Cuinar, una activitat saludable i que millora la convivència familiar

La mestra i pedagoga Margalida Munar Munar, cofundadora, mestra i directora de l’escola Mata de Jonc de Palma, autora del llibre “Menjar ràpid, sa i bo” (2006), sorprèn ara amb una completíssima obra culinària que es caracteritza per una cuina senzilla, amb pocs ingredients, sana, bona per al paladar, bona per al planeta i summament didàctica.

A més, proposa cuinar amb els infants de la casa, tenir un hort, planificar la compra i compartir temes culinaris en la conversa del dia a dia. També proposa fer menús setmanals, no tudar menjar i menjar plegats. Es tracta d’un llibre molt extens, complet i il·lustrat amb moltíssimes fotografies tant dels productes, com dels plats i dels moments de cuina.

“Senzill, sa i bo. Cuinam i menjam juntes” és el títol d’aquesta nova obra. La pròpia autora assegura que “no em cans de dir que la millor acció educativa que podem fer els pares i mares és menjar habitualment amb els nostres fills i filles: tenguin l’edat que tenguin, però de petits, més”.

Sosté amb exemples, al llarg de les més de 350 pàgines d’aquesta nova obra, que els fills “aprenguin del model que els donam –no del que els deim que han de fer-, que tenguem una estona cada dia per escoltar-nos, mirar-nos als ulls, agrair tot el que som i compartim”.

“Aquestes estones –i això s’aprèn des del primer dia- són un espai i un temps de demostrar amor incondicional i de comunicació de primer ordre, on no hi caben els retrets, ni aprofitam per llegir la cartilla a algú…”, diu l’autora. De fet, explica que si una família s’asseu junta per alimentar-se, “el que no pot passar és que l’ambient s’enrareixi, els nervis creixin i com a mínim acabem amb mal de panxa. El mal major és que aquesta estona perdi la protecció i potser un dia sigui bona i un altre dolenta, cosa que la fa inestable”. Això sí, ha de quedar clar, diu, que aquesta estona ha de ser sempre sense pantalles: TV, mòbils-tabletes-portàtils-jocs.

Diferents estudis confirmen que els infants que habitualment mengen en família –mínim una vegada al dia-, tenen més defenses, són més hàbils amb el diàleg i amb l’escolta -qualitats molt necessàries en la vida, també en el camp educatiu i professional-, i tenen l’autoestima més sana, cosa que els fa més forts a l’hora d’evitar els ambients poc recomanables i les addiccions, comenta l’autora del llibre.

“Com més clar tenguem les persones de la família els guanys d’aquesta pràctica quotidiana, més completa l’arribarem a fer. Sempre que poguem compram juntes, guardam el que hem comprat, cuinam… així la implicació ens fa participar més i millor i valoram totes les feines, i les feim amb més alegria i menys peresa. La responsabilitat la transmetem sobretot amb el que feim, no amb el que deim”, explica.

Margalida Munar assegura que aquest hàbit ha estat important sempre, però “ara que vivim temps convulsos, més encara”. Es converteix, assegura, en l’ocasió que tenim per equilibrar allò que la vida mateixa té de desestabilitzador.

Amb els infants en el centre del llibre i al cap de taula, l’autora reivindica l’espai de la cuina, abans de menjar, durant les menjades i també després, com un espai per a l’aprofitament familiar. I és que de la cuina no se’n tuda res.