L’Alzinar: Sopes de matances i reconquerir espais ciclistes

Poc a poc van canviant els temps, sembla que els nostres governants, a la fi, han començat ja a donar-se compte que és completament necessari retornar als vells principis, a l’autenticitat de la vida, a reconquerir espais ciclistes, i a poc a poc les grans ciutats ja han començat a pacificar l’alterat trànsit, en benefici i tranquil·litat dels sempre soferts  ciutadans del carrer, creant els enyorats carrils bici i posant en marxa la dràstica reducció de velocitat de circulació dels vehicles motoritzats.

És hora ja de tornar també a començar a replantejar-nos de nou el fet de reduir les velocitats de circulació, aquesta vegada ja dins les nostres ciutats, i els nostres pobles, compartir espais, fomentar la convivència, replantejar l’assumpte a la calçada, i millorar les posicions ciclistes a la circulació en general, sancionant encara molt més fort als possibles, i especialment als reiterats, infractors.

Parlar d’aparcaments per a les bicicletes, parlar d’ensenyar, d’educar, als nens i grans, com cal, parlar de calmar el trànsit, o fins i tot de penalitzar l’ús del cotxe dins certs sectors urbans, segueixen diferint i incomodant a certs sectors immobilistes, quan és norma habitual dins els països més desenvolupats.

Cal ser molt més valents, més compromesos, més crítics, més austers, i més ara en els actuals moments pandèmics, de baix poder adquisitiu per a la majoria de ciutadans, sense treball i sense cobrar molts d’ells els corresponents ertes, quan vivim dins aquesta incertesa, aquesta misèria, i tristament esperant pitjors temps.

Sembrar tapereres.

I a s’olivar de Sa Figuera seguim amb les nostres investigacions. Després del descomunal fracàs de l’any passat, amb la sembra del fonoll marí, que quan arribava als 4 o 5 centímetres d’alçada, hi entrà la nostra enyorada somereta Apol·lònia, i ens va fer net, arrabassant i menjant-se tots els exemplars sembrats, enguany, seguint els consells del bon amic foner llosetí, Juanjo Caballero, hem decidit experimentar amb poncelles comestibles, amb tapereres (Capparis spinosa), sembrant esqueixos semillenyosos que ens ha proporcionat el brillant guanyador de la Primera Tirada Internacional Ciutat de Sóller, -primera disputada en l’àmbit mundial al llarg de la història-, que teòricament començaran a néixer molt aviat, en el transcurs d’un mes.

I per si no bastés, tenim en reserva tres taperots, conservats des de la primavera d’hivern de l’any passat, que ens va regalar l’amic i assessor Toni Vallcaneras, per si fallen els esqueixos ja sembrats, ho provaríem amb les llavors dels taperots, després de tenir-les en remull dins aigua de pluja tot un dia sencer (24 hores).

No som conscients.

Una vegada més el bon amic, i millor ciclista solleric, Pere Casasnovas, em deixà al·lucinat, amb un dels seus habituals i metòdics punts de vista, que m’amollà ahir mateix a s’olivar:

“Arran dels darrers  episodis que s’han viscut a la Serra de Tramuntana, penso que no som conscients del que tenim.

Amb les actuacions que estan fent algunes institucions i grups de persones, estan provocant un deteriorament d’aquest entorn únic. Ja comença a ser hora de ser més conscients i respectuosos”.

Sopes de matances.

I com vàrem prometre, aquesta setmana ens torna a tocar parlar -i menjar- d’alguns dels plats típics illencs. I com que encara estem en temps de fred i de matances, hem triat unes bones sopes de matances, per a quatre comensals.

Els ingredients escollits pel nostre Xef, en Toni Vallcaneras, han estat: 150 grams de costelleta de porc, 150 grams de rabassa de llom, 150 grams de xuia (ventresca), un botifarró i un bon tros de sobrassada vella (de més de 2 anys) que substitueix al pebre bord. Com a verdura 2 porros, 4 tomàtigues de ramellet (Solanum lycopersicum), mig manat de julivert, mitja col borratxona que no sigui molt grossa, un bon manat de bledes, un d’espinacs, mitja colflori, i un quart de quilo de sopes de pa pagès secades al sol, i com no, oli d’oliva de Sóller.

Comencem per a sofregir la carn i la sobrassada, dins una greixonera de fang, amb un bon raig d’oli solleric, a gust. Quan la carn està mitja sofregida hi afegim els dos porros trossejats. Després hi anem posant les tomàtigues de ramellet i el julivert.

Una vegada estigui tot sofregit hi afegirem uns tres quarts de litre d’aigua. Quan la carn ja és cuita s’hi posen les verdures i el botifarró.

Si us agrada podeu fer una picada, amb mig all, un poc d’oli d’oliva i mitja llimona sucada.

I per acabar es treu de dins la greixonera la carn i la verdura, amb una giradora, Dins el brou que queda hi posem un sostre de sopes i un de verdura i carn. Un altre de sopes i un altre de verdura i carn…

Si ha refredat ho podeu escalfar una mica (indiscutiblement amb foc de llenya) i se serveix amb la picada.  Bon profit!

#Foravila