El Barranc de Biniaraix: passejant pel cor de la Serra de Tramuntana
Són milers els illencs que durant aquests dies passants, els presents i els futurs, surten de les seves rutines quotidianes al voltant de pobles i ciutats per airejar-se i entrar en un contacte directe amb la natura –ni que sigui d’un parell d’hores- per establir una relació de primera mà amb la natura que té al seu abast.
D’entre les moltes sortides a la natura que es poden realitzar a la nostra comunitat, n’hi ha una de molt especial ja que en un breu espai de temps –al voltant de tres hores- podran gaudir no tan sols d’un paisatge francament espectacular, sinó també de la petjada que el pas dels segles i el saber fer de l’home han anat deixant sobre aquest paisatge, es tracta del Barranc de Biniaraix.
Si una visita a la vall de Sóller sempre és altament recomanable no tan sols pel que té de trobada amb una vall que ha sabut trobar la perfecta conjunció entre mar i muntanya, entre cultura i natura; si a més volem dedicar un parell d’hores a l’excursionisme més actiu estam de sort ja que la Vall dels Tarongers ens ofereix un ampli ventall de possibilitats en aquest aspecte, d’entre les quals és impossible deixar de banda l’ascens del Barranc de Biniaraix.
Per l’estratègica situació de la vall de Sóller en ple cor de la Serra de Tramuntana, l’ascensió del Barranc de Biniaraix ens situa al bell mig de la GR 221, també coneguda com el camí de la Ruta de pedra en sec, gràcies a la gran quantitat de construccions fetes de paret seca que es localitzen al llarg del seu trajecte.
La GR 221 és el recorregut senderista més important i emblemàtic de la nostra comunitat, tant és així que durant els darrers vint anys ha esdevengut un dels majors focus d’atracció turística balear –sobretot durant els mesos de temporada baixa, situats tradicionalment al voltant de la primavera i la tardor- gràcies a l’auge assolit pels esports de muntanya i de natura, i d’una manera molt especial, del senderisme.
Aquest recorregut és un sender de llarga durada que travessa la Serra de Tramuntana de punta a punta –d’Andratx fins a Pollença- realitzant un autèntic periple per la Mallorca més autèntica i per tant més allunyada dels circuits comercials i turístics enfocats al turisme de sol i platja.
La GR 221 fou el primer gran recorregut de les Balears i fou promogut pel Consell de Mallorca que el presentà l’any l’any 2002 com a Gran Ruta (GR).
El Barranc de Biniaraix es converteix, gràcies a la seva privilegiada situació, en la perla d’aquesta GR, ja que es troba situat al seu cor i a tan sols dos quilòmetres del centre de la vila de Sóller.
El nucli de Biniaraix és un dels nuclis urbans que conformen el municipi de Sóller i, per la seva especial ubicació i fisonomia, s’ha convertit en un dels punts inel.ludibles de la vall per a tots aquells que estiguin interessants tant en la natura, com en l’excursionisme i –com no- en el paisatgisme illenc.
El llogaret de Biniaraix es troba situat a l’extrem sud-oriental de la vall de Sóller a 62 metres per damunt del nivell de la mar, i es tracta del racó més bucòlic de la vall degut, sobretot, al seu especial emplaçament: situat sobre un turonet i envoltat d’horts de tarongers i llimoneres. La tranquil.litat i el respecte escrupolós per l’entorn són les principals característiques que defineixen un indret privilegiat on es troba el punt de partida de l’excursió al Barranc.
Les rentadores que es troben a la dreta de la plaça del llogaret solen ser el punt de trobada de multitud d’excursionistes que decideixen fer aquest itinerari. Aquestes rentadores, perfectament conservades, representen a la perfecció l’enginy popular a l’hora de canalitzar l’aigua i es troben a la cruïlla que separa els termes municipals de Sóller i Fornalutx. L’inici del passeig es troba a la dreta d’aquestes rentadores i culminarà a les Cases de l’Ofre, que es troben situades a 662 metres del nivell de la mar; per tant, l’excursionista haurà de superar un desnivell d’uns 600 metres en una durada aproximada d’unes tres hores, si comptam el retorn.
El Barranc de Biniaraix està format a partir de materials sedimentaris formats al fons de la mar entre 220 i 150 milions d’anys, presentant paisatges espectaculars que sobten pel color, la forma i la grandiositat d’aquests materials que han meravellat nombrosos artistes que s’han vist abocats de ple a l’expressió artística després d’haver visitat aquest lloc.
El Barranc de Biniaraix és un canó càrstic, orientat a ponent, que està format pel torrent de l’Ofre o de Biniaraix; l’excursió que el remunta recorre un antic camí utilitzat tant pels nombrosos pelegrins que anaven en direcció a Lluc com pels pagesos que l’havien d’utilitzar per accedir a les finques de l’Ofre i els seus voltants.
Aquesta excursió està perfectament senyalitzada –essent gairebé impossible el perdre-s’hi- i es basa en pujar els 1.932 escalons de pedra que sortegen el desnivell existent entre les rentadores i les cases de l’Ofre. Pel que respecta a l’Ofre i a nivell de curiositat, la paraula deriva d’un mot àrab “al-hofra” que significa fondalada; per tant hi ha especialistes en toponímia que troben que el mot per designar aquesta finca hauria de ser Lofra i no l’Ofre.
L’ascensió del Barranc es sol definir per les següents etapes, que fan que molts d’habitants de la vall puguin designar fins on han arribat sense la necessitat de completar el trajecte en la seva totalitat: Ses voltetes, S’