Alzinar: La basca de calor en el mes d’agost ens obliga a tenir cura de la pell

El que pensa per si mateix, dubta i construeix el seu propi camí.

És el mecanisme de defensa en el seu primer pas, per no ser esclau.

(Aldous Huxley)

Totes les previsions meteorològiques van caient pel seu propi pes, la gent ja en comença a estar completament farta d’aquest infern, d’aquesta forta onada, d’aquesta bascada calor, humida i sufocant, amb registres històrics de temperatures, inclòs per sobre dels quaranta graus, que ens està matxacant fa més de dos mesos i mig, i que segons les previsions més optimistes pot durar, o seguir incrementant-se, fins prop de les festes de Sant Bartomeu, patró de Sóller, dia 24 d’aquest mes, que comencem demà mateix.

I com ja comentàvem diumenge passat, el 2022, si no ens falla la memòria, ho podem ja a començar a catalogar com el més sec de tot el segle, i aquestes altes temperatures, i aquesta sequera pot començar, també, ja a afectar directament la qualitat de l’aigua potable…

Dimecres està previst que torni a començar a fer més calor, dins aquest recent-ment estrenat, apassionant i calorós (teòricament sol ser el mes més càlid de l’any, amb permís del setembre, és clar) mes d’agost, vuitè del calendari gregorià, en honor a Cèsar August, el primer emperador romà.

Divendres, dia 5, a les 13-05’ hores, entrem al quart creixent, i serà lluna plena el vinent divendres, dia 12, a les 3-36’ hores.

Dimarts, dia 2 d’agost, és la festivitat de la Mare de Déu dels Àngels, patrona de Pollença, en la que els pollencins fan el simulacre del triomf sobre els moros invasors, rememorant la dura i sagnant batalla de 1550.

Segons els nostres padrins (què ho sabien tot) el període més calorós de l’any sol ser entre el 15 de juliol i el 15 d’agost; i un any més sembla que es pot complir.

Després de la sega, al mes d’agost, la gent bat i en els camps no hi ha ningú. El sol i la llum aclaparen les Illes, el cant de les cigales augmenta l’enlluernament frenètic de l’aire; i havent dinat, els pagesos peguen una bona becadeta a l’ombra d’una figuera. A més de mig capvespre, quan comencen a baixar les temperatures, amb el càvec damunt l’espatlla, van a regar a la fresca els seus hortets.

Dites populars del mes d’agost.

•A l’agost bull el mar i bull el most.

•La lluna d’agost clareja quan es fa fosc.

•Quan Sant Llorenç (dia 10) porta capa, la pluja no s’escapa.

•Per la Mare de Déu (dia 15) d’agost a les set és fosc.

•Si no plou a l’agost no gastis diners en most.

•A l’agost el bestiar de llana es mor de gana.

•A l’agost la dalla no té repòs.

•Quan l’agost plora, la verdura és bona.

•Pluja d’agost, safrà, mel i most.

•Pluja d’agost, bona pels horts.

•Ni a l’agost caminar, ni al desembre navegar.

• La lluna de gener i el sol d’agost són els millors de tots.

•Aigua d’agost, ni vi ni most.

Els horts a l’agost.

Un altre any, a causa de les altes temperatures, la verema, enguany la més primerenca de la història, s’ha hagut d’avançar, com els darrers anys.

És el millor temps per a collir i menjar melons i síndries fresquets (altre temps, quan no hi havia geleres, es posaven en fresc dins un paner, dins el pou), així com les saboroses figues que, ja madures, comencen a irrompre als nostres camps.

És hora de fer la collita de la ceba seca (cal deixar-les assecar al mateix hort) i la majoria dels productes de l’hort, com les carabasses i els saborosos carabassons, pebres, cogombres, grells, els primers fesols de fava, bledes, cols, raves i ravenets, encanyar les mongeteres, els fesols pintats i els fesols de fava, si encara no ho havíem fet; podar i relligar les tomatigueres.

I atenció, les figues de moro i els murtons ja comencen a madurar. Les tomàtigues, albergínies i pebres estan ja al seu punt àlgic, en plena esplendor.

El dia de Sant Llorenç (dia 10 d’agost) és costum segar el moraduix i l’herba-sana, abans de la sortida del sol.

Segons resen les tradicions, per Sant Magí (19 d’agost) l’ametlla s’ha de collir (aquests dies teòricament comença a obrir-se el fruit de l’ametller, però enguany van molt avançades, fa més de deu dies ja s’estaven obrint, a marxes forçades).

És hora de sembrar boques de lleó, llevamans, pèsols, naps, bròquils i pastanagues, i a final de mes raves, ravenets i julivert (aquest darrer per Santa Rosa, dia 23 d’agost), patates, faves, cols, pastanagues (per Sant Ramon Nonat, 31 d’agost, la pastanaga ha d’estar sembrada), apis, naps d’arrel, porros, espinacs, col llombarda, bledes, remolatxa i ruda. I per als que els agraden les bones calçotades, el mes d’agost se sembren els calçots, aprofitant els probables primers ruixats de finals de mes, si no tocarà regar-los, per aspersió, sudoració, les clàssiques síquies o degoteig.

