Una altra manera de fer escola

Tots coneixem el que és l’escola. Una escola és un lloc que està destinant a l’ensenyança, a on s’hi imparteixen coneixements.

Podem dir així mateix que és un lloc destinant a l’alfabetització.

L’escola està composada per una agrupació de professors i alumnes on la docència és l’ens principal i també el seu motor fonamental.

Tots hem passat per l’escola. Des que som infants acudim diàriament a ella, ja que l’ensenyament que allà rebem és del tot indispensable per a la fonamentació d’una cultura social tan necessària per establir totes les normes, costums, creences i activitats que regeixen la conducta d’una societat.

Ara bé, cal a dir que una societat està formada per una diversitat de personalitats; és a dir, cada persona que la composa té el seu registre, les seves diferències i, per tant, el que coneixem com la base de la pluralitat.

Una vegada exposat això, ens demanem si tots ens adaptam per igual al conjunt de l’escola. Els currículums són en principi aplicats a tots els i les alumnes per igual.
Malgrat se’n facin adaptacions curriculars, moltes vegades aquestes no són suficients o no arriben a donar la resposta que esperam dels alumnes als quals les aplicam.
D’aquesta manera, podem pensar que si cada persona és diferent a una altra i cada persona té una distinta personalitat i adaptació als diferents sistemes, per què ens hem d’adaptar tots per igual al sistema educatiu reglat?

Exposat això, doncs, no hauria d’esser així. La resposta és que es necessita una altra manera de fer escola, que afortunadament ja s’està aplicant i amb no poc èxit, ja que des de fa un temps s’estan posant en pràctica el que coneixem com a programes d’escolaritat compartida. Dits programes han demostrat que, sortint-se dels estàndards establerts, funcionen de manera molt adient.

Els programes d’escolaritat compartida són la resposta educativa que es defineix sota el concepte d’integració.

Són una dinàmica que cerca la incorporació de tots aquells alumnes que no s’adapten als sistemes educatius ordinaris, aquells que presenten necessitats educatives especials.
Aquesta concepció integradora fa que aquests estiguin basats en un procés dinàmic, que es va adaptant a les distintes necessitats que poden demandar aquests alumnes.
Podem dir, doncs, que l’escolaritat compartida té per finalitat el prestar atenció educativa a tots aquells alumnes que demostren una clara inadaptació i un específic rebuig a l’entorn escolar i que estan en un clar risc d’exclusió social, ja que el fracàs escolar duu cap a un abandonament escolar i aquest moltes vegades va lligat a l’exclusió social degut a la manca d’igualtat d’oportunitats.

Una clara explicació del que és l’escolaritat compartida, és la de combinar l’escola amb escenaris reals de treball. Els joves, sense abandonar l’escola, acudeixen uns dies per setmana a diferents empreses col·laboradores on fan pràctiques formatives que els ajuden a completar el seu currículum escolar. Els altres dies, acudeixen als seus centres educatius per tal de completar les hores lectives necessàries per tal de poder anar titulant.

Per concloure, dir que l’exclusió educativa no sols fa referència a qüestions d’accés, sinó que manté una estreta relació amb un ventall de factors que han d’esser eliminats a través de currículums pedagògics i relacions de recolzament entre els diferents agents que composen el sistema educatiu i que es poden manifestar a través dels tan necessaris programes d’escolaritat compartida.

Maria Cànaves Vaquer és Llicenciada en Pedagogia