Descobrim la passejada de Valldemossa a Raixa pel Camí Reial
La facilitat i abundància de comunicacions i transports es relaciona, directament, amb el progrés humà. Tant per difondre les idees com per comerciar, propiciant el seu benestar i progrés, personal i social. Això no era menys cert en temps passats com certifica el Camí de Valldemossa a Bunyola, passant per Raixa que serà avui l’objectiu de la nostra caminada.
A la primeria recorrerem l’interessant Camí de Na Tornera per desembocar en el Camí Real de Valldemossa a Bunyola. Transitarem per Mirabó, Son Verí, Pastoritx, Raixeta i Raixa. La darrera part agafarà com a referència el torrent que, nascut a Pastoritx, agafa el nom de Raixa quan s’interna en el municipi bunyolí. Els efectes de les tempestes i l’abandonament de les terres i conreus fa que, en aquest darrer tram, hàgim de patir les dificultats que els arbres caiguts i algun tram de camí malbaratat ens plantejaran.
La proposta té com a punt d’origen Valldemossa per acabar a Raixa. No és circular i ens obliga a plantejar com anar i retornar. La nostra proposta arranca de la parada del TIB 203 Palma – Port de Sóller i acaba a l’aturada del TIB 204 i 205 a la MA-11 de Raixa. Consulteu la plana web per horaris, preus i incidències. El vehicle privat és una opció que us obligarà a deixar cotxes a un lloc i a l’altre. A les vostres mans està la darrera decisió.
El recorregut fa servir en gran part camins amples i amb indicadors. Cap dificultat tècnica destacable. Exigeix bon estat físic i coneixement de l’entorn. El desnivell acumulat supera per poc els cinc-cents metres, la major part en baixada. Els pendents són moderats i assumibles. Hi ha marques en gran part del camí. Al segment de Pastoritx abunden les fites que hem de vigilar per no penetrar en els dominis de la finca. Insistim a fer ús d’un mapa per evitar incidències. A Valldemossa hi ha algun punt de proveïment d’aigua. La resta no són gaire fiables.
Tornarem a recordar-ho una vegada més. Sempre atents, alerta amb la gent menuda i la gent gran, apameu les vostres forces i, sempre, consulteu la previsió meteorològica. Es pot fer tot l’any. No és mala opció per una matinal o una vespertina a l’estiu, sempre vigilant la temperatura. Els canvis de temps sobtat podem fer-vos passar una mala estona com a poc. Teniu-ho en compte.
Valldemossa
Per la Via de Blanquerna arribarem a la plaça Ramon Llull tot continuant per l’empedrat carrer de Uetam. Continuem pel carrer de la Rosa, continuant caminant pel de la Constitució, fins a arribar a l’església de Sant Bartomeu. Descendint una mica més arribarem a la Creu d’Abaix, moment en el qual girarem a la dreta per agafar la següent a l’esquerra. Es tracta del carrer de Sa Dragonera. Ens farà baixar allunyant-nos del poble i oferint-nos algunes imatges de la cartoixa i el Palau del Rei Sanç esplèndides. Superem la llera del Torrent de Valldemossa, nascut a la Coma dels Cairats. Enmig d’horts de fruiters arribem a la carretera que han de travessar amb cura i precaució.
Camí de Na Tornera
A poc més de 30 metres veurem un camí que puja inicialment fins a una corba presidida per una esponerosa alzina de, com a mínim, cinc cimals. Passem entre Can Vallejo a Llevant i Can Cirera a Ponent poc abans d’arribar a un ramal a la dreta que ens portaria a Can Homar. Ho ignorem i continuem pel camí amb una paret a l’esquerra i àmplies marjades cobertes de vegetació i arbrat a l’altre costat. Un poc més endavant un nou camí parteix a la dreta a la cerca de la Font de Na Tornera, que dona nom al camí. Ho deixem de banda i seguim tot recte seguin un camí esglaonat a estones. Aviat penetrem en un llindar entre olivars i bosc des del qual tenim bones vistes sobre el migjorn de l’altiva Valldemossa. Gairebé toquem el Camí de Mirabó, veurem les instal·lacions no gaire enfora, però prenem cap a Ponent a la cerca del Camí Real de Valldemossa.
