160 anys de bandes de música i altres melodies a Sa Pobla (II)

Continuant amb la presència de bandes de música a sa Pobla, al llarg de quasi 160 anys, a aquest capítol tractarem de la implantació de la primera Escola Municipal de Música i ens estendrem en detallar la gran importància de la nissaga dels Rián, que el llarg de molts d’anys realitzaren una gran i prolífica  tasca musical a sa Pobla i a altres indrets. 

Primera Escola Municipal de Música.  1956

Eren els propis mestres de les bandes de finals del segle XIX i bona part del XX, els que impartien els seus ensenyaments, donant les seves classes particulars als joves amb vocació musical, formant-los per tocar un o diversos instruments. Alguns aspirants a músics, rebien classes d’altres professors qualificats de localitats diferents i els que es decidien per una preparació de carrera havien de desplaçar-se a Madrid, València o Barcelona, ja que a Mallorca no es disposava de conservatori de música.

Per iniciativa del llavors regidor de cultura de l’Ajuntament de sa Pobla, Bartomeu Siquier Serra “Metge Mestrés”, essent alcalde Onofre Pons Martorell “Corme”, l’any 1956 es van iniciar els tràmits per a la creació d’una Escola Municipal de Música, que va passar a dirigir, un any després, Gaspar Aguiló Forteza “Guixó”, impartint classes de solfeig, piano i harmonia. En el seu primer curs, l’escola va començar amb 26 alumnes, arribant, amb els anys, a superar el centenar. L’escola municipal va deixar d’exercir la seva activitat docent per allà els anys seixanta per decisió política del consistori. No obstant això el mestre Aguiló va continuar impartint classes particulars en el seu estudi al número 36 del carrer Escola. L’any 1962, Aguiló va traslladar la seva residència a Inca, on va continuar la seva tasca docent i de compositor. Una de les aportacions més notables del mestre i compositor Aguiló a la Banda de música, i al poble en general, va ser el seu “Ball de Caparrots” que va instrumentalitzar el mestre Joan Rián Cladera l’any 1952; una peça que es ve tocant any rere any i que amenitza la dansa paletina dels Caparrots per les festes de Sant Antoni, coneguda com “Jo i un Pastor” i que tant captiva els poblers i pobleres..

La nissaga dels Rians

A sa Pobla, no es pot parlar de músics, música, bandes i escoles de música, deixant en el oblit, la gran y valuosa tasca que realitzaren la saga dels Rián, durant molts d’anys dins les centúries dels segles XIX i XX. Els Rián ensenyaren y formaren a nombrosos músics poblers, que no només tocaven a les bandes del moment, si no que, també destacaren dins altres estils musicals, com orquestrines, orquestres, o conjunts juvenils que animaven les berbenes de les festes dels pobles, les vetllades dels establiments turístics de la costa, o les pistes de les discoteques dels anys 60 i 70. A més d’exercir la docència, distints membres de la família Rián empunyaren la batuta com a directors de la Banda de Música de sa Pobla, com veurem més endavant.

De la família musical de els Rián ens ofereixen un detallat estudi al llibre de les “III Jornades d’Estudis Locals sa Pobla” (Ajuntament de sa Pobla 2015), Joan Llabrés Vanrell i Rafel Socias i Company, que resumirem a continuació, arrencant de la seva presència a Mallorca, dels primers de la nissaga, d’origen frances.

Joan Ignasi Rian Gelabert, nascut a Manacor l’any 1815, va fixar la seva residència a sa Pobla, després de haver-se casat amb la poblera Maria Cladera Alemany, l’any 1841. Joan Ignasi Rián, amb la col.laboració de Guillem Mas Rigo, organista de la parròquia, va fundar la Banda de Música de sa Pobla, l’any 1864-65, aproximadament. Y aquí comença la trajectòria musical de la nissaga dels Rián.

Del matrimoni Rián – Cladera varen néixer vuit fills, dels quals ens sobrevisqueren set, y tots participaren a la banda fundada pel seu pare. Un dels fills, Llorenç Rián Cladera (1843 – 1911) va collir el relleu del seu pare al cap davant de la Banda, fins a la seva mort, als 67 anys.

