Ara llegint
Oh, gloriós Sant Antoni

Oh, gloriós Sant Antoni

Una de les festes populars ben arrelades dins la consciència del poble ve a ser la que celebram en honor de Sant Antoni de gener, que forma part integrant del nostre folklore. És una clara manifestació del saber de la pagesia. Dissortadament en sabem ben poc dels seus orígens, les primeres manifestacions les recollim del “Die Balearen”, de l’arxiduc Lluís Salvador. També mossèn Antoni Maria Alcover n’ofereix mostres interessants al llarg dels 24 toms de les “Rondaies mallorquines”.

Segons Nicolau Caselles, “el folklore comprèn el que fa, sap i sent el poble i com que aquest som tots, inclou els conjunts de manifestacions, la pluralitat dels trets que ens caracteritzen”. La pagesia surt al carrer per festejar el seu sant, succeint el que no sol passar assíduament, doncs el món sol oblidar-se dels grans homes, que al llarg del temps, passen a les sales de l’oblit o de la indiferència. Sant Antoni és una excepció, ja que té l’estima de la gent senzilla i, sobretot, de la gent sana de fora vila que, com més va, veu augmentada la típica festa anual en el seu honor.

És ver que en els dies que correm ja no s’estilen vels, processons, sotanes i aquell caramull de rituals amb l’església de gom a gom, fidels als costums i tradicions; però, com deim, amb Sant Antoni hi trobam l’excepció. A Mallorca s’està recuperant aquesta festa i, a molts de pobles, es tira la casa per la finestra. A mesura que arriba el 17 de gener, amb l’eufòria que comença la vesprada abans, a les Completes i l’encesa dels foguerons, la disbauxa ho cobreix tot d’uns núvols de gaubança general. Pot ser que a cap lloc del món es tengui tanta devoció a Sant Antoni com a la nostra illa. Tenim capella dedicada a la major part de les esglésies, essent advocat d’un rosari de coses i especialment patró del bestiar. D’aquí ve allò de “Sant Antoni dels ases”. I, per damunt tot, és el sant més invocat per la ruralia, com també és prou destacable que els noms d’Antoni i Antonina siguin aquí dels més populars.

L’entusiasme es manifesta amb uns actes que la gent fa seus, resultant d’una popularitat sense precedents i que arranca des de la conquesta catalana. Estranya, amb gran mesura, la veneració per aquest sant, per haver nascut a Egipte, al llunyà segle XIII. En la seva vida, que conta Sant Atanasi, hi trobam la història d’un jove de família rica que ho deixa tot per seguir a Crist. I que durant la seva existència va lluitar sovint contra els dimonis, amb el senyal de la creu. Morí als 105 anys, com diu la cançó “Sant Antoni és un Sant vell…”.

L’any 1993, Joan Sard i Pujades, tengué l’encert d’escriure la biografia en vers d’aquest sant tan extremadament popular. Per altre costat, podem dir que antany, el matí d’abans de la gran diada, els membres de l’obraria del sant, acompanyats dels dimonis, que amb la canya fetlera no es cansaven de córrer i de botar, recorrien carrers i places, al compàs d’una peça musical, inconfusible i aferradissa. Hi ha viles que encara mantenen aquest costum.

Podríem dir que aquesta encesa de grans soques, suposa ser l’enterrament de l’any vell i el ressorgir de les il·lusions amb rieres d’esperança, que ens du a escorcollar dins els nostres laberints.

#Foravila

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt