Artà, terra de frares i de convents

Els monjos premonstratesos que acompanyaren el rei Jaume I en la conquesta de Mallorca varen fundar el Monestir de Bellpuig, però l’any 1425 se’n tornaren a Catalunya i la finca de Bellpuig passà al marquesat de la família Dameto, els quals donaren una part per fer un nou convent pels frares de Sant Francesc.

Així, encara que fossin de distinta ordre, es donava continuïtat als monjos dins el municipi artanenc. Uns i altres dins la finca de Bellpuig.

A finals del segle XVI, els artanencs ja demostraven una gran estima per la família seràfica, ajudant a aconseguir fer realitat la construcció del convent franciscà, en el lloc conegut per Es Mustivell, o sigui Monestir vell, més els frares deixaren el lloc de Bellpuig per establir-se prop del poble.

Aquest primer convent es fundà l’any 1581 pels Franciscans Menors Observants, essent provincial d’aquesta ordre el pare Rafel Serra. D’aquells primers frares, foren il·lustres artanencs el pare Antoni Llinàs i el pare Damià Massanet.

El titular d’aquest nou convent era Sant Antoni de Pàdua (el sant dels pobres i de les coses perdudes, així com la creença que pegant tres botets davant el Sant es creia que es trobava al·lot o al·lota).

L’any 1835, a causa de l’exclaustració coneguda pel llinatge del ministre Mendizàbal, ocasionà que s’hagués de tancar el convent i els denou religiosos franciscans de la primera ordre desaparegueren.

Per posar remei a l’estat d’abandó en què havia caigut el convent tancat, el rector de la parròquia d’Artà, Josep Llompart, va lliurar la clau a Mestre Andreu Espinosa “Siurell” perquè es cuidas del convent i de la seva església. Aquest bon home complí amb tanta entrega i perfecció la responsabilitat encomanada, que d’ell sempre s’ha dit que va viure com un sant. Es conta que quan se li demanava damunt el temps, sempre responia “Si no plou és que Déu no ho vol, ja plourà quan Déu voldrà”.

Andreu Siurell i Montserrat Blanes, ambdós terciaris (franciscans seglars) projectaren oferir el convent artanenc als Terciaris Regulars de Llucmajor, proposta que va ser acceptada i passà endavant gràcies també a l’ajuda de Petra Delgado.

Els franciscans.

Uns frares del convent llucmajorer s’instal·laren a Artà l’any 1897, reglamentats com Tercera Orde regular (TOR). I ho feren arran del convit de l’ajuntament artanenc, per assumir la tasca de l’ensenyament als nins del poble. Per tant, fou la part pedagògica la primordial dedicació dels franciscans de la Tercera Orde regular a Artà.

Complint el compromís, els seus fundadors, encapçalats pel llucmajorer pare Antoni Ripoll i Salvà, home senzill i sant, posaren l’ensenyança en lloc preferent dins la comunitat franciscana. Però la labor desenvolupada pels frares de la TOR, durant el més de cent anys d’estar arrelats a Artà, no queda limitada en fer escola, sinó amb altres activitats socials, culturals, recreatives… i sobretot donant un ample servei espiritual. Encara es recorda el Teatret del Convent, amb una excel·lent projecció de cinema. També foren molts els joves que aprofitaren la formació donada per la Joventut Seràfica.

El pare Bartomeu Salvà va ser el successor del pare Ripoll. Era considerat el pensador de la TOR, de gran personalitat, organitzà l’orde naixent i fou el superior provincial (1906-1928).

L’edifici actual és una refundació que feren els franciscans de la primera ordre (OFM), l’any 1600. L’església és d’estil romànic, amb cinc capelles per banda. El claustre, molt ben conservat, fa un quadrat amb 24 columnes i vint arcades d’arenisca, amb cisterna central.

Encara que la vida espiritual no és mesurable, cal destacar que el dia 25 de juliol de l’any 1904 a l’església del convent d’Artà es va implantar l’Adoració Nocturna, essent el primer poble de Mallorca que tingué aquest especial privilegi. Per altra banda, des de fa molts d’anys es venera una esvelta imatge de la Mare de Déu de Fàtima. Cada dia 13 recorden aquest esdeveniment marià.

La Caixa Rural.

Davant la pobresa i falta de mitjans econòmics de la població artanenca, acabat d’encetar el segle XX, el pare Pere Joan Cerdà, que havia estat nomenat superior, va promoure unes conferències de conscienciació. Hi assistiren uns 400 homes, que sentiren els avantatges de tenir una caixa de préstecs. A tothom el sorprengué que fos un frare el qui tingués la idea d’exposar aquests temes, que gràcies a l’interès i constància del pare Cerdà, dia 6 de gener de 1906 es va fundar a Artà la Caixa Rural, segons el sistema Rauffeisen, aleshores, la darrera novetat en la matèria.

Per altra banda, era el mateix pare Cerdà qui l’any 1908 fundà l’associació de les Josefines, o Obreres de Sant Josep, per ajudar a les famílies pobres de la vila i cuidar els problemes de les dones, amb l’objectiu d’aconseguir un millor estatge social i cultural. En el local ubicat al carrer Botavant es feren tota classe d’activitats, entre d’altres, ser pioners fent escola els vespres, amb aprenentatge de cant, interpretació, cuina, sastreria…

No es pot oblidar la figura del fra Pau Puigserver Barceló que va cuidar i fins i tot augmenta la labor social iniciada pel pare Cerdà.

També en l’ensenyança es va fer visible l’impuls de l’esmentat pare Pere J. Cerdà. L’any 1905 assitien a l’escola dels frares 225 alumnes i de manera gratuïta.

Un detall que demostra la clarividència i la visió de futur del pare Cerdà, que a causa de l’emigració que es produïa amb destí a Puerto Rico, recentment ocupada pels Estats Units, creà una secció d’anglès, comptant amb la més avançada metodologia.

Festa el 13 de juny.

Des de l’any 1901, tots els anys en arribar el mes de juny, el Convent d’Artà es vesteix de festa, dia 13 de juny, festivitat de Sant Antoni, és una efemèride molt especial per ser fruit d’una col·laboració de molta gent vinculada als pares Franciscans de la TOR de Artà. És un dia en què es vesteixen de gala (altar fumat i missa de tres), amb la capella del sant tota enramellada i una carrossa monumental, replena d’angelets i un nin representant la figura del sant.

Els cavallets.

La festa de Sant Antoni de juny, o també dita Sant Antoni dels albercocs, és una festa que ha anat a més i els cavallets són l’atractiu musical i un espectacle que fa vibrar els bons artanencs alegres.

D’antic.

Ja els pobladors de l’Edat del Bronze, posaren els ulls en aquestes terres i s’hi assentaren. D’ells ens en parlen eloqüentment les construccions ciclòpies entre les quals destaquem les del talaiot de Ses Païsses. Els monjos de Sant Francesc també un dia de finals del segle XVI es sentiren cridats per la vila Artà, i segueixen estant-hi ben arrelats, per la qual cosa es pot dir que Artà és vila franciscana.