Manifest en motiu del Dia Internacional de les Dones

Un any més, i com cada 8 de març, Dia Internacional de les Dones, les reivindicacions
feministes s’expressen com un brollador de paraules que ens interpel·len.

A la Red de Unidades de Igualdad de Género para la Excelencia Universitaria (RUIGEU) reivindicam que es continuï avançant cap a un horitzó universitari i social
igualitari que permeti combatre els sexismes mentals inconscients, la divisió sexual del
treball acadèmic, les desigualtats derivades de la bretxa de cures i la bretxa salarial de
gènere, la segregació vertical i horitzontal per sexes que històricament ha impedit la
igualtat real i efectiva entre dones i homes.

Per fer que la ciència sigui veritablement justa per a tothom s’ha de bandejar la fixació
en una idea estreta d’èxit sense pauses vitals, que sovint provoca esgotament, a
problemes de salut i a l’abandó de carreres prometedores. Perquè, malgrat que dones
i homes es matriculen a programes de grau i postgrau en proporcions similars, la
representació de les dones disminueix al llarg de la carrera científica. L’absència de
dones és especialment clara en llocs de lideratge i en les més altes escales de
reconeixement investigador i docent, on és important augmentar-ne la presència per
fer que el món acadèmic sigui més equitatiu per a elles.

Científics i científiques treballen en entorns molt competitius. Per això, el
desenvolupament de l’espai tant personal com familiar es converteix en un repte
especialment dur per a les dones en el món acadèmic. Una de les causes principals que
fan que elles es vegin obligades a deixar la carrera científica és la maternitat i la poca o
nul·la implementació de mesures per fomentar la corresponsabilitat. D’altra banda,
l’existència d’assetjament sexual i/o per raó de sexe en les diferents estructures
professionals i laborals és també una realitat a la universitat, que afecta tots els
col·lectius que l’habiten, incloses les estudiants.

En aquest moment, en què la implementació d’una nova llei d’universitats planteja
reptes importants que afecten específicament les plantilles, és imprescindible i urgent
situar les polítiques d’igualtat en el disseny i l’execució dels canvis que venen, dotar les
unitats d’igualtat dels recursos suficients i la interlocució política adequada per complir
els nous manaments legals que se sumen als preexistents. No fer-ho suposarà
l’augment de les diferents bretxes de gènere en comptes de treballar per erradicar-les.
Tal com posa en relleu la declaració de les Nacions Unides per a aquest 8 de març,
invertir en les dones és accelerar el progrés. Aconseguir la igualtat de gènere i el
benestar de les dones en tots els àmbits és més crucial que mai si volem generar
economies pròsperes i aconseguir un planeta saludable.

Com a especialistes en polítiques públiques d’igualtat, proposam una sèrie d’idees
orientades a afavorir un ambient més amable i equitatiu que permetria organitzar,
flexibilitzar i distribuir de manera equitativa les activitats investigadores, docents i
d’administració i gestió entre membres dels diferents equips, especialment els
d’investigació, i disminuir problemes d’assetjament: distribució equitativa de la càrrega
de treball (transparència i equitat en l’assignació de tasques, sobretot la no
remunerada i no reconeguda), implementació d’accions positives (mentoria,
oportunitats específiques de finançament i polítiques d’extensió dissenyades per
secundar i retenir dones talentoses), suport a l’embaràs i cura de persones dependents
amb permisos parentals flexibles i la no penalització en processos competitius;
organització d’activitats en horari que faciliti la conciliació, lluita decidida contra la
discriminació sexista i l’assetjament sexual i promoció d’una cultura de respecte,
igualtat i tolerància zero cap a qualsevol forma de discriminació i prejudici.

En aquest sentit, és important recordar que un 62% de les dones a les universitats
europees han patit algun episodi de violència (UNISAFE, 2023). Aquesta injustícia
interpel·la una societat que no reconeix les dones com a iguals i que sobrepassa el món
de l’ocupació per convertir-se en una realitat intolerable per a la majoria de les dones.
L’opressió del sistema patriarcal adquireix mil formes monstruoses més enllà dels
nostres espais, com les que pateixen les dones de Gaza, Ucraïna i tots els conflictes
bèl·lics del món.

