Antònia Salas, fou la primera dona a la Junta de Ports de les Illes Balears
Al llarg de la història, moltes dones han lluitat per aconseguir un espai destacat en un món que semblava ser dominat pels homes. Molts avanços i costums han canviat al llarg dels anys gràcies al seu esforç que, d’una forma o una altra, ha marcat un abans i un després.
Per a algunes d’elles la història ha reservat un lloc destacat per grans aportacions. Altres, han obert camí d’una forma més anònima, però igualment definitiva. És el cas d’Antònia Salas Gilet, la primera dona que ocupà un lloc d’administrativa a l’aleshores Junta del Port de Palma, la institució, germen de l’Autoritat Portuària de Balears.
Coincidint amb el Dia de la Dona, conversam sobre aquesta dona excepcional amb la seva filla, Gabriela Tous, també antiga treballadora del port de Palma. Gabriela recorda l’ambient familiar que es respirava entre els treballadors, les festes amb la resta d’empleats d’Obres Públiques, la vida en el port… El 1965 es traslladaren a viure al moll Vell, una època que recorda meravellosa.
Corria l’any 1940. Una jove Antònia treballa a l’empresa familiar, Casa Gilet, com a mestra de mecanografia. La seva feina ja era coneguda arreu: Els seus escrits destacaven per la pulcritud i neteja. I encara més: El 1933 havia assolit el màxim de pulsacions en el II Concurs de Mecanografia de Palma de Mallorca. Com era habitual en aquell temps, des de la Junta del Port demanaren una administrativa a Casa Gilet per donar suport a un projecte concret. Poc temps després, es va fer imprescindible i li proposaren quedar-hi de manera estable. Així, en un temps en què les úniques dones contractades a les administracions realitzaven tasques de neteja, el gener de 1945 n’Antònia es converteix en la primera funcionària de carrera de la Junta del Port i, probablement, una de les primeres d’Espanya, segons ella tenia entès. De fet, a la Junta del Port haurien de passar 20 anys més perquè s’incorporàs la segona dona com a administrativa.
I respecte de sa mare? “Va ser valenta, avançada al seu temps, pionera en molts d’aspectes”, recorda Gabriela. La relació amb els companys homes va ser esplèndida, tant que Gabriela els recorda com una gran família, com els seus oncles: “Ma mare sempre es va sentir bé en aquest àmbit”.
Eren temps difícils per a una dona treballadora, i molt més per a la conciliació: No es preveia baixa per embaràs, i les dones, uns dies després de parir, en haver obtingut l’alta, s’havien de reincorporar al seu lloc de treball.
El 1980, l’any que es jubilava, va rebre un reconeixement per 40 anys de treball de dedicació a l’administració pública. Però ben segur que la satisfacció més gran de n’Antònia Salas va ser l’orgull que sentia i sent la seva família per ella. Una dona que va fer front als estereotipus i va rompre barreres fins a aconseguir brillar en la seva professió. I, el més, important, obrir camí.