Amb l’arribada de l’escola tornen les plagues de polls
Any rere any l’arribada dels nins a les escoles sol anar acompanyada de la irrupció dels polls en la vida quotidiana de la majoria de famílies. Tot i ésser un problema que no deriva directament de la manca de higiene, les famílies viuen amb desfici la pervivència d’aquests paràsits que la ciència s’ha vist incapaç d’eradicar.
L’aparició d’aquest paràsits a les llars provoca una sèrie de daltabaixos tant a petits com a majors, uns per la “tortura” que els suposa el tractament i els altres per la impotència provocada per no disposar d’una “solució definitiva”.
El poll del cap és un insecte que viu entre els cabells; té uns 2 mil·límetres de longitud, és de color grisenc i no té ales. S’alimenta de la sang que xucla de la pell del cap en picar a les persones. El seu cicle reproductor és molt ràpid: cada femella posa d’uns 100 a 300 ous, anomenats llèmenes, que són de color blanc i es troben fortament adherits a la base del cabell; tan sols fan falta de set a deu dies perquè s’incubi l’ou i es desenvolupi la larva.
El símptoma principal de la parasitació de polls (pediculosi) és la picor del cuir cabellut, ocasionada per la irritació de la saliva que l’insecte diposita a la petita ferida de la picada. Al contrari del que molta gent creu, els polls no boten ni volen, i l’únic sistema de transmissió és a través del contacte directe dels caps o a través del contacte amb objectes personals infestats; com es fàcilment deduïble les situacions de convivència estreta (família, escola, acampades) afavoreixen el contagi.
La comunitat escolar la més afectada
Estudis del Ministeri de Sanitat revelen que entre el 5 i el 14% dels escolars de tot l’Estat es veuran afectats per la pediculosis capitis, o el que és el mateix, polls al cap.
Bàsicament el procés que segueixen tots els centres és el mateix, un cop detectada la presència de polls es posa en funcionament un sistema d’informació als pares dels alumnes afectats on se’ls ofereix tota la informació existent sobre el tema ( mesures de prevenció, productes naturals i químics, importància de les revisions, etcètera); igualment es sol organitzar alguna campanya informativa general (penjada de rètols i cartells informant de l’existència dels paràsits).
Des de la comunitat educativa també es vol tenir present que no es pot prohibir a cap alumne d’anar a classe si es troba afectat de polls; tot i que solen recomanar que durant els dos dies que dura el tractament seria millor no acudir a classe.
La revisió dels cabells (a poder ser setmanalment) és la millor prevenció contra els polls; igualment es recomana raspallar-se els cabells dos o tres cops al dia, i rentar-se’ls almenys dues o tres vegades per setmana.
Ara bé, tots els dermatòlegs i especialistes en la matèria també recomanen no seguir tractaments amb finalitat preventiva ja que provoquen la immunitat i la resistència del poll, a més de castigar els cabells i la pell del cap.
Una vegada identificada la infestació per polls totes les persones que es relacionen habitualment amb l’infestat han de fer-se revisions, i els infestats han de seguir el tractament simultàniament.
El tractament consisteix en aplicar-se una loció antiparasitària (permetrina a l’1%, locions amb arbre de te, etc.) per tota la pell del cap i els cabells -insistint sobretot al clatell i darrere les orelles; cobrir el cap amb una gorra de plàstic i deixar actuar la loció. Després rentar el cap amb xampú, i aclarir amb una part de vinagre per dues d’aigua. Sense eixugar els cabells, raspallar -los amb una llemenera (pinta de pues molt espesses): és l’arma més eficaç contra els polls. Finalment, heu de repetir el tractament als deu i als vint dies. Per intentar eliminar del tot possibles restes dels paràsits convé rentar les pintes i els raspalls de cabells, així com les tovalloles i els llençols amb aigua calenta. Convé recordar també que els polls viuen exclusivament a les persones, per tant són innecessàries algunes mesures com netejar mobles i locals.
De totes maneres, actualment es poden trobar a les farmàcies tot tipus de remeis per fer front a la infestació, des dels més usuals (tot tipus de xampús i cremes) fins als més sofisticats (la llemenera elèctrica o l’aspiració). Fins i tot hi ha actualment establiments especialitzats en tractar aquesta plaga.
Tot esforç no serà de bades per tal de posar fi a les picors i al malestar produïts per aquest molest paràsit.
El que convé tenir present sempre és que el tenir polls es tracta d’una infestació, no d’una infecció: el nin no està malalt, sinó que pateix els efectes d’una plaga de paràsits. Igualment s’ha de defugir del tot els alarmismes, i tenir en compte que la discreció es la millor arma contra el rebuig i la discriminació.