Costitx estrena el primer jardí vertical de l’artista Miquel Obrador

Miquel Obrador Oliver (Felanitx 1977) és un jardiner molt arrelat a la seva terra i que li agrada anar aprenent una mica més cada dia. Tant és així, que un dia quasi per casualitat, va anar a Mataró a fer un curs de jardineria vertical que és la que s’empra per fer embellir zones verticals, façanes d’edificis, habitatges… Allò que va aprendre, al principi fou només un aprenentatge més  i quasi va quedar com una aventura laboral residual en els seus sabers. Li va agradar molt i, de fet, ho tenia ben present, però aquí, a Mallorca, no es fa mentre que a grans ciutats com, per exemple el Japó, és un sistema que s’empra moltíssim.

Passà  el temps i donada la situació dels paisatges urbans, Miquel Obrador proposà a l’Ajuntament de Costix dur a terme un projecte d’embelliment d’una façana dins el nucli urbà amb el sistema de jardineria vertical. Presentà la seva idea i tant l’ajuntament com el seu batle Toni Salas, l’acolliren de bon grat i a fer feina s’ha dit.

Un jardí multi funcional

La intenció de Miquel Obrador era fer el mur vertical amb plantes autòctones, cosa que ningú no havia provat mai de fer. Pensava que podia encaixar molt bé donada la gran quantitat de plantes que tenim aquí i, sobretot, per la seva bellesa a més que el tapís podia servir per donar a conèixer la nostra flora a tothom que volgués conèixer-la.  El jardí, o mur vertical, té un parell de funcionalitats: paisatgístic urbà, sostenibilitat perquè allà on s’instal·la es fa un aïllament tèrmic a la façana mitjançant tècniques d’instal·lació i les teles que fan de càmera aïllant i també en l’àmbit paisatgístic perquè permet que qualsevol façana o espai que no sigui del  nostre gust, quedi vestida de verd natural. Un dels al·licients més interessants per això, és la planta autòctona. Un panell informatiu als peus del mur  permetrà als visitants reconèixer quines són les plantes i tota la seva informació botànica i  descripció.    

Les plantes autòctones fora del seu hàbitat

Val a dir que aquest mur paisatgístic de Costix  està en fase experimental perquè falta veure com evolucionarà la planta autòctona fora del seu hàbitat i  dins el nucli urbà. Segons el seu creador, el comportament de la planta autòctona fora del seu hàbitat està encara per conèixer tot i que les expectatives són bones.  És evident que no s’ha fet aquest projecte sense un estudi previ. De moment, les plantes estan fent una evolució molt bona després de prop d’un mes de la seva plantació. A partir del primer dia es va fent un reg per goteiq i així serà fins que la planta estigui ja totalment consolidada al nou espai. De mica en mica s’anirà restringint l’aportació d’aigua fins que arribarà un moment en què no necessitarà beure artificialment. Beurà com a la muntanya:  de la saó, humitat i la pluja,

A l’hora de crear aquesta catifa, s’ha procurat fer un barreig de les plantes de manera que no sigui una fila per cada una i un espai mil·limetrat, ans tot al contrari, que sigui una estesa de plenes igual que trobem als boscos de Mallorca, una planta aquí a l’altra allà. Tot en un conjunt homogeni, això sí.

Miquel Obrador ha tingut molt present, a l’hora de presentar el projecte a l’Ajuntament de Costix, el  que ha estat el format pedagògic de tot el jardí. Aquest interès se centra en el fet que tothom que vulgui pugui observar i aprendre  de la nostra flora illenca. Està molt adreçat també a les escoles  perquè els més joves prenguin consciència que és cada una de les plantes i el seu valor. Obrador ha volgut ajudar amb aquesta obra a què la gent prengui bona nota de tot el que veurà allà perquè ell  pensa que és l’única manera que, amb el pas dels anys, aprenguem a interpretar i estimar les plantes que ens envolten i que trepitgem cada dia, malgrat que sigui una metàfora.

Miquel Obrador ha pres consciència de la seva infantesa quan, a tall d’exemple, la gent anomenava els  ocells pel seu nom. “mira aquella falcia, teulader, tord…”. Ara, segons Obrador, la gent, o molta gent, diu solament “mira aquell ocell”. Amb les plantes, segons Obrador, passa el mateix i això s’ha d’evitar i sols es pot fer amb cultura i ensenyament. Per això ell pensa que treure la nostra cultura botànica  al carrer, és una forma de conscienciar i posar a l’abast la possibilitat d’aprendre un poc cada dia, sobretot als més joves.

Preguntes més freqüents     

Una de les preguntes que hom ens podem fer és què passà si alguna d’aquestes plantes mor o simplement no aferra. Sa solució és molt fàcil: es canvia per una altra i ja està. De la mateixa manera, Miquel Obrador assenyala que aquests murs verticals de jardí no donen cap mena de problema a la façana que els suporta, ni d’humitat ni de res. “Hem de pensar, deia el seu creador, que això està pensat i estudiat perquè no doni cap classe de problemes més enllà d’haver de canviar alguna planta pel motiu que sigui. En aquest cas, la solució és molt senzilla”. Les humitats, també, ha indicat Miquel Obrador, no són cap problema ni un perquè l’aïllament i ventilació estan perfectament mesurats a l’hora de projectar.  

Projectes de futur

De moment Miquel Obrador està  molt il·lusionat amb aquest jardí  que hem fet a Costix i vol aprofitar per donar les gràcies, tant al Batle Toni Salas com a l’Ajuntament, per haver-me confiat aquesta obra tan interessant experimental, que ens ajudarà a tots a conèixer més la nostra flora autòctona.

“Li agradaria que les institucions públiques s’interessessin més per aquests tipus de projectes per la seva versatilitat, pedagogia, paisatge urbà, sostenibilitat… Totes aquestes facetes estan més que estudiades perquè donin un molt bon resultat”  afirma Miquel Obrador. .

“La meva il·lusió, diu l’artista Miquel Obrador,  seria que tant particulars com institucions pensessin amb la importància de fer aquests jardins a llurs pobles i ciutats. Hem de pensar que a Costix hi ha unes plantes, quatre en concret, i lo seu seria que a altres llocs es fessin jardins amb tipus de plantes diferents i així estendre  tota la nostra flora autòctona per tots i cada un dels racons de la nostra illa. Cada poble amb un format i així es podria fer un corredor de plantes  autòctones de gran importància per a la nostra cultura i coneixements tan necessaris avui en dia”.