Antoni Tugores analitza a “Les plomes de Franco” la premsa de Manacor afí al règim
La nova obra de l’investigador manacorí Antoni Tugores “Les plomes de Franco. Premsa «Nazional» durant la Guerra Civil (1936-1939)” analitza la construcció del relat que la premsa afí al bàndol vencedor va generar sobre l’evolució de la Guerra Civil.
L’estudi se centra en el cas de Manacor, una zona molt important del conflicte a Mallorca atès el desenvolupament que el cop d’estat del 18 de juliol tingué a l’illa. A més, el llibre compta amb un pròleg de l’escriptor Sebastià Alzamora. Com s’explica al pròleg el títol deixa entreveure una certa voluntat irònica, analitza la premsa que l’autor, amb encert altra vegada no exempt d’humor negre, anomena premsa «nazional».
Tugores posa èmfasis en conèixer qui foren les plomes de Franco, qui foren els nous seguidors del règim a nivell de Mallorca i sobretot a nivell local de Manacor. Ens mostra com Falange s’apropià del setmanari manacorí “Voz y Voto” i com es represalià els simpatitzants d’altres mitjans com la publicació republicana “Nosotros”.
Al llarg de les pàgines d’aquest llibre ens explica el paper desenvolupat pels falangistes i els nous membres del règim, com Josep Vandellòs Ventosa, Francesc Ferrani Billoch, Francesca Grimalt, Antoni Puerto Planas, Mateu Febrer o Francesc Darder Riera, entre d’altres. Però també parla dels homes clau de la repressió, com Francisco Barrado, cap superior de la policia o el coronel Emilio Ramos Unamuno.
Un aparell de propaganda
Tot això ho fa retratant allò que apareix en la premsa del moment: la propaganda de les gestes militars patriòtiques, l’enaltiment del paper de l’Església al costat dels nous amos del règim i l’afany de generar por del carrer.
Com diu Tugores, poc a poc es desferma una campanya on es van lligant els sentiments d’un poble eminentment religiós amb una certa litúrgia militar i falangista, amarada sempre de catolicisme. Tampoc hi falten els capítols que tenen a veure amb el desembarcament de Bayo, el pas del Conde Rossi per Mallorca i Manacor, la repressió ferotge de 200 morts, la celebració d’actes d’exaltació feixista i catòlica, la publicació del diari d’una miliciana, entre d’altres. Com explica Tugores allò que trobam a les pàgines de la premsa nazional és el nacionalsindicalisme, la unitat de la pàtria, l’imperi, Falange i Franco.
Altres universos, com els d’un centenar llarg de conciutadans assassinats a rereguarda, el desemparament d’incomptables infants amb l’estigma de la pobresa i de ser fills d’assassinats o d’empresonats o el dolor de dotzenes de viudes, no hi tingueren mai cabuda. De la mateixa manera, la dissort de més de mig miler de persones que foren empresonades a l’exili, els tres camps de treball que estigueren actius fins al 1942 amb 200 presos, la por sense límits, la humiliació, el menyspreu que visqueren els vençuts i l’aplicació arbitrària de la llei en causes instruïdes a mida per obtenir càstigs exemplars, no varen merèixer espai a cap dels diaris i revistes locals que existiren en algun moment fins a la mort del dictador. El silenci més espès va cobrir una història plena de por i de vergonya.
Il·lustracions
L’obra ve acompanyada d’il·lustracions en les qual apareixen tant víctimes com botxins així com els periodistes addictes al règim feixista que tan encertadament Tugores anomena les plomes de Franco. Tot plegat, ens ajuda a comprendre allò exposat al text per Antoni Tugores.
La Institució Pública Mossèn Alcover de Manacor acollirà el proper dia 20 d’octubre una primera presentació d’aquesta obra, en la que hi participarà Joan Gomila, productor i actor de teatre, i que comptarà amb la col·laboració de les Dones de Llevant i l’Obra Cultural de Manacor