Font de Son Verí
Aquesta ampla pista –a estones amb un asfalt pràcticament esborrat- és un Camí Real. L’esmentada denominació la rebien aquelles estructures viàries que connectaven poblacions importants i que eren de titularitat estatal o municipal. La seva amplada era d’un destre, una antiga mida agrària mallorquina equivalent a 4,214 metres. Alguns autors afirmaven que el mig destre era la mida de la braça del rei En Jaume I, el conqueridor de les Balears.
Al cap d’uns quatre-cents metres el camí girà fent un ample gir cap a Llevant. Unes columnes assenyalen l’entrada a Son Verí. Al cap d’uns metres veurem un tirany que surt a la dreta enfilant-se a pocs metres d’una partió. El desnivell és intens i està coronat per uns esglaons curosament obrats. Som al desviament que evita passar per les cases de Son Verí i allunyar-nos de problemes amb la propietat. Al sud les finestres que s’obren en el dens bosc que caminem ens mostres Sa Serreta i el Morro de Sa Bombarda.
A pocs minuts veurem a l’esquerra i als peus d’una penya les restes del que fou una de les fonts més anomenades pel seu valor artístic de tota Mallorca. Es tracta de la Font de Son Verí, també anomena de Sa Gruta o, més antigament, de Son Porcell. A l’obra de referència, Die Balearen del Arxiduc Lluís Salvador se la descriu amb les següents paraules:
“Al peu d’una abrupta roca coberta d’heura es troba la gruta de Son Verí, amb dos arcs de mig punt a mode d’entrada, un capitell amb la data de 1591, i un frontó coronat pel bust d’una figura humana amb una esfera al cap; en el timpà apareixen el nom de Jesús i un escut d’armes amb mitja lluna; als costats, copes heràldiques amb bolla i botó. L’interior presenta una volta de canó; al fons, roques i una font les aigües de la qual vessen per sengles piques a dreta i esquerra, bé que d’aquesta només vessa quan plou. Digne de menció és l’ampla llosa que a mode de taula descansa sobre potes tallades en forma de dofí. Unes pilastres laterals mostren una senzilla ornamentació.”
Després de la seva destrucció accidental a l’any 2002 ningú s’ha preocupat per la seva recuperació. Les seves despulles mortals les podreu observar tirades per terra a punt d’esser engolides per l’oblit. Vergonya, cavallers, vergonya!, digué el Rei En Jaume.
El camí continua i ens atraquem a les cases, avui lloc de celebració d’esdeveniments i celebracions. A un costat veurem una escala de pedres marcada amb una fita de pedres. Hem de pujar i caminar per la marjada fins a arribar a una barrera metàl·lica que hem de superar. Una mica més enllà uns altres esglaons ens conviden a baixar i, després d’una ziga-zaga, ens situen darrere Els Sestadors de Son Verí. A la part baixa del Bosc de Son Verí, uns pins caiguts bloquejaran la nostra progressió i ens obligaran a animades contorsions i moviments inversemblants per superar-los. Al cap de pocs minuts arribem a un portell metàl·lic i entrem dins les terres de Pastoritx.
Pastoritx
Hem sortit a unes marjades plenes d’oliveres al Sementer de Na Freda, a la part superior de Ses Cometes. Ara hem de cercar i seguir els munts de pedres i les escasses indicacions per seguir el bon camí i evitar les cases de possessió.
Seguim recte en sentit sud-est baixant suaument ignorant una ampla pista que puja. Les fites apareixen per donar-nos confiança. Les vistes que tenim sobre les grans cases de Pastoritx a la dreta van oferint-nos diferents aspectes del programa constructiu d’aquesta emblemàtica edificació.