És el moment de trasplantar les nostres cebes, enciams, escaroles, lletugues, endívies i carxoferes i els apis i coliflors sembrats al mes de juny.

Cal controlar la nefasta presència de les larves de l’escarabat de la patata (Laptinotarsa decemlineataa) a les albergínies, a les que ataquen voraçment. El millor remei és fer-hi una volta cada dia i acabar directament amb elles, amb els dits (la majoria d’insecticides, a més de no ser ecològics, no solen ser efectius i cal repetir el tractament cada 10 dies).

Recordeu que es bo exacallar els nisprers cada dos anys.

Tomàtigues i mores d’abatzer.

Les tomatigueres fa temps que estan en la seva esplendor, és un autèntic plaer, des de fa ja més de tres setmanes, menjar un pa amb oli amb les oloroses i saboroses tomàtigues del nostre petit hortet, amb oli de Sóller, acompanyat d’alls i cebes tendres (que sembrarem dins el març), amb un bon tros de formatge maonès, tot acompanyat d’un bon tassó de vi.

Amb les tomàtigues que ens sobrin, després de fer contents als veïnats i amics, podem fer sequer, posant-les al sol damunt un canyís, amb un poquet de sal, que després guardarem ben premsades, tapades d’oli, dins un pot ben tapat (es poden conservar perfectament, sense cap additiu durant tot l’hivern), per tenir una bona provisió en els mesos que no en tinguem.

Comença a ser el temps d’anar a recollir als abatzers les seves saboroses mores, que es poden menjar directament, o fer exquisida confitura.

Tenir cura a la pell de la cara.

Neteja la teva cara, especialment ara a l’estiu, almenys dues vegades al dia. Trenca l’hàbit de les dutxes massa calentes i llargues, perquè dilaten els porus de la pell i causen enrogiment. En contrapartida les dutxes fredes i banys d’aigua freda són excel·lents per als capil·lars i reafirmar la pell.

Beu, almenys, d’un litre i mig a dos d’aigua al dia, que serveix, entre altres coses, per eliminar toxines i tenir la pell més elàstica; i especialment no oblidis caminar i fer esport. Hi ha també aliments que t’ajudaran a tenir la pell més fina, com els cítrics (taronges, llimones…), la fruita i les verdures (tomàquet, pastanagues…), i especialment menjar un poc de tot per tenir una pell fina.

Molt coneguda tradicionalment és la màscara de cogombre, que també pot ser substituïda per un senzill suc de cogombre (barrejar el suc de cogombre amb una mica de sal i després aplicar sobre el rostre i deixar que reposi durant uns minuts); millor encara, aixafar la meitat d’un cogombre pelat, afegir unes gotes de suc de llimona i una cullerada de cafè d’aigua de roses. Aplicar a la cara i deixar reposar d’un quart d’hora a 20 minuts, retirant-la posteriorment amb aigua freda.

Un altre dels remeis casolans i saludables és aplicar suc de tomàquet a la cara. Deixeu reposar des d’un quart d’hora a 20 minuts i retirar amb aigua tèbia, tres vegades a la setmana. Les locions amb àloe vera també són molt útils i saludables.

Nou atac de cans a Llucmajor.

L’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca acaba de denunciar, dimecres passat (és inconcebible, que a pesar de les seguides i continuades denuncies, ningú fa res de res. Molt de blablabla… De què ens serveixen els prepotents ecologistes de despatx que solen pul·lular habitualment per dins les nostres institucions amb uns exagerats sous?) un nou atac (i van… JA HEM PERDUT EL COMPTE), de cans als xots i ovelles ecològiques de Sa Bassa Crua, a Llucmajor (12 ovelles mortes i 5 greus).

Indignant!!!

Demanem més serietat als polítics de torn, i a alguns dels propietaris de cans, que no els saben, o no volen, controlar.

La Societat perdona sovint al criminal, però no perdona mai al somiador (Oscar Wilde).

Inconcebible, Spain is diferent…

S’acaben de complir deu anys de l’inconcebible i històric esdeveniment, ho recordo perfectament, jo encara era un trist i explotat empleat de banca…

Època Rajoy, parlem indiscutiblement dels 65.000 milions d’euros que incomprensiblement (pels que habitualment no pensem malament) l’estat espanyol, deixà a la banca estatal, que s’havien de retornar fins al darrer cèntim.

Quin gran estat, a pesar dels escandalosos beneficis, i inconcebibles pagues dels banquers, ens han trincat 65.000 milions d’euros de les reserves de caixa dels pensionistes.

Cosas veredes Mio Cid!

L’home envelleix quan els laments reemplacen els somnis (Anònim).