Solcs d’alegria dins l’ambient

Dins un ambient on es respiren uns aires d’amabilitat i comprensió sens dubte que tot es desenvolupa amb molta més facilitat i alegria. Però no sempre és així i constantment veiem problemes que es podrien evitar amb un diàleg constructiu.

Tal vegada aquesta problemàtica encara és més greu quan hi ha un malalt a dins la mateixa família, perquè si aquest pot comptar amb un encoratjament constant, fins i tot això pot ser d’una eficàcia terapèutica.

Pens que coincidirem amb la majoria de lectors que hi ha una pèrdua de valors fonamentals que s’haurien de donar per suposats, com un organigrama bàsic, per damunt ideologies molt diverses, tendències o modes. Malgrat tot, la realitat és prou diferent, doncs per coses insignificants es produeixen uns lamentables acaloraments.

Cal creure que tot el mal que comentam pugui tenir l’arrelament en la formació que reben les generacions actuals. I aquest fet provoca que els qui estam immersos dins la tardor haguem d’estar sotmesos gustosament a l’autoritat que suposàvem tenien els pares, però això no ha passat amb nosaltres, que més que ostentar una autoritat dins la família, ens ha tocat també estar pendents dels criteris dels fills.

Com dèiem molts de problemes es resoldrien millor si fos aplicat algun dels preceptes que en els nostres anys d’alumnes coneixíem amb el nom d’urbanitat. I això malgrat Jacinto Benavente digués que sempre hi ha vividors que entenen que el ser amable comporta explotar-nos a la seva conveniència.

Cap la possibilitat que aquest tema ens posi la disfressa d’una imatge arcaica, però intentant entre tots aconseguir unes llars on hi regni el bon tracte es podria arribar a gaudir de la tan desitjada pau.

A més de l’amabilitat, es podria fer una llarga llista de bons comportaments. Així, juntament amb la virtut de l’amabilitat, podríem dir que avui dia, en general, vivim sense ser agraïts, com és el no saber donar les gràcies. Donar les gràcies pels detalls, petits i de valor, està també en crisi i la satisfacció de trobar un sol agraïment compensa l’amargor de tantes ingratituds.

Gràcies és una paraula tan agradable que mereix figurar en lloc distingit de la bellesa gramatical. Saber donar les gràcies, com saber donar el bon dia, no són signes rutinaris, sinó símbols de bona educació.

I si veiem que la nostra manera de viure no és la més encertada, potser que agafem un altre vaixell i facem el trajecte que ens correspon…

Vida honesta i ordenada,

usar de pocs remeis

i posar tots els mitjans

de no apurar-se per res.

La menjua moderada,

exercici i diversió,

sortí del camp alguna vegada,

no seure massa temps

i estar en constant ocupació.

Ens deia Tagore: “Dormia i somniava que la vida no és més que alegria. Però, quan em vaig despertar vaig veure que només del servei brota l’alegria”.