De Sant Jordi a la Vall de Punxuat per el Camí de Son Mendivil

Avui descriurem un recorregut que uneix des de l’antigor la Palma Rural representada per el llogaret de Sant Jordi i la part més propera del Massís de Randa representada per el Puig de Galdent ja dins la comarca de Migjorn a cavall entre Llucmajor i Algaida, tornant per l’excepcional Vall de Punxuat. Territori de llegendes i exigents feines agrícoles un temps, avui en dia fortament humanitzat. No exigeix recursos tècnics però si unes bones cames per les distancies a caminar i, sobre tot, ulls oberts a un paisatge encisador molt diferent al de la muntanya.

Arribats a la barriada de Sant Jordi agafem el Camí de Son Binissalom que va pujant de forma constant deixant a banda i banda tanques i petites propietats. A l’esquena, el Prat de Sant Jordi, amb la planura de Palma queda empetitida per les instal·lacions aeroportuàries de Son Sant Joan.  L’asfaltat s’acaba a poc més de 3 kilòmetres de Sant Jordi, bon lloc per deixar el vehicle i posar-se a caminar seguint fins a un portell a on arranca el Camí de Son Mendivil, comença el terme municipal de Llucmajor i s’acaba el de Ciutat.

Camí de Son Mendivil

Transitarem per un pista de terra i pedra enmig d’una garriga mixta d’ullastres, estepes, mata i romaní. El costat esquerra es conegut com a Tancat de Sa Bassa i el de la dreta com a Barraca d’en Pericàs. Quan els pins facin la seva aparició i el camí comença a girar cap a Tramuntana, iniciarem un suau descens cap al conegut com a Comellar de Sa Tanca des Degotissos, com es coneguda la clariana conrada i arbrada que s’obri a la esquerra. El camí continua i s’obri a una altra tanca a la dreta amb un conjunt d’ametllers en la que, si tenim bona vista, podrem destriar les cases de Son Mendivil d’Abaix darrera un pinar. La pista ara fa un gir cap a la dreta per superar les cases per el seu costat de gregal i, de nou, gira a l’esquerra per arribar a una cruïlla. A l’esquerra hi ha unes barreres que ens portarien fins a Cas Garriguer de Son Mendivil. Tot dret aniríem fins a Sa Garriga de Son Mendivil. Noltros girarem a la dreta i continuarem per una pista que en uns centenars de metres esdevé camí asfaltat. A la dreta, enmig d’un pinar aclarit, hi ha les restes del que fou Colònia de Son Mendivil que avui en dia no poden ser visitades i son pràcticament indistingibles.

Colònia de Son Mendívil

Es tracta d’una colònia agrícola creada a la possessió de Son Mendivil, del municipi de Llucmajor, Mallorca. L’any 1875, pel propietari de la possessió, Antoni Mendívil Borreguero, militar d’alta graduació, basant-se en la Llei de Colònies Agrícoles i Poblacions Rurals, de 3 de juny de 1868, igual que les altres tres creades a Mallorca: Colònia de Sant Pere, d’Artà, Colònia de Sant Jordi, de Campos i Poble Nou, de s’Albufera. Aquesta llei, per atreure els pobladors, donava beneficis, com ara l’exempció de tributs i del servei militar, cosa, aquesta darrere d’un gran atractiu, en uns anys turbulents per les guerres interiors i d’ultramar (Cuba i Filipines). L’objectiu de la colònia era millorar i intensificar l’explotació de la possessió, molt extensa però  poc rendible.

Els primers anys d’existència anà en creixement i s’hi arribaren a traslladar 23 famílies de diversos indrets de Mallorca. Però a finals del segle XIX entrà en decadència i no es consolidà. El 1898 només hi quedaven tres cases habitades. Actualment es troba en estat d’abandonament i en runes. Tot el contrari que les seves equivalents costaneres que han esdevingut emporis turístics.

Camí de Ses Cometes

La carretereta circula entre parets de pedra, cases aïllades, camps de conreu i arbres abandonats. La natura va fent el seu camí recuperant la capa vegetal típica de la garriga. De tant en tant un camp arreglat ens sorprèn amb els seus colors com ara el de Sa Pleta, una mica abans de les Cases de Son Mendivill de Dalt. Aquestes cases ens hauran d’alertar de ens falten pocs metres per abandonar el asfalt per l’esquerra per el anomenat com a Camí de Ses Cometes. Les primeres imatges del Puig de Galdent ens certificaran que son en el bon camí abans d’internar-nos en un terreny de puja i baixa enmig de pinar i ocasionals construccions de cap de setmana. Una antiga fita de pedra per senyalar la demarcació del termes de Llucmajor i Algaida en el punt conegut com a Moleta d’Albanyà ens avisarà que son a poc menys de 500 metres de desembocar en una estreta carretera just davant l’entrada a la finca de Son Miquel Joan.

