.
I a s’Olivar de Sa Figuera, del Port de Sóller, seguim menjant, cada parell de dies, una bona tanda de tomàtigues fresques, ecològiques i molt saboroses, collides directament de les tomatigueres, a l’aire lliure, sense hivernacles, a pesar de les gelades de fa unes setmanes; quan habitualment la seva collita se sol concentrar principalment entre els mesos de maig i octubre; i quan en aquests moments ja es poden posar a fer els primers planters de les seves llavors.
Dites populars del febrer.
Febrer febreret, set capes i un barret.
Pel febrer, abriga’t bé.
Pel febrer, un dia de sol i l’altre al braser.
Pel bon febrer, la llenya guardaré.
El febrer és traïdor, borrascós i glaçador.
Febrer nou cares té.
Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l’abril també.
Quan la Candelera (dia 2 de febrer) riu, el fred és viu.
Quan la Candelera plora, el fred és fora; tant si plora com si riu, ja ve l’estiu.
Suplicant a la Candelera o deixant de suplicar, tres mesos d’hivern ens queden per passar.
Febrer assolellat, febrer gelat.
Fred de febrer, pitjor que el de gener.
El febrer, de cap a cua l’ha de fer.
A mig febrer, jornal sencer.
Al febrer tot lo món té que fer.
Al febrer treu flor l’ametller.
Al febrer, l’home poda l’arbrer.
Febrer encaputxat, bona collita de blat.
La casa ben governada, pel febrer fa escabetxada.
La neu de febrer, com aigua dins el paner.
L’aigua de febrer sempre va bé.
Pel gener, cerca les soques, que pel febrer les cremaràs totes.
Quan febrer plora abril, riu.
Qui sembra pel febrer, collita té.
Robatori de pedres.
No ho puc sofrir. I això és que no és un dels meus marges. Però aquest incívic que destrueix aquests marges, Patrimoni de la Humanitat, que ROBA, amb traïdoria i nocturnitat, aquestes pedres, aquesta meravellosa filada de dalt d’aquest tradicional marge de pedra seca, patrimoni dels nostres avantpassats, per fer una barbacoa al terrat del seu pis, mereix tancar i multar, per no dir coses més fortes.
Si vols barbacoa compra pedres, que és el que solen fer tots els mortals normals. Ull, que segur que algun dia t’hi enganxaran i t’hauràs d’atendre a les conseqüències. De res!
#Foravila