150 anys de presència de les monges franciscanes a sa Pobla, Francesca Serra de Gaieta i Serra de Marina

Al primer reportatge que vam parlar dels 150 anys de presència de les religioses Filles de la Misericòrdia a sa Pobla, vàrem dir que la iniciativa d’aquell fet va sorgir de la noble i pietosa senyora Francesca Serra de Gaieta i Serra de Marina. Però, qui i com era aquella dona.

La historiadora Isabel Peñarrubia, al seu llibre Les dones en l’esdevenir de la història de les Illes Balears (1960-1936) en fa una acurada ressenya biogràfica d’aquella dona nascuda a sa Pobla l’any 1817 i va morir a la seva vila natal el 1902, als 85 anys.

Després de definir-la com a «Benefactora Social», Peñarrubia, diu que Francesca era filla d’una de les més importants possessions de sa Pobla, Gaieta Gran. Filla de Gabriel Serra de Gaieta i Cànaves i de Joana Serra de Marina i Crespí, que provenien de dues antigues famílies pobleres ennoblides. Francesca, de nina, pel fet de pertànyer a una família aristocràtica, de petita, segurament tingué un preceptor a casa seva, per a ella i els seus germans, i no degué anar a l’escola. A aquells temps, a les jovenetes de casa bona s’els ensenyava només una cultura general i es posava molts d’esment en la seva educació religiosa i que aprenguessin el que es deia ensenyament d’adorn, com era brodar, cosir, rudiments de música i dur una casa.

A sa Pobla, l’Ajuntament constitucional que havia estat elegit durant el Trienni Liberal feu reformes importants, com quan el 1822 distribuir terrenys que li pertanyien entre els jornalers pobres. Aquell Ajuntament progressista, també va mostrar interès per l’ensenyament femení, i el 1922 va obrir una escola de nines a la que hi estava al davant la mestra Maria Aina Riutort. Aquella escola femenina tenia menys alumnes que l’escola masculina. Així, se sap que el 1860, a l’escola pública de nines hi assistien 40 alumnes, mentre que a la de nins n’hi assistien 67. «Això s’ha de relacionar -diu Peñarrubia al seu treball- el colpidor analfabetisme femení, sempre superior al masculí, i que el 1887, a Mallorca, l’índex de dones que no sabien llegir, encara era del 88,05%, enfront del 73,65% dels homes.»

A les cases de senyors terratinents, com eren els Serra de Gaieta, quan moria el pare, el gruix de la propietat familiar passava a l’hereu, que sempre solia ser un fill mascle de la família, encara que no fos el primogènit. Però, curiosament aquest no fou el cas dels Serra de Gaieta i Serra de Marina, ja que fou una dona, na Francesca l’hereva, la que heretà el gruix patrimonial dels seus pares, és a dir la possessió de Gaieta Gran. Quan va morir son pare, l’any 1871, ella era una dona fadrina de 54 anys, que, pel seny i aptituds que havia demostrat per a l’administració i gestió del patrimoni de la seva família, fou elegida com a hereva, en detriment dels seus germans mascles.

Francesca, que romangué fadrina, va quedar a la casa familiar, avui assenyalada amb el nombre 2 del carrer Escola, cantonada amb el carrer Goleta, alternant les estades a aquella casa -posada de Gaieta- i a la possessió, per tal de dirigir i ajudar en els treballs agrícoles que comportaven la seva explotació i manteniment. Així, repartiria el seu temps amb les labors de brodar i cosir i la cura de la casa, a més de, a la possessió, manar el majoral i majorala, a les criades, organitzant les tasques de pastar, fer bugada, els menjars dels jornalers i missatges, ajudar a fer conserves, revisar els comptes de compres i vendes i salaris o jornals dels treballadors. I dedicaria la resta del seu temps lliure a les pràctiques religioses i a la realització de bones obres. Francesca, es podria definir ben bé com una fadrina vella, rica i beata, amb el bon sentit de la paraula.

En l’aspecte social, Francesca Serra de Gaieta, com les dones del seu temps que no es casaven, patia una notable desubicació social, ja que només les casades i casadores participaven de la vida social, com eren berenars i tertúlies a altres possessions, balls, concerts, funcions de teatre a Ciutat i altres activitats on calia sempre assistir-hi amb companyia masculina, amb parella. A més, com el seu estatus no li permetia treballar, una senyora fadrina com ella, només era ben vista a dins l’església, i si era rica i amb iniciativa, només podia canalitzar la seva activitat vers la promoció i patronatge religiós.

D’acord en tots aquells principis o costums, ella va decidir dedicar tots els seus esforços a fer que al seu poble, sa Pobla, s’instal·lés una congregació franciscana que obrís una bressola i una escola de nines i que ajudés als necessitats. La congregació de franciscanes Filles de la misericòrdia feia un any que havien nascut a Mallorca, amb la finalitat d’ajudar als desvalguts, i això ho concretaven amb l’obertura d’escoles per a nines pobres i amb l’atenció que prestaven als malalts i necessitats.

Com queda dit, el 1871, quan va morir el seu pare, Francesca Serra de Gaieta va heretar la possessió de Gaieta Gran, que no passà al seu germà Gabriel (1834-1893), i per això ella pogué disposar d’una certa fortuna que volgué invertir en l’obra franciscana, a la que dedicaria una part dels seus béns i, fins i tot, les joies familiars que havia heretat, com ella mateixa explicava.

Francesca va introduir a sa Pobla una escola de nines regentada per la congregació franciscana amb la qual mantenia uns estrets vincles i amb la que des del 1870 ja tramitava el permís amb els fundadors de la mateixa per establir un convent al poble, una iniciativa que es va fer realitat dos anys després, el 12 de maig de 1872, establint a sa Pobla una comunitat formada per vint franciscanes, que es dedicaren a l’ensenyament de les nines i a la cura dels malalts i dels pobres del poble, una comunitat que Francesca Serrade Gaieta finançà i sempre protegí.

Per a establir a sa Pobla aquella fundació, convent i escola, Francesca va adquirir dels seus propis diners una casa entre 1870 i 1871 al carrer Goleta, actualment carrer Lluc, que fou reformada. Entre 1872 i 1879 regalà a la congregació tres cases més per ampliar l’escola i un altre el 1979 per abastir la capella, de la que parlarem en un anterior reportatge.

Cal dir que la congregació de monges Franciscanes Filles de la Misericòrdia de Mallorca, va néixer a Pina el 14 de setembre de 1856, per iniciativa dels germans mossèn Gabriel Ribas de Pina i sor Concepció de San José., els quals, encara en vida, foren presents a l’arribada de les dues primeres monges al convent de sa Pobla, aquell 12 de maig de 1872.