A RUIGEU no podem deixar d’assenyalar una realitat contemporània que es configura
com una nova amenaça. L’ecosistema digital s’ha convertit en un nou dispositiu de
discriminació i violència, amb grans implicacions per a l’acadèmia i la ciència. En
l’actualitat, el coneixement del món es resol amb desplaçaments entre pantalles, en un
aparador regit per un règim de tecnologia algorítmica que manté el guió patriarcal i
fins i tot la misogínia. Per tant, és necessari acabar amb la subrepresentació
documentada de les dones en línia i les imatges digitals que exacerben el biaix de
gènere i el sexisme. Abordar l’efecte social d’aquest fet a gran escala és essencial
perquè les eines tecnològiques també representen i imaginen mons igualitaris.

Cada 8 de març commemoram de manera ritual la possibilitat d’una nova societat. En
aquest sentit, reivindicam la tasca important que desenvolupen les unitats d’igualtat
de les universitats per avançar en l’eliminació de les diferents bretxes que afecten les
dones, i exigim que la perspectiva de gènere integri totes les polítiques universitàries.

La RUIGEU ha de continuar sent una entitat a l’avantguarda del treball per traçar
mapes, construir escales, restablir ponts trencats i descobrir noves rutes cap a una
cultura acadèmica lliure de lligams patriarcals, on es garanteixi la igualtat real i efectiva entre dones i homes.

En les polítiques d’igualtat hi ha una intencionalitat ètica que interpel·la la societat en
conjunt. Incorporar la perspectiva de les dones i de gènere és, des de fa més d’una
dècada, una obligació legal, com a principi rector de tots els poders públics, incloses
també les universitats, i ha d’aplicar-se a l’administració, la gestió, la docència, la
investigació i la innovació. Per tot això, les institucions universitàries tenen la
responsabilitat de prendre mesures per a un futur més equitatiu i just. L’excel·lència i
la qualitat no són possibles sense la igualtat.

Les universitats sotasignades formen part de la Red de Unidades de Igualdad de Género
para la Excelencia Universitaria:

Universitat d’Alacant
Universitat d’Alcalá
Universitat d’Almeria
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Madrid
Universitat de Barcelona
Universitat de Burgos
Universitat de Cadis
Universitat de Cantàbria
Universitat Carlos III de Madrid
Universitat de Castella-la Manxa
Universitat Complutense de Madrid
Universitat de Còrdova
Universitat de la Corunya
Universitat de Deusto
Universitat d’Extremadura
Universitat de Girona
Universitat de Granada
Universitat de Huelva
Universitat de les Illes Balears
Universitat Internacional d’Andalusia
Universitat Internacional de Catalunya
Universitat de Jaén
Universitat Jaume I de Castelló
Universitat de La Laguna
Universitat de La Rioja
Universitat de Las Palmas de Gran Canaria
Universitat de Lleó
Universitat de Lleida
Universitat de Màlaga
Universitat Miguel Hernández d’Elx
Universitat de Múrcia
Universitat Nacional d’Educació a Distància
Universitat Oberta de Catalunya
Universitat d’Oviedo
Universitat Pablo de Olavide
Universitat del País Basc
Universitat Politècnica de Cartagena
Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat Politècnica de Madrid
Universitat Politècnica de València
Universitat Pompeu Fabra
Universitat Pública de Navarra
Universitat Ramon Llull
Universitat Rey Juan Carlos
Universitat Rovira i Virgili
Universitat de Salamanca
Universitat de Santiago de Compostel·la
Universitat de Sevilla
Universitat de València
Universitat de Valladolid
Universitat de Vic-Universitat Central de
Catalunya
Universitat de Vigo
Universitat de Saragossa

Foto: A. Costa / UIB