L’Alzinar: Podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera

Et diré un secret molt fi, la primavera és aquí! Ha cantat una cançó i ha florit el teu balcó. Fuig hivern, ves a dormir, la primavera és aquí! (Núria Albó).

Hem deixat ja definitivament l’hivern, estació que aquesta vegada ha estat molt suau, sense que el fred rigorós ens hagi pràcticament visitat. Fa un parell de setmanes que el temps està dominat per unes variables meteorològiques primaverals, a pesar de la nevada de la passada setmana, enlloc de les clàssiques fredorades habituals.

Arbres florits, camps verds, esplendoroses i oloroses flors, amb un teòric i esperat bon temps… Hem arribat ja a la primavera d’estiu, una de les quatre estacions de les zones temperades, amb un augment progressiu de les temperatures, de les al·lèrgies (per la floració de les plantes) i del renaixement de les plantes caducifòlies. És l’estació de l’amor, de l’alegria, de la vitalitat, dels colors, de la bellesa i de les olors, després del dur, i imposat, confinament de l’hivern, lamentablement incrementat amb el covid-19, amb aquesta inconcebible crisi sanitària, de desigualtat social, de fam, misèria, climàtica, i de biodiversitat.

Podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera.

Ha arribat la revolució en tots els sentits. “Podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera”, de l’humanista i geni de la literatura universal Pablo Neruda (Parral, Xile, 12-07-1904 – Santiago de Xile, 23-09-1973), pseudònim de Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, poeta, diplomàtic i Premi Nobel de Literatura l’any 1971.

Està dins l’ambient, es respira, es nota, es sent. La primavera ha esclatat, no hi ha primavera sense flors, amb una explosió de vida. És època d’olors, de colors, de dies assolellats, però també de saonetes, ruixats, i alguna inesperada calabruixada.

En aquesta estació normalment l’associem amb l’arribada del bon temps, el joiós cant dels ocellets, i l’aparició de les oloroses flors; però que la  primavera la sang altera és una vella i coneguda dita popular, ben certa.

Les malalties al·lèrgiques primaverals s’han duplicat en els darrers 15 anys, arribant a afectar pràcticament al 28% de la població, estimant-se, a més, que entre el 15 i el 20% té al·lèrgia al pol·len, augmentant al 40% entre els adolescents, essent el tipus de pol·len que més els afecta el de gramínies, amb un 80% d’afectats, seguit del pol·len d’olivera (43%), que tant abunda dins la nostra estimada Serra de Tramuntana, de moment, encara,  Patrimoni de la Humanitat.

Canvi d’horari.

Una de les coses a destacar, que ja comentarem el passat diumenge dia 7 de març, és el canvi -una vegada més- del nou horari d’estiu. Avui diumenge, 28 de març, s’avançarà una hora el rellotge, de les 2 a les 3 hores, canvi que no ens sol caure massa bé perquè perdrem una hora de son, o d’activitat nocturna els que van de gresca, de manera que aquest dia tindrà, oficialment, una hora menys.

En general és molt positiu, ja que els capvespres seran més llargs, amb un sol que durarà fins després de les 8 del vespre, i els dies també començaran a ser més llargs que les nits, a raó d’uns 3 minuts al dia.

Contaminació hormonal.

Les hormones són substancies produïdes pel cos. Es formen en les glàndules que les aboquen a la sang. Coordinen l’activitat de diferents òrgans influint en el seu metabolisme.

Esmentem  algunes de les funcions que regulen: creixement, reproducció,  metabolització dels hidrats de carboni.

Certes substàncies artificials presents en el medi, es comporten a l’organisme d’animals i humans de manera semblant a les hormones, sumant efectes o bloquejant-los, són els disruptors hormonals. Podrien ser la causa de moltes malalties com ara càncers que afecten a òrgans dependents d’hormones, tiroides, mama, testicle, pròstata i altres. En són font composts d’ús freqüent.

Els efectes són ja palesos a la fauna d’alguns llacs americans, amb caimans que presenten desenvolupament sexual incomplet o peixos mascles que pareixen femelles.

El pi, passat i present.

Anys enrere  un pinar era  una treta segura, ara pràcticament ja no val res.

Del pi servia tot. A partir d’un gruix determinat es tallava. Un guarda forestal marcava prop del terra els arbres adequats. De la soca se’n feien llistons i perllongues, fins i tot llenyams. El brancam es feixava i es venia per cuinar, escalfar-se, per les teuleres, guixeries, cimenteres i forns. 

L’escorça  s’aprofitava per a tenyir xarxes. Sense  oblidar  la resina. A més d’aprofitar-se els branquillons que restaven escampats. Un cop talats, els pins es procedia a acollar els joves i així no  formaven grops que ferien inservible la fusta per a obrar.

Es conte que un pi servia per a pagar dos homes, un carro, el propietari i encara qui el comercialitza treia el seu jornal.