L’editorial El Gall publica el cançoner popular de Pollença
La pollencina Lena Rayó Miquel s’endinsa en L’obra del cançoner popular de Catalunya a Pollença al número 10 de la col·lecció Tempo que El Gall Editor dedica a l’assaig local i que aquests dies acaba de veure la llum.
L’estudi, que compta amb 197 pàgines i costa 21 euros, apunta que “la llengua és el nostre llegat cultural més preuat i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya és una obra ambiciosa que recull el conjunt de cançons de tot el domini lingüístic català.
En aquest llibre hi podreu trobar la informació que van recollir Baltasar Samper i els seus ajudants en dues missions que feren a Pollença els anys 1924 i 1932. Des de cançons a anotacions sobre les festes que s’hi celebraven, fins a usos i costums en el transcurs de la primera meitat del segle XX”.
Lena Rayó Miquel
Nascuda a Pollença, Lena Rayó Miquel va estudiar el grau de llengua i literatura catalanes a la Universitat de les Illes Balears i actualment és professora de català. Des de ben petita li ha interessant tot allò que té a veure amb la cultura popular. Per això, quan va conèixer l’existència de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya no va dubtar en anar a descobrir i estudiar el què hi havia sobre el seu poble.
A la introducció del llibre, l’autora explica que “A les Illes Balears tenim una gran tradició folklòrica, com ho evidencien el Cançoner Popular de Mallorca del Pare Ginard i l’aplec de Rondaies Mallorquines de Jordi des Recó, pseudònim de Mn. Antoni Maria Alcover. La poesia oral té un gran valor cultural i social, encara que aquest últim ha quedat relegat a unes quantes festes puntuals, com per exemple Sant Antoni. Les cançons populars ja no formen part del nostre dia a dia i, per això, moltes s’estan perdent. L’objectiu d’aquesta recerca és estudiar les missions dutes a terme a Pollença per part dels missioners de la fundació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) i transcriure’n els materials que aportà cada missió. Això ens donarà una visió general de quines eren les cançons que es cantaven a la localitat en aquella època.
Per això començarem amb una descripció de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i farem una aproximació biogràfica dels qui foren els seus col·laboradors més actius pel que es refereix a les missions de Mallorca i, més concretament, coneixerem els missioners que vingueren a Pollença. Una vegada coneguem l’Obra i els missioners, amb l’ajuda de la memòria redactada pel músic Baltasar Samper durant la primera missió, l’any 1924, sabrem L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a Pollença com es dugué a terme aquesta a Pollença. Pel que fa a la segona missió, com ja veurem, ens manca la memòria que havia de redactar Ramon Morey, per això només treballarem amb els materials recollits a través dels microfilms. A banda d’això, per ajudar a entendre com era la situació en aquell moment a Pollença, també farem una breu contextualització històrica explicant la situació en els sectors socioeconòmics, polítics i culturals.”