No es va trobar un camí planer Llorenç Rián per oferir amb la seva bada concerts a indrets públics com la Plaça des Vaumar, actual Plaça Major, els diumenges i dies festius, ni tampoc per desfilar a les processons que organitzava la Parròquia. L’oposició del batle a aquells concerts feren que el mateix batle i Llorenç Rián dirigissin cartes al Governador Civil per tal de que intervingués amb el conflicte. Per la seva banda, el rector de la Parròquia s’oposava a les actuacions públiques de la banda den Rián, a la que qualificava de “destemplada”, “desorganitzada” “desarreglada” i “inharmònica”.

Segons l’esmentat article de Llabrés i Socias, el conflicte existent entre Llorenç Rián, l’Ajuntament i la Parròquia, podria venir donat per la competència que provocava l’existència de dues bandes de música a la nostra vila;

…Hi ha constància de l’existència de dues bandas de músca al poble, entre les qual probablement hi havia la rivalitat pròpia de la seva activitat, així com la competència per ser considerades “Banda Municipal”, ja que això representava una subvenció per a les seves actuacions, en especial els concerts dels diumenges i festes a la Plaça. El 1891 es considerava que la municipal és la de Manuel Ribelles Pérez, quan també es proposa la construcció d’un cadafal el 21 de juny de 1891. Entre els anys 1899 i 1901 hi ha referència a la banda de n’Andreu Pol, tant per les gratificacions per les actuacions a les festes de Sant Jaume, com per donar-li permís perquè faci balls als baixos de la Casa de la Vila.

L’existència de dues bandes, també es confirma per l’acord que toquin a la cursa de braus de les festes de Sant Jaume i, com que ho fan de franc, s’els dona un cap de brau a cada una .L’any 1896 s’acorda fer una llotja per a la banda a la plaça de braus. També es dona permís a la banda per els assaigs als baixos de la Casa de la Vila en compensació dels serveis prestats sense haver rebut gratificació.

Afortunadament, aquells conflictes entre el mestre Llorenç Rián i les institucions locals, polítiques i religioses, amb la presa de posició del nou batle Miquel Planas Poquet i la constitució de nou consistori, la banda de Llorenç Rián va ser ‘reconstruïda¨’, després de passar moments delicats.

Llorenç Rián i Cladera va morir a sa Pobla el 3 de febrer de 1911 als 67 anys. D’aquest fet s’en va fer reso la revista Sa Marjal i el diari palmesà La Almudaina, destacant, els dos mitjans d’informació la seva bonhomia i la seva destacada tasca musical.

Joan Rian Cladera, nascut a sa Pobla el 20 de setembre de 1878, va ser un digne successor del seu oncle Llorenç com a continuador de la seva tasca musical i amb ell al cap davant de la banda, per espai de 64 anys, amb algunes interrupcions, la Banda de Música de sa Pobla es va consolidar i va assolir el seu moments d’esplendor. A més de la seva formació musical rebuda dels seus familiars, Joan Rián es va acabar de formar de la ma dels millors músics de Mallorca, com Antoni Torrandell, Baltasar Moyà, Vicens Lissard i Sebastià Rosselló, entre d’altres.

Soldat voluntari per fer el servei militar al Regiment Regional de Balears 1 de Palma, va fer oposicions a músic de 3ª i va formar part de la banda del esmentat regiment, al mateix temps que va ser director de la banda de música del Pla de na Tesa. Malgrat la meteòrica consolidació y destacats èxits de la Banda de sa Pobla, baix la batuta del ja prestigiós mestre Joan Rián, i tornant al article de Llabrés y Socias;

….encara continua l’existència de dues bandes. El 14 de novembre del mateix any l’Ajuntament acorda el pagament de 60 pessetes a la banda d’Andreu Pol per quatre concerts al cadafal de sa Plaça i 60 més a la banda de Joan Rián per set dies de concert (2 d’agost a 17 d’octubre), ja que les altres 45, fins a 105 pessetes, les han pagades els establiments de la plaça…

La vida personal i familiar de Joan Rián va donar un gir a finals de 1910, quan el músic decideix anar-sen a Argentina, juntament amb la seva dona Catalina Llambies, amb la que s’havia casat en segones nupcies l’any 1908, i el petitó fill de ambdos, deixant els dos fills nascuts de la primera dona Isabel Soler baix la custòdia dels padrins materns. A Bons Aires naixeria un altres fill, Toni Jaume, l’any 1912.