Vall de Punxuat                 

Ara agafarem la carretera en sentit Algaida tombant cap a la esquerra. Hem d’anar per el asfalt per uns 450 metres fins trobar un camí a sinistre que ens endinsa dins la Vall de Punxuat. Desprès de fer dos girs en angle recte anem transitant per el fons de la Vall enmig de camps de conreu. Farem un brusc gir cap a la dreta per començar a dirigir-nos cap a les cases de Punxuat situades damunt uns cingles en direcció a Tramuntana. Un gir cap a l’esquerra seguit per un altra a la dreta ens deixarà en la carretera recentment asfaltada a veïnat de les cases d’en Can Miquel Cicero, una de les segregacions de l’antiga possessió de Punxuat, que ens queda a un centenar de metres cap a la dreta seguint la carretera. Es temps per admirar la Vall i la Serra de Galdent amb el Massis de Randa que ens separa de Llucmajor i la seva Marina.

Fins l’arribada de la fil·loxera a final del segle XIX les vinyes cobrien una gran part del terreny, presencia documentada ja al segle XVII, en el que es considerava com un dels indrets més productius de tot el terme. Una glosa recollia les excel·lències dels seus fruits amb un punt irònic

                                         Dalt es Puig de s´Heretat

                                          s’hi solen fer margalides,

                                          però no són tan garrides

                                          com ses que hi ha a Punxuat.

Les cases de Punxuat disposaven de una capella amb element gòtics així com una torre de defensa i son considerades com un dels llocs primerament habitats de Algaida com ho certifiquen la cova amb restes prehistòriques i les sepultures excavades en roca datades al 1000 AC. Tres elements relacionats amb l’aigua son presents de forma destacable. La Font de Punxuat, que s’alimenta dels degotissos dels costers i que ha estat recentment restaurada, un aljub excavat en la roca i cobert de volta, exemple magnífic d’arquitectura popular i  l’albelló que travessa tota la vall de Punxuat de Llevant a Ponent i que no és cap altra cosa que la síquia feta per els musulmans recordant el qanats del Iemen que te la missió d’evacuar el excés d’aigua de pluja i evitar que la terra s’amari.

Camí de Punxuat

Girem cap a l’esquerra per el Camí de Punxuat, avui una  pista asfaltada, que comunica diverses construccions fins arribar a Sa Cova prop de la qual el camí torna de nou rústic i ampla que gira lleugerament cap a la dreta en direcció cap a Mestral i completament recte. Ara anirem trobant a banda i banda bocins de terra i construccions fruit de la parcel·lació de les antigues terres de Punxuat i que han donat lloc a topònims com  Son Canals, Camí de Can Moll, Camí de Boscana… A pocs més de 300 metres d’aquest, surt un camí a la esquerra que inicia un suau descens fins al Torrent de Son Gual desprès de deixar les abandonades cases de Can Benet a un costat i les remodelades de Can Bessó una mica més avall. El sender puja enmig d’una garriga densa en sentit sud-oest mentre ens anem atracant a les cases de Son Mendivil de Baix al punt a on ja hem passat al costat de Cas Garriguer de Son Mendivil.

Ara ens toca desfer camí mentre Es Pla de Sant Jordi i la ciutat de Palma, tancada per Tramuntana, se’ns va mostrant de mica en mica.  Tot el que deixàvem a l’esquena ara ho tenim davant dels ulls.

Hora Inici = 09:30  Hora Final =  14:30

Referències

Mapa Alpina Pla de Mallorca

Camins i Paisatges 8, Gaspar Valero

Origen del topònim Punxuat i un misteriós Monastir

El nom de Punxuat apareix per primera vegada en el Llibre del Repartiment (1232), com alqueria Ponzuatx (amb les variants Pozuethy, Ponzuachy o Pozuatx), de dotze jovades. El mateix llibre especifica com es dividiren les terres: “d’aquestes a n’en Coma Joan, dues jovades, a n’A. Cardador, tres jovades, a n’en P. Alquexemi i a Bernat de Torresela, quatre jovades, i en romanen al senyor Rei dues jovades, les quals dóna a n’en Pelai Ferrer i a n’en Pere Illanes”.

Els mossarabistes han vist en la font la base del topònim Punxuat, fent-lo derivar per exemple de Puteolum “Pouet” (Galmés de Fuentes) o de Puteum (Ex) Sudantem “Pouet que degota” (Coromines). Els arabistes, més prudents, l’inclouen en la sèrie dels topònims amb ètim desconegut (Rosselló Bordoy).

Font: www.toponimiamallorca.net

Hi ha diverses suposicions que situen a Punxuat l’existència d’un convent de frares mendicants dels cavallers de l’orde de Sant Jordi d´Alfama, establerts a Mallorca poc abans de l’any 1300. Fins a l’any 1927  es conservaren restes d’un edifici de grans proporcions, adossat a la capella restaurada a la dècada de 1980 que, suposadament, devien formar part del convent. El conjunt estava protegit per una torre de defensa, edificada entre els segles XIII i XIV. El portal inferior que dóna entrada a la torre és d’estil gòtic i s’accedeix al terrat superior per una singular escala de caragol.

Font: www.afaalgaida.net

#Foravila