Quan passem per la part baixa de l’olivar de Ses Cuinetes veurem a la dreta un petit aljub amb coberta de volta que recull l’aigua de la Font de Na Vermella –també coneguda com a Sa Fonteta- que neix a l’esquerra. Passa per sota del camí en la típica mina abans de desembocar en el gran safareig de Sa Bassa Nova.
Transitarem ara a la part de mestral de les cases de possessió. Al cap d’uns minuts desemboquem a un ample camí que gira a la dreta per, al cap de pocs metres, enviar-nos de nou a l’esquerra. Al cap d’unes passes veurem pel través d’estribord un gran safareig. A un centenar de passes sortim per un caminoi a la dreta que passa al voltant d’un pou circular mig enrunat. Hem arribat a la Font des Figueralet i a un conjunt hidràulic únic i espectacular. En la descripció de la imprescindible web Fonts de Tramuntana podem llegir:
“Es tracta d’una font de mina amb una galeria feta de pedra en sec amb una llargària d’uns 31 metres, secció parabòlica (0,65 x 1,75 m) però formada per dos trams: un primer de 10 metres que va de sa boca fins a una corba a dretes de 30°, segueix uns 5 metres, passa per davall d’un torrentó empedrat i surt a un pou quadrat que en realitat és un pou d’accés (3 x 2 m) per reparacions i neteja de sa galeria que disposa d’una escala de pedra per baixar-hi.
A s’altre costat d’aquest pou d’accés hi comença el segon tram de sa mina, d’uns 13 metres de llargària fins a arribar al pou de captació (8 metres de fondària) o ‘pou mare’ on es troba l’ull de sa font, actualment actiu. El coll de pou és circular d’uns 2,5 metres de diàmetre, però es pou és de secció quadrada d’uns 0,90 metres per costat. S’aigua surt per sa boca de sa mina i descàrrega dins una pica abeurador de dos cossos i uns 5 metres de llarg i que a la vegada descarrega dins un gran safareig (26 x 8 m) també de dos cossos i des d’on es distribueix als diferents horts.”
Al cap de pocs minuts, i després de creuar uns pontets al costat de l’horta de la finca, arribarem al Torrent de Pastoritx que recull les aigües de la Serra de Son Moragues pràcticament a l’altura del cim d’Es Teix.
Raixeta
El camí discorre en paral·lel al torrent. Al costat de l’esquerra anem deixant el Sementer de Na Llopis i el Sementer de Setrill, dos exemples d’antropònims com és el de Ses Rotes d’en Cotó, al que accediríem si seguíssim un camí que surt a l’esquerra i que es coneix com a Camí de Ses Voltetes, per raons bones d’imaginar. Passem per damunt dos ponts i ens situem a la dreta del torrent que ara agafa el nom de Torrent de Raixa, una vegada que ens internem en el terme municipal de Bunyola.
En superar un altre pont deixarem de nou a l’esquerra el camí que ens portaria pel Comellar de Ses Mines per continuar. Ara el camí torna tirany i s’interna en un terreny greument afectat pels temporals. Els arbres caiguts han amagat i malbaratat grans segments de l’itinerari i ens haurem d’esforçar a identificar el traçat correcte. Fites, marques i senders trepitjats ens facilitaran la tasca en internar-nos en la part baixa del Comellar de Na Morta sota els penyals del Comellar de Sa Font de Raixeta. En un moment el sender ens convidarà a passar a l’altre costat de la llera. Damunt unes marjades apareixeran les cases –mig derruïdes i a punt de passar a l’oblit- de Raixeta. El puig de Na Fàtima treu el cap a l’altre costat del torrent.
Aquestes cases formarem part del patrimoni dels Despuig, comptes de Montenegro i Montoro, al mateix temps que la més coneguda Raixa, des del segle XVII. En els darrers anys la degradació del conjunt ha estat devastadora. Avui en dia la tafona i les cases són en estat de ruïna gairebé absoluta. Els lledoners del pati han patit els efectes del descuit i els temporals. Un clar exemple d’abandonament del patrimoni arquitectònic i cultural de Mallorca. No el més greu i patent per desgràcia!
