Creus de terme i altres creus de sa Pobla (IV)
Creu des Crevé
Joan Payeras
De les que hi ha actualment en peu, en bon estat de conservació i lluint esvelta a un indret, distant del nucli urbà, donant la benvinguda o l’adeu als molts de viatgers que circulen pel seu entorn, la “Creu des Crevé”, ha resistit i sobreviscut als embats dels temps i de les seves circumstàncies, gràcies, com veurem a l’interès de persones i entitats, que en moments determinats, es bolcaren per aixecar-la de les seves runes.
Més que centenària
Un article signat amb les inicials J. A. al número 161 de la revista Sa Marjal, 1er. d’abril de 1922, conta, amb tot detall, la història d’aquesta creu, que es va veure feta realitat, després de superar distintes dificultats, no especificades, d’ençà que va néixer la idea d’aixecar-la vint-i-dos anys després que es comencés a gestar la idea.
Diu literalment l’encapçalament de l’esmentat article: “Els tres dies darrers del mes de desembre d’aquest any passat 1921, posaren una creu en Es crevé format per sa carretera que d’Inca va a Alcúdia i sa que va de Sapobla a Pollensa, lloc tan concorregut que difícilment passen cinc minuts sense que qualcú hi transit-hi.” (sic)
Després explica que dia 21 de novembre de l’any 1899, unes persones, que no es citen, tingueren la idea d’aixecar una creu de terme a l’esmentat indret -conegut també com “es cruse de ses quatre carreteres”- i aconseguiren dels propietaris de la finca Antoni Forteza i la seva esposa Maria Valls, amb escriptura formal, encara que privada, testimoniada per mestre Damià Gost i mestre Jaume Obrador, la concessió usufructuari de deu pams quadrats de terreny en la dita cantonada, per aquest fi de posar-hi una creu. Això no obstant, “ordinàries contradiccions de la vida, i creus que no eren de pedra, encara que més feixugues, ens han retardat fins ara realitzar el nostre pensament.”
Els nous propietaris de la finca, Antoni Palou i Tonina Pons, no només col·laboraren amb la donació de l’espai cedit anteriorment Per Antoni Forteza i Maria Valls, sinó, que també cooperaren pagant el sòcol de pedra viva, adquirit de la derruïda casa de Son Valentí, i altres despeses de material, transport i col·locació.
Continua comentant l’autor de l’esmentat article que pel poble circulaven comentaris referents que eren moltes les persones que havien col·laborat, d’una manera o l’altra en l’aixecament d’aquella creu, i afirma que així era. “Amb satisfacció nostra hem de dir que són bastants. Hi tenen part es Rnt. Sacerdot que la ideada, inspirant-se en ses columnes d’un sagrari que tenen ses monges de S. Vicens a Inca, sagrari dibuixat per D. Guiem Forteza, arquitecte diocesà i provincial, també hi tenen part els companys i amics consultats, especialment els escultors D. Guiem Vadell, i d’un modo particular D. Llorens Ferré qui ha tengut s’amabilitat de fer-nos alguns dibuixos. Hi tenen part mestre Bernat Thomas (a) Betso, qui la quadretjá i picá; mestre Pere Bennassar (a) Campanaté, qi l’aixecá i la colocá a carreg de lamo en Toni Palou, propietari de sa finca; i mestre Jaume Thomas (a) Betso, qui fe quatre escpuladures en es sòcol de pedra viva perque així resultás mes acabat i artístic.” (sic)
També explica que l’elevació total de la creu, que és de gust gòtic original, contant el sòcol, la canya i la llanterna té uns vint-i-dos pams d’alçària. Els quatre escuts ogivals, gravats al capitell, ombrejats i protegits pels braços de la creu que sostén un sant crist de metall, un escut de sa Pobla que representa la realessa dels ocells i dels animals, el domini del vent i de la terra que fa honor i rendeix tribut d’homenatge a Crist rei, el lleó de la tribu de Judà, i el Verb divinal descobert, contemplat i descrit per l’Àguila de Patmos. Sant Joan evangelista. L’altre escut parroquial està representat per la creu de Tau o Sant Antoni, amb la campaneta i la flama de foc. Un altre escut du la xifra de 1921, any de col·locació de la creu. I el quart escut, representa un sembrat de mongetes, presidides per una branca de blat de les índies, que representen les fèrtils marjals pobleres.
La benedicció de la creu va constituir tot un esdeveniment religiós i popular. Fou beneïda pel rector de la parròquia de sa Pobla Gabriel Pujol el dia 29 de gener de 1922, dirigint la paraula a la “notable concurrència” el sacerdot Joan Aguiló (l’autor de l’article), essent padrins els joves Miquel i Catalina Gost Payeras “de can Marret des Pujolet”. El propietari de la finca Antoni Palou va obsequiar la multitud de nins i nines que hi assistiren, de ca les monges amb un refresc de pastes variades, “especialment a les que entretingueren una bona estona a la gent, cantant i declamant poesies”.
Com es pot deduir de l’article publicat a la revista Sa Marjal, el fet d’haver aixecat aquella creu des Crevé, després de més de vint anys d’espera, per causa d’inconvenients diversos, va ser motiu de goig i alegria.
Als inicis dels anys cinquanta, un vehicle que circulava per aquell encreuament de carreteres, va impactar amb la columna de la creu, destrossant el conjunt monumental, quines restes varen romandre en terra durant anys, fins que a la primavera de 1971, la “creu des Crevé”, després de diverses insistències, va ser restaurada i col·locada de bell nou al seu lloc d’origen. D’aquella segona vida de la creu, en parlarem a un proper reportatge.