De Venècia a Algaida fent del buf un art: els Gordiola

El vidre bufat és una tècnica mil·lenària que va arribar a Mallorca de la mà d’artistes procedents de Venècia, que és on realment es va iniciar el bufat del vidre a Europa. Aquesta tècnica, que consisteix a modelar el vidre calent amb una canya mitjançant el buf de l’artesà, va ser molt apreciada per les cases reials i la burgesia europees, que van demandar peces de gran valor artístic i històric.

La inscripció en les Llistes Representatives del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat d’aquesta tècnica del bufat suposa un homenatge i un reconeixement a la saga Gordiola d’Algaida i a tots els artesans que hi treballen. Aquests mestres vidriers són els guardians d’un llegat que ha passat de generació en generació i que ara es protegeix com a part de la diversitat cultural de la humanitat.

Aquest reconeixement arriba després que, el 2021 el Consell de Ministres declaràs la tècnica del vidre bufat a Espanya com Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial.

Des de Venècia

L’any 1291, tots els vidriers de Venècia van ser apartats a Murano, illa que suposava una major seguretat davant els incendis que es generaven constantment a causa de la utilització del foc en els tallers i el consegüent perill que comportava treballar en una ciutat sustentada sobre pilars de fusta.

Els mestres vidriers estaven obligats a viure a l’illa i no podien deixar la capital veneciana sense un permís especial emès pel Dux. No obstant això, molts van aconseguir escapar, exportant a països estrangers les seves famoses tècniques. La més important crisi que va colpejar la indústria local va ser la soferta al segle XV, quan Bohèmia va començar a produir vidre artístic, probablement inspirats pels vidriers venecians de Murano.

És en aquesta època, en què es va iniciar la producció de grans llànties i preciosíssimes copes i vaixelles amb la influència de tot el que provenia d’Orient. Murano vestia al boato europeu.

Tan important i considerat era el Mestre vidrier en aquest període, que el 1602 només s’inscrivien al Llibre d’Or Venecià i sota el beneplàcit del Dux, als mestres vidriers que habitessin l’illa de Murano. Igualment van gaudir de grans avantatges com a ciutadans, com poder casar-se amb els patricis.

Irradiació

Amb el pas dels anys i les ànsies de llibertat de certs mestres, aconseguint escapar a la recerca d’altres llocs on establir-se, els mestres es van distribuir per tota Europa, arribant a Catalunya i d’allà a l’illa de Mallorca.

Amb això es pot demostrar l’herència veneciana que tenen els objectes de Gordiola més clàssics i amb els quals guardem i conservem aquest ofici mil·lenari.

Avui en dia, només dos centres a Espanya mantenen viva aquesta tradició: Vidres Gordiola, a Algaida, i la Real Fábrica de Cristales de la Granja, a Segòvia.

Vidres Gordiola és la fàbrica de vidre més antiga d’Espanya i una de les més antigues d’Europa. Va ser fundada el 1719 per Blas Rigal, un jove vidrier procedent de la Corona d’Aragó, que va sol·licitar al Ajuntament de Palma permís per fer un forn de vidre. El projecte va ser finançat per un comerciant catalano-aragonès anomenat Gordiola, que va donar nom a la saga familiar que ha continuat el negoci fins a l’actualitat. Són vuit generacions d’artesans, comerciants i artistes.

La producció de Vidres Gordiola es basa en el disseny i la fabricació de peces úniques, fetes a mà, amb colors i formes inspirades en la natura i la història de Mallorca. Gaudeixen d’un ampli catàleg de productes lligats a la taula (copes, plats, safates, setrills…), a la il·luminació i a la decoració.

El museu

La fàbrica disposa d’un museu on es pot veure la col·lecció de vidre més gran de les Illes Balears, amb peces que van des del segle XVII fins a l’actualitat. Els visitants també poden observar en directe el treball dels mestres vidriers, que utilitzen les mateixes eines i fórmules que els seus avantpassats.

Vidres Gordiola té una forta herència veneciana, que es reflecteix en els seus objectes més clàssics. No obstant això, també té un segell propi, més rústic, que li confereix una personalitat diferenciada. Aquesta rusticitat és fruit de les dificultats i l’escassetat de certs materials que van haver de superar els vidriers mallorquins al llarg dels segles.

Vidres Gordiola és un exemple de com un ofici mil·lenari ha sabut adaptar-se als temps i conservar el seu valor artístic i cultural. La declaració de la UNESCO és un reconeixement a la seva trajectòria i un estímul per a continuar preservant aquest llegat.

Les fórmules de Gordiola, aportades des dels inicis i heretades per generacions, són una mica diferents a les muraneses, això li confereix el nostre segell més rústic. A Murano tenen una fórmula que permet que el seu vidre pugui treballar-se per més temps i això li permet un major refinament i delicadesa. Gordiola ha volgut mantenir la seva pròpia rusticitat que també el caracteritza i l’ennobleix. És fruit de formes empíriques transformades per les dificultats i escassetat de certs materials que ara, sorgit d’aquesta dificultat, el fa brillar.

En els darrers cinquanta anys, els vidres de la família Gordiola han viatjat per tot el món. Els seus productes han tingut presència a les fires d’Utrecht, Nova York, Brussel·les, Buenos Aires, Rio, entre d’altres, i el reconeixement que ahir va arribar per part de la UNESCO dona ales a aquesta tècnica tan curiosa que ara hauria de perdurar per sempre, i amb bona salut.

Foto: Gordiola