Creus de terme i altres creus de sa Pobla (II)

Al reportatge que publicàrem el passat dissabte dia 2, parlàrem dels orígens i simbologia de les anomenades creus de terme. Avui iniciarem el recorregut per les creus de terme situades a sa Pobla, des dels temps més llunyans, citant les fonts d’informació o de consulta de les que beurem. Així començarem el repàs a la història de les creus de terme de sa Pobla i altres creus, de molt diferent origen i simbologia que les primeres, que es troben, més bé dins el nucli urbà de la població.

A la revista local “Sa Marjal” (Tom XII 1er. de gener de 1921), el vicari Parera enceta una sèrie de articles sobre “Creus de Sa Pobla”. Lògicament, primer, el vicari, fa una profunda referència al significat religiós que te la creu per els cristians, “Meravelles de la Creu”.

Parlant de “Creus antigues”, referint-se a les creus de terme, diu que, “altre temps no hi havia cap poble de Mallorca que, en ses entrades principals, no estàs custodiat per altres tantes creus més o menos artstiques; i Sa Pobla també tenia ses seves venerable screus. Però en malhora vingué a dins España el lliberalisme fill del dimoni qui no pot sofrir sa Creu, i els republicans i lliberals imitadors de llocifer no volgueren es reynat de Cristo feren tota la guerra que pogueren a ses Creus tirantles pen terra i desotrossanlés pr opossarsé a aquella meravellosa profecía de David que Deu reynaría desde la Creu”. (sic)

Referent a les creus de terme de sa Pobla, Parera diu que, “segons testimonis vivents, i un document de dia 7 de gener de 1885 escrit pel Rvt. Melcior Tugores ecònom d’aquesta vila, antigament hi havia quatre creus: sa Creu d’Amunt, sa dels Fadris, sa des Pou d’Avall, i sa de Son Palou.”

D’aquelles quatre creus solament es conserva la de Son Palou, doncs les creus que es troben dins el terme de sa Pobla, són de més recent construcció, i pel fet d’estar més allunyades del cas urbà, no foren enderrocades, si bé algunes d’elles, amb el creixement del poble, foren traslladades a altres indrets a on s’alcen cuidades i protegides, conformant un element embellidor del seu entorn.

Creu d’Amunt

Aquesta creu estava situada a l’entrada del carrer Majorm venint de Búger, que altre temps era el camí de l’anada i vinguda de Ciutat. Estava situada, precisament, al que és ara el primer aiguavés de la casa de la família de can Company “Teixidor”, que actualment fa cantonada entre el citat carrer Major i Antoni Maura. Era, la d’Amunt una de les creus més antigues, ja que, segons cròniques i documents, data de l’any 1500. Es va construir tota de pedra, com era costum. L’any 1702, segons consta en un expedient de la Cúria Reial de la Vila, dos marroquins que vivien a sa Pobla, la tomaren i la deixaren feta trossos. Els autors de la malifeta foren empresonats. Passaren molts d’anys amb la creu rompuda, fins que, per allà el 1851, damunt el mateix pedestal de pedra, s’hi aixecà una creu de fusta obrada pel fuster de can Laró. Uns vint anys després una forta ventada la va arrancar del sòcol, i un veí anomenat “Jaumarrí”, la va guardar a casa seva durant molts d’anys, fins que l’any 1923 fora restaurada.

Diu Alexandre Ballester, en un article publicat a la revista local “Vialfás”, que el dia 24 de juliol de 1923 -vigília de Sant Jaume- es va col·locar al façana de la casa familiar de cas Teixedor una creu de fusta d’alzina amb un Sant Crist de metall, a poca distància d’allà on primitivament hi havia hagut la creu d’Amunt de pedra. En “Jaumarrí” havia entregat al mossèn Joan Aguiló, l’any 1919, una part de la vella creu de fusta que durant anys havia guardada gelosament, la qual, degudament obrada per iniciativa del vicari Parera i mossèn Aguiló, es va instal·lar. La mènsula que aguanta aquesta creu, porta la inscripció que diu: “Restaurada 1923”.

Durant molts d’anys, el dia 23 de maig, festa de la Santa Creu, davant la creu d’Amunt, s’hi beneïen els fruits de la terra, en una cerimònia en la que fadrins i fadrines oferien i col·locaven al peu de la creu, paners de fruits, que el sacerdot beneïa. Una cerimònia, que va deixar de celebrar-se cap a mitjans del tercer terç del segle XIX.

Una antiga llegenda, mai no comprovada, conta que un any de molta pesta, venia un ca de fora molt empestat i que abans d’introduir-la a dins sa Pobla, a on, gràcies a Sant Sebastià, mai no n’hi havia haguda, quant va ser a l’indret de dita creu d’Amunt, va caure mort en sec, alliberant així, la vila, d’una terrible epidèmia.

A propers reportatges, continuarem el recorregut per les creus de terme i altres creus de sa Pobla i contarem la seva història, de les ja desaparegudes i de les que queden en peu.

La fotografia que il·lustra aquest article ens mostra la creu d’Amunt en el seu actual estat.