Raixa
Sortint de Raixeta deixarem a l’esquerra el camí que ens portaria a la Font de Raixeta i, amb un punt d’esforç addicional, amb el Coll des Cingle de Sa Milana i la vall de Muntanya. Seguim recte en direcció sud-est seguint un ample camí en constant i suau descens. A la dreta deixarem el Comellar des Porrasseret per l’esquerra i, a l’altre costat del torrent de Raixa, el comellar de Sa Rota des Pou. Un conjunt d’antiestètiques torres elèctriques esdevenen fites metàl·liques enmig de Sa Tanca Llarga. En mitja horeta ja arribarem a les dependències auxiliars de Raixa, entrant en el seu pati –sempre que arribem en horari d’obertura- a on s’inicia la visita al centre.
Convé visitar la tafona de Raixa. És un calc de la desapareguda de Raixeta i una mostra d’una de les activitats econòmiques desenvolupades en la finca abans de la seva reconversió. Deixarem a la vostra iniciativa la contemplació i gaudi dels elements que fan de la finca un element únic i inavaluable.
En sortir de Raixa ens dirigirem cap a un camí que, deixant Biniatzar en diagonal esquerra, ens portarà cap a la carretera enmig d’olivars esplèndids. Tenim l’alternativa d’arribar fins a Bunyola per l’antic camí que l’unia a aquesta població. Una passejada pels ametllerars del Raiguer exempta de dificultat i fàcil orientació.
Temps aproximat unes quatre hores sense comptar aturades
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapa Tramuntana editorial Alpina
Web fonts de Tramuntana (Andreu Morell et alter)
Rutes Amagades de Mallorca, volum 4 Jesús Garcia Pastor et alter
EL MAPA DE MALLORCA D’ANTONI DESPUIG (1785) Climent Picornell,Joana M’. Segui i Antoni Ginard
El Mapa de Mallorca patrocinat pel Cardenal Despuig
La creació de l’actual conjunt de Raixa té el seu origen en la iniciativa d’Antoni Despuig i Dameto (1745 – 1813). Aquest personatge fou cardenal, col·leccionista d’art i destacat polític actiu a la cort del Regne d’Espanya i a la Cúria Vaticana. Són nombroses les publicacions que estudien i testimonien la seva importància.
Hi ha, emperò, una activitat del poderós religiós, que, davant de la seva obra magna de Raixa, no és tan coneguda. Es tracta del mapa de Mallorca de 1785. Considerat per la seva bellesa i perfecció un dels millors documents cartogràfics de l’època. La seva confecció va ser patrocinada per aquest personatge fent que cristal·litzessin els treballs d’altres persones menys conegudes. Entre ells es pot destacar a Julià Ballester i Mas (Campos, 1750 – 1800) i Miquel Ribot i Serra (fra Miquel de Petra, 1741 – 1803) religiós el primer i caputxí el segon. No oblidant la del seu gravador Josep Montaner i Moner, integrant d’una dinastia de gravadors reconeguts a la cort de Madrid.
Aquesta obra va ser un testimoni de l’època de la Il·lustració. Aquesta s’estén per Europa en el segle XVIII. Una de les obsessions dels capdavanters d’aquells temps era la de recollir tota la informació per traslladar-la a llibres, documents i mapes. Allà la realitat geogràfica i econòmica de les terres s’evidenciaria i afavoriria el seu desenvolupament. A més també hi ha un sentit artístic que es trasllada des de les seves vinyetes. En aquests precursors dels actuals còmics, les feines dels pagesos, artesans i menestrals són dibuixades i reflectides de forma –si es vol- un poc romàntica. Això sense allunyar-se gaire del seu fi original, la d’aportar un coneixement científic a la descripció de la terra.
El mapa de 1785 va ser fet servir per molts d’anys, per recollir carreteres, pobles, llogarets… d’una forma que no seria superada fins a la segona meitat del segle XIX. Una gran obra científica i tècnica de valor extraordinari.
FOTOS: Xisco Simón