Punyalada al Senderisme al Parc Natural de Llevant
S’ha publicat l’anunci d’inici d’exposició pública del projecte de decret pel qual s’amplien els límits del parc natural de la península de Llevant i se n’aprova el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN). L’ampliació del parc natural multiplica per 10 l’extensió de l’espai natural protegit, passant de les 1.658 hectàrees actuals fins a les 17.112 ha. D’aquestes, 10.918 corresponen a superfície terrestre i 6.194 a superfície marina. Amb l’ajut de l’eina gràfica recomanada a la informació oficial hem tingut ocasió de fer una primera mirada valorativa a la proposta.
El primer que crida l’atenció és que el vermell de la zona d’exclusió proposada per la zona de Cap Ferrutx agafa la forma d’un punyal que, amb el mànec a la zona de la Talaia Moreia, s’endinsa amb forma d’estilet en el cor del Parc per impedir per sempre més la comunicació entre la zona de Betlem i S’Arenalet d’Aubarca. I la taca vermella s’estén per més de 750 quarterades. Perquè es facin una idea tindrà una superfície cinc vegades la del Bosc de Bellver, el pulmó verd d’una ciutat de més de 400.000 habitants! I el perímetre tampoc és per poca cosa. Més de 23 quilòmetres de frontera té just aquesta zona d’exclusió. Si vostè vol anar de la plaça de Cort de Palma fins al municipi de Consell, al ben mig de Mallorca, empatarà, si fa no fa, la distancia. I la major part de l’extensió restant del PORN serà el que s’anomena Zona d’Ús Limitat. Fins a trenta-vuit vegades surt la paraula limitació o els seus derivats en el text de projecte. Vostès se’n faran una idea.
La toponímia també ens donarà una pista del desbarat que suposa la creació d’aquesta artificial separació que recorda l’infamant Mur de Berlín. Pas del Via Crucis o al Puig de Sa Creu, Pas de Ses Osques, Pas dels Porcs, Pas del Coll de Sa Paret, Pas des Reclaus, Pas dels Torrers, Font dels Rossillers, Font de Sa Vaca, Font des Verro, Font des Fusters, Font dels Torrers, Font des Niu de S’Aguila… i alguns més que queden. Tot indiquen la presència de l’home en aquest territori. Segons afirmen mossèn Alcover i Francesc de Borja Moll un pas és “Lloc o endret per on cal passar o es pot passar” alhora que una “Manera de caminar; moviment més o menys ritmat de la marxa”. En definitiva el que fan els senderistes i excursionistes. El terme font és definit com a “Construcció de pedra, ferro o altre material sòlid, amb una canal, aixeta o altre mitjà de conducció per on es fa rajar aigua.” Feta per humans per apagar la seva set i la dels animals de l’entorn. Construccions i elements que amb el nou PORN entraran en una etapa de decadència que els conduirà a la desaparició. Bona manera d’honorar als nostres avantpassats.
En la meva opinió, i crec no estar sol, suposa la sentència de mort del senderisme, l’escalada i l’excursionisme tradicional a aquesta zona d’extraordinària bellesa, glossada i descrita per alguns dels grans noms d’aquestes activitats com Jesús Garcia Pastor. Per sempre més, la Talaia Moreia, emblema del Parc, del municipi d’Artà i de la comarca, vigilant des del segle XV dels perills vinguts de la mar, restarà abandonada als elements i oblidada pels humans. Es tracta, i vet aquí el títol de l’article, d’una vertadera punyalada que va directament al cor d’unes activitats que, per altra part, permet com són “… el senderisme, l’excursionisme o l’escalada”. Però sempre, ai las!, “… amb les limitacions pròpies de les necessitats de conservació de l’espai”. I és que, en la meva opinió, a l’administració sempre juga amb les cartes marcades. Perquè a alguns els hi agrada poder fer de la discrecionalitat i la burocràcia eines limitadores de llibertats consagrades.
I com a mostra d’aquest doble joc una contradicció flagrant. Afirmen que regularan l’accés a Sa Talaia Moreia entre el 15 d’agost i el 15 de gener… Just dotze persones per grup. Una engruna per evitar que es digui que s’han tancat camins històrics com es farà amb aquest projecte I amb inscripció prèvia que l’administració haurà de contestar per considerar-se valida. A un lloc amb precedents de no contestar a les sol·licituds de permisos dels guies per guiar pels senders marcats del Parc. El vell truc de l’administració silent. Hem de recordar que aquesta construcció estarà al ben mig de la zona vermella d’exclusió. Però resulta que, segons indica la mateixa administració, en les zones d’exclusió estan prohibits els usos recreatius i esportius de qualsevol classe! D’això se’n diu un Juan Palomo. Yo me lo guiso, y yo me lo como! I és que Antoni Martínez, director del Parc, és la persona que té el trist honor de ser el responsable de la prohibició de la participació de la Talaia Moreia en l’Encesa de torres i talaies de la Mediterrània pels drets humans l’any 2022. L’única de tota Mallorca. I li varen demanar permís per fer-ho el 15 de gener. I va dir que no. I en aquell moment l’indret estava, i estarà fins a l’entrada en vigor del nou PORN, fora de zona de Reserva Integral. “Que no hi ha ous per prohibir un acte solidari i reivindicatiu dels drets humans? Aguanta’m el cubata que ara hi vaig!” Mode irònic activat, per cert.
