325 anys de l’inici de les obres de l’església parroquial de Sa Pobla

Explica la història local que  aquest any 2021 a punt d’expirar s’han complert 325 anys de l’inici de les obres de construcció de l’actual església parroquial de Sant Antoni Abat de sa Pobla. Fou el 1696, i per iniciativa del rector Tomàs Serra quan els jurats acordaren la construcció d’una nova església que reemplacés l’existent, perquè ja resultava insuficient a causa de l’augment constant de població que s’estava registrant en els últims anys. Es determinà, així mateix, que els costos de la nova edificació fossin sufragats pel rector i per la Universitat – dels béns comunals – en la proporció d’un terç i dos terços, respectivament.

L’any 1697 començà a alçar-se el temple per la part de l’absis. Dos anys més tard es construïren les voltes de les capelles i la cintra de la petxina. Aquell mateix any, l’escultor Pere Pelleres feu les frondes de dotze capitells de manera que cobrà la quantitat d’11 lliures, 6 sous i 8 diners. Els anys 1702 i 1706, el mestre Pere Bauçà de Palma esculpí quatre i deu capelles, respectivament. El 1710 s’acabà l’estructura i l’envelat de l’església i, dos anys més tard, es finalitzà l’obra interior amb la construcció del cor i la col·locació de la balustrada de la galeria. Les obres de construcció del nou temple foren dirigides pels mestres picapedrers de la família Isern de Son Poquet i el marès utilitzat procedia de les pedreres de Sant Antoni, de Muro.

Respecte a la capella del Roser, fou promoguda per n’Antoni Serra Poquet i projectada per fra Jaume Garau del convent de Sant Domingo de Palma. La seva construcció, iniciada a mitjan dècada del 1710, fou dirigida per n’Agustí Isern. L’any 1735, el mestre picapedrer Guillem Xorba, de Binissalem, feu els pedestals de l’altar i el 1761 finalitzà l’obra d’ornamentació i el retaule. La capella mesura tretze metres de llarg i d’ample per 18 metres d’alçària, presentant coberta cupular.

L’edifici del temple mesura 50 metres de llarg per 13,20 d’ample i 19,5 d’alçària. El seu interior és d’una sola nau, set capelles laterals i coberta de volta de canó amb arcs creuats, si bé es fa ús de la petxina a l’absis. Les obres d’art més significatives que alberga el temple són: la imatge-sagrari de la Mare de Déu de Vialfàs i l’orgue de l’any 1717 de tradició renaixentista construïda per en Damià Caimari, en el qual el 1815 n’Esteve Font incorporà la trompeteria horitzontal. El 1997, es procedí a uns treballs de neteja de l’altar major, descrostant les seves parets de les capes de calç que havien acumulat, per retornar a la pedra la seva bellesa original.

En el seu llibre Viaje a las villas de Mallorca, 1789 d’en Jeroni de Berard, en la visita que realitzà a la vila de sa Pobla devers l’any 1784, quan es refereix a l’interior de l’església, diu: «L’interior d’aquesta església consta de 56 vares de llarg amb presbiteri i tot. La seva fàbrica és bella, de volta creuada i estriada amb arcs rectes sobre pilars corintis, duplicats o indicats per tres capitells corintis en cada un d’ells. El mateix corre igual en els arcs de les capelles o de les tribunes que hi ha entre arc i arc, indicats per dos petits arquets, tot arreglat, nou i de bona i neta pedra sorrenca regular…».

Per la seva banda l’Arxiduc Lluís Salvador, de forma més breu i concisa, en el seu Die Balearenla descriu així: «L’interior de l’església de Sant Antoni Abat de sa Pobla és d’una elegant simplicitat, amb vuit arcs rodons, entre els quals s’entrecreuen netament les nervadures que aguanten la volta. Aquesta baixa fins als arcs que descansen sobre pilars amb capitells romànics, per sobre dels quals s’assenta una robusta cornisa».

El primer temple

Del primer temple de sa Pobla, que s’aixecava en el mateix emplaçament que l’actual, n’apareixen escasses referències, si bé hi ha constància que l’any 1357, ara fa 664 anys, el bisbe Antoni Colell dividí en dos la parròquia de Campanet i creà la parròquia de Sant Antoni Abat d’Uialfàs, al mateix temps que nomenà en Joan de Galícia com a primer rector. L’any 1366 el bisbe Antoni de Galiana  establí els límits entre les dues parròquies.

Al segle XVI, el temple disposava, a més de l’altar major dedicat a Sant Antoni Abat, dels altars de la Mare de Déu, de la Mare de Déu de l’Esperança, del Purgatori, de Sant Cristòfol i de Sant Sebastià. Les obres dirigides pels mestres picapedrers Joan Capó i Pere Joan Oliver, costaren 609 lliures i 18 sous. Les pedres de marès foren extretes de les pedreres de Muro. L’església era de planta quadrada de 7,4 metres de costat i de 8,3 metres d’alçària.

Torre del campanar

També conten les cròniques i documents dels arxius municipals i eclesiàstics que la torre del campanar de l’església parroquial és l’edifici més antic de sa Pobla en estat de conservació. Així mateix, ho acredita l’any de l’inici de la seva construcció (1596) esculpit juntament amb el grif rampant de l’escut de la vila, col·locat sobre el portal d’estil gòtic tardà que des de la placeta de l’església dona accés a la torre.

Segons figura en el Llibre de Visites Episcopals, en la visita realitzada per monsenyor Vich i Manrique a la vila d’Uialfàs l’any 1595, consta per primer cop l’interès del bisbe en construir un campanar al costat de la primitiva església, ja llavors sota l’advocació de Sant Antoni Abat. Les obres tingueren una durada de setanta anys, a causa de diverses i prolongades aturades per falta de recursos econòmics i, segons detallats documents comptables que figuren en els arxius, el cost total de l’edificació fou de 609 lliures i 8 sous. Segons els mateixos documents se sap que intervingueren en els treballs de construcció els mestres picapedrers Pere Comas, Josep Isern, Pere Company i Gabriel i Francesc Pons. També intervingueren en l’obra professional d’altres oficis, com ferrers, fusters, carreters i d’altres.

La descripció arquitectònica que de la torre del campanar ofereix n’Alexandre Ballester en el seu llibre Àlbum del Temps, ens fa observar que es tracta d’una torre de planta quadrada, alçada entre 1595 i 1665, de set metres per cada costat i 28,30 metres d’alçària. I afegeix que «la part baixa de la torre, que conté els dos cordons ornamentals del mateix marès, s’eleva fins a la que era coneguda com ‘la cambra fosca’ (perquè no té finestrals). Pel color i l’erosió de les seves pedres, es pot afirmar que es tracta del tram més antic de la torre. El marès segueix cap amunt amb cossos marcats per les línies horitzontals dels cordons que rompen la monotonia vertical de la torre fins a la seva cinquena planta, amb un acabat de cornisa coronada per quatre bolles ornamentals, una a cada angle. La cinquena part de la torre, amb dues finestres a cada un dels quatre costats, deixen sortir i escampar el so de les campanes».

La torre del campanar fou sotmesa a unes importants obres de millora i condicionament l’any 1935, sent reparats els carreus més deteriorats dels murs de les seves parts superiors; nombroses esquerdes tancades; es col·locaren persianes en algunes de les seves finestres; robustos ampits; travessers, etc. I es reparà l’escala que des de les campanes condueix al terrat superior, els escalons de la qual es reforçaren amb fusta i tires de ferro angle», segons narra la crònica guardada a l’arxiu parroquial.