…A Argentina treballava de fuster i va formar part de la plantilla de músics del ‘Teatro Avenida’ de Bons Aires, segons consta a la revista Vialfás. L’any 1915 torna a sa Pobla. Durant els seus anys d’absència el substitueix, com a director de la banda, el seu germà Antoni. El 1915, ja a sa Pobla, figura en les diverses activitats de la banda com a director (…) A més, per acord de l’Ajuntament del 8 de juny del 1920   s’el va nomenar mestre de música…

Antoni Jaume Rián Llambías “Toñito”, nascut a Bones Aires (Argentina) el 28 d’agost de 1912 durant l’estada allà dels seus pares, va venir a sa Pobla als dos anys de edat y els vuit anys ja formava part de la banda de música. Com tots els Rián es va iniciar a la música de la ma del seu pare, que sorpres  pel talent del seu fill l’animà per cursar els estudis musicals al Conservatori de València, doncs a Palma, aleshores no hi havia conservatori. Allà va estudiar violí i piano amb Jaume Piña i Jaume Segura.

A sa Pobla, va formar part del grup musical ‘Rian Jazz’ creat pel seu pare Joan. La formació estava integrada per: Joan Rián fill al piano, Joan Rián pare al contrabaix, Francesc Bonnín a la bateria, Bartomeu Siquier ‘Porret’ al cornetí, Martí Font al saxo; i als violins, Antoni Rián Cladera i Toñito Rián. Més tard, el mateix Toñito creà l’orquestra ‘La Rosaleda’, que adquiriria gran prestigi donada la destacada qualitat dels seus músics. La Rosaleda, l’any 1939 estava formada per: Miquel Segura, piano; Miquel Bonnín, bateria; Llorenç i Toni Rián, Tomeu Mascaró de “Talapi’, Nofre Caldés, i Miquel Bonnín als saxos. Després hi entraren Mateu Soler, trompeta i Pau Siquier, saxo.

Antoni Rián Llabías, va dirigir la banda de música de sa Pobla des de l’any 1958 al 1964. Va morir a Palma el día 25 de decembre de l’any 2002.

Dins l’època més recent, altres Rian han estat vinculats dins el mon de la música, com es el cas de Antoni Rian Siquier, membre integrant, durant molts d’anys, del Cor Parroquial y fundador i cantaire de la Coral de sa Pobla, juntament amb la seva esposa Francesca Crespí i altres. Antoni Rián va néixer a sa Pobla el 21 d’abril de 1933 i va morir l’1 de novembre del 20l2.

Antoni Rián Crespí, fill de Toni Riàn Siquier i de Francesca Crespí Cladera, com em dit, fundadors i cantaires de la Coral de sa Pobla. Es el més jove i fins ara la darrera baula de la cadena de la nissaga dels Rián. Nascut a sa Pobla l’any 1979, inicià els estudis musicals a l’edat de 6 anys amb la professora Joana Ordines. Continuà els estudis Elementals de piano i llenguatge musical amb els pofessors de sa Pobla, Margalida Forteza i Jacint Soberats. Posteriorment va seguir la formació amb el professor Miquel Bennàssar, amb qui acabà els estudis professionals de piano al Conservatori de Palma, mentre també cursava estudis de guitarra amb la professora Maria dels Àngels Cabot i el professor Miquel Àngel Aguiló a l’últim curs.

Als 19 anys començà els estudis superiors de piano al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona amb la catedràtica Paula Torróntegui, obtenint el títol superior als 23 anys. Va seguir cursos de perfeccionament amb el pianista Jean-Pierre Dupuy, gran especialista en música contemporània.

Toni Rián ha participat en diversos enregistraments pianístics; per una banda acompanyant a la Coral de sa Pobla, baix la direcció de Miquel Sampol, i per altre banda interpretant peces del compositor pobler Gaspar Aguiló, gravat a la fundació ACA.

Des de l’any 2003 és professor de piano a l’actual Conservatori Municipal de Manacor. Actualment és membre de ‘S’Arrual Jazz Mort’, des del 2006, i forma part del duet ‘Riangost’ juntament amb la cantant Maria Antonia Gost des l’any 2010.

Al proper capítol parlarem d’altres mestres i bandes de música de sa Pobla, fins a l’actualitat.