En la meva opinió, la gestió a la conselleria de Medi Ambient en els darrers anys, i el plantejament del projecte del PORN de Llevant ho palesa, pateix de dos mals principals.
El primer és una planificació erràtica si no inexistent. Curtterminista en el millor dels casos. De les 11 àrees naturals que hi ha a Balears, només 4 (Cabrera, Sa Dragonera, parc natural de Ses Salines i parc natural de S’Albufera) tenen PRUG. I cap d’elles ho té actualitzat. Per tal que es facin una idea el PORN seria com l’estructura d’una casa i el PRUG els equipaments que la doten de confort i habitabilitat. En resum, la conselleria es dedica a fer cases i, una vegada fet el buc, la deixen sense instal·lació d’aigua, elèctrica, climatització, equipament pels banys, finestres… i tota la resta. I comença un altre de nou. Sense acabar l’interior. El més greu no és que els PRUG existents estiguin caducats i obsolets, el pitjor és que el parc natural més gros de les illes, la Serra de Tramuntana, declarat en el 2007 no té, igual que el Parc de Llevant, el seu corresponent PRUG. Això és molt delicat i molt greu. La burocràcia que s’aplica en la conselleria de Medi Ambient no ajuda en absolut. I des d’ací vull reivindicar la feina de funcionaris responsables i dedicats, sotmesos i patint una pèssima gestió.
El segon és més greu. La conselleria de Medi Ambient no sap gestionar. Just sap prohibir. Fins a trenta-dues vegades surt l’expressió prohibició o derivats en el projecte. I ens intenten prendre el pèl afirmant, com el responsable del parc Antoni Martínez, que no els agrada parlar d’activitats prohibides sinó més aviat d’activitats autoritzables. Els convindria consultar el diccionari a on autoritzar és un acte pel qual es permet a algú una actuació en un altre cas prohibida. Segurament estan desbordats. Les prioritats en aquesta comunitat són unes altres, i els pressupostos són els que són. Arrosseguem un dèficit en planificació que és ja crònic. La gestió d’espais naturals protegits ha de tenir una visió a mitjà i llarg termini, no pot fer-se any rere any. La gestió sobre la marxa no és bona per a cap àrea natural. Ho diu fins i tot el GOB.
En la informació facilitada sobre el futur PORN hi ha alguna bona notícia. La participació en el Consell Rector d’un representant de Federacions Esportives i altre de les Associacions o Clubs Esportius. Però si examinem la composició d’aquest òrgan observarem que l’integren trenta-vuit persones. Almanco vint-i-tres (és a dir, més del 60%) pertanyen a l’administració. I gran part dels altres han de rebre el vistiplau del conseller per formar part d’aquest. Deixaré a la seva imaginació que es facin una idea de la capacitat d’influència que tindran aquests delegats, integrants del que avui s’anomena societat civil, en la gestió del Parc. Això si, el director del Parc serà el secretari, amb veu, però sense vot, marcant el calendari, l’ordre del dia i la redacció de les actes. No sé per què, però em recorda als règims del segle XX a l´’altre costat del teló d’acer, a l’estil Ceaucescu o EnverHoxha.
S’obre després de la publicació al BOIB del projecte un període de trenta dies per a presentar al·legacions i esmenes al projecte. No esperin massa novetats. Quan dediques un article i un annex sencer a parlar dels xibius ja pots imaginar de què va la cosa. No cal parlar de les limitacions a la caça, la pesca, el busseig, les activitats nàutiques de lleure i altres. Crec que la lectura del projecte els hi deixarà clar.
Una absència destaca en el presentat fins ara. La dels informes tècnics, estudis, avaluacions, reunions, seminaris que s’han fet per a elaborar el projecte. Amb noms, llinatges, dates i propostes debatudes. Com gairebé sempre ha passat fins ara, els projectes mediambientals manquen de la transparència, claredat i documentació que qualsevol societat democràtica exigiria a l’hora de prohibir, per sempre més, l’accés a una zona pública d’aquestes dimensions. No existeixen? No són favorables? Presenten altres alternatives? Mai ho sabrem.