Arribada, fuita i tornada del tren a sa Pobla (1878 a 2002)

El proper dia 24 d’aquest mes d’octubre es compliran 144 anys de l’arribada del tren a sa Pobla. Un esdeveniment de plena transcendència i simbolisme que marcaria l’inici d’una etapa de progrés, d’un nou temps en la història econòmica, social, cultural i política de sa Pobla.

Conten les cròniques, que aquell 24 d’octubre de 1878 va ser festa grossa a sa Pobla. Els carrers i places del poble, la Casa de la Vila i l’església parroquial lluïren els seus millors domassos i enramades, i les autoritats es vestiren amb la mudada nova i coll de camisa ben emmidonat per anar a rebre a l’estació i presenciar, amb el batec del cor alterat, l’arribada del primer tren a la vila. El tren, aleshores signe de prosperitat i grandesa, que obriria les portes a nous destins als productes hortícoles conreats pels poblers i pobleres a les terres fèrtils de les marjals, després de la titànica obra de dessecació de s’Albufera duta a terme entre els anys 1863 i 1871 per la companyia anglesa New Majorica Company, projectada per J.F. Bateman i Guillem Hope.

A les 10 hores d’aquell matí del cor de la tardor, la màquina de ferro va guaitar dins terres pobleres, i els xiulets i el fum que sortia de la xemeneia, va transmetre una estranya sensació, mescladissa de goig i admiració, als molts de poblers i pobleres que s’havien aglomerat al voltant de l’andana de l’estació i carrers que l’envoltaven. La locomotora número 7, batiada amb el nom “La Puebla”, engalanada amb rests de murta, palmes, branques d’olivera i dues banderes entrecreuades, es va aturar triomfant, engolint dins les seves entranyes les darreres bavarades de fum i vomitant pels costats dels seus baixos, les restes de vapor calent, com la bèstia que ha aconseguit el seu objectiu, o el corredor de fons que ha arribat guanyador a la meta.

Conten les cròniques, que era impossible descriure l’entusiasta rebuda que va tributar al tren la gentada que es va acaramullar als voltants de l’estació. Després de l’arribada del tren, la comitiva oficial, encapçalada pel batle, Gabriel Comes, es va dirigir a l’església parroquial on es va cantar un tedèum, per, més tard, brindar per aquell important esdeveniment a la casa de la vila i a la de ca don Miquel Socías, impulsor del projecta, com comentarem més endavant.

En aquella època, el tren era un dels mitjans més significatius del progrés i unió de civilitzacions arreu del món i així ho entengueren els regidors municipals de sa Pobla, d’aquell ja llunyà any 1865, quan per part de la societat constructora d’una línia fèrria entre Palma i Alcúdia es demanava l’ajut i col·laboració “de todas las persones pudientes de esta isla contribuyesen i cooperasen por medio de la subscripción voluntaria que se ha abierto a tan grande y benéfica empresa…”

En sessió municipal del 14 de maig de 1865, la comissió va acordar per unanimitat fer les aportacions pertinents per tal que l’empresa ferroviària estengués el ramal Inca – sa Pobla. Però va passar mes d’una dècada fins que la companyia “Ferrocarriles de Mallorca” considerés positivament la petició de l’ajuntament pobler. El projecte de dur el tren a sa Pobla va tenir els seus defensors i, també, els seus opositors, entre els darrers, els traginers que amb els seus carruatges estirats per cavalleries transportaven el gènere o mercaderies des de sa Pobla a l’estació del tren d’Inca, per fer-lo arribar fins a Ciutat o al moll, conscients, els traginers, de que l’arribada del tren fins a sa Pobla arruïnaria el seu negoci.

Don Miquel Socías

Un dels principals defensors del projecte i principal impulsor fou don Miquel Socías Caimari, fill d’una acomodada família de senyors. Va néixer a sa Pobla l’any 1841 i va morir el 1904. Fou advocat, polític i empresari. Diputat a les Corts Espanyoles entre 1886 i 1890, fou governador civil de Terol, Pangasinan (Filipines), Segovia, Girona i Barcelona. Proclamat Fill Il·lustre de sa Pobla, el 26 d’octubre de 2008, rebé a la Plaça Major un sentit acte d’homenatge i reconeixement.

Don Miquel Socías, juntament amb un grup d’amics seus varen decidir donar suport a la companyia ferroviària amb l’adquisició del paquet d’accions que aquella exigia per emprendre les obres, que es realitzaren a bon ritme al llarg de l’any 1877. Acabades les obres i avisat l’ajuntament que presidia com a batle Gabriel Comes Caldés, del dia que el tren cobriria el nou trajecte fins a sa Pobla, s’organitzaren els actes de benvinguda que hem comentat més amunt.

Sa Pobla, aquella vila quasi inhòspita, amb un cens de població d’unes 4.300 ànimes, de vida rutinària, dura i amb escasses il·lusions, dins les marjals, anys després convertiria les seves terres en fèrtils i productives. I el tren seria el vehicle conductor dels seus productes més enllà de les seves fronteres.

L’arribada del tren havia fet realitat un il·lusionant somni; el desitjat camí de ferro de 47 quilòmetres que unia sa Pobla amb Ciutat , vehicle que traginaria milers de viatgers i milers de tones de productes brostats dins les marjals pobleres, fent de l’estació de “La Puebla” una de les de major tràfec de Mallorca.

La fuita del tren

Els que ens sentim una mica romàntics, nostàlgics, sentimentals, sempre hem lamentat el fet inqüestionable que el progrés engoleix o mata les tradicions. Així va succeir amb el tren. L’arribada d’altres mitjans de transport, com l’automòbil, camions per el transport de mercaderies i “camiones” per al transport de viatgers, restaren utilitat i rendibilitat al tren. I el tren de sa Pobla, com ja havien fet els d’altres ramals de l’illa, va emprendre el darrer viatge, sense tornada ni cap comunicat oficial per part de la companyia, un 28 de febrer de 1981, “amb motiu de les obres de millora  i canvi de via del tram Palma-Inca”, segons rumors.

Tot feia pensar que la supressió del servei del tren era provisional, però, el tren va trigar 19 anys a tornar a sa Pobla. El tren dels somnis que havia arribat en el cor de la tardor de 1878, 103 anys després havia partit entre els ametllers florits a cada costat de la via i el seu viatge sense retorn va fer brollar més d’una llàgrima dels ulls de molts de poblers i pobleres.

La tornada

Conten les cròniques, que un plujós dimecres 27 de desembre de l’any 2000, el tren va tornar a sa Pobla. Era un tren totalment diferent a aquell tren dels somnis que havia arribat dos segles enrere, i va arribar a una estació que no tenia res a veure a la que 19 anys abans havia abandonat. Tot i així, la tornada del tren va ser rebuda amb satisfacció i joia, i  la pluja que va caure aquell matí, no va impedir que centenars de poblers i pobleres, paraigua en mà, s’apropessin a la nova estació, omplint a vessar l’andana i els carrers circumdants.

Abans, a l’estació d’Inca, el president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, els batles d’Inca i sa Pobla, Pere Rotger i Jaume Font, i el gerent de Serveis Ferroviaris de Mallorca, José Antonio Santos, tallaven la cinta inaugural i el tren emprengué viatge cap a sa Pobla, fent aturada a les estacions de Llubí,  Muro, amb arribada a sa Pobla, estació terminal.

Aquell fou l’acte d’inauguració oficial del retorn del tren, ja que la línia estaria al servei dels usuaris el dia 6 de gener de 2001. Els dos primers dies el trajectes serien gratuïts per tal de que els usuaris poguessin comprovar l’eficàcia del transport. El preu del bitllet del trajecte sa Pobla-Palma-sa Pobla es va fixar en 600 pessetes i la duració del viatja era de 55 minuts. El projecte  de la línia va suposar la instal·lació de 17 quilòmetres de via entre Inca i sa Pobla, amb un pressupost de 2.100 milions de pessetes, incloent les obres de condicionament a les estacions de Llubí i Muro i la nova construcció de la de sa Pobla.

Conten les cròniques (de successos) que el dimarts 12 de febrer de 2002, poc més d’un any del seu retorn, a les 8,15 del matí, a la seva arribada a l’estació de sa Pobla, el tren conduït per Miquel Joan Ferrutja Coll, va patir un espectacular accident en col·lidir el vagó motor amb el topall de formigó de l’estació. Set passatgers, inclòs el maquinista i revisor en resultaren ferits de diversa consideració, amb ferides més aviat lleus. El conductor va atribuir les causes del sinistre a l’escassa visibilitat, conseqüència de l’espessa boira que s’havia depositat aquella matinada.

Durant tot el dia foren nombrosos els curiosos que s’aproparen a l’estació per contemplar aquella espectacular imatge que oferia el vagó del tren encamellat damunt el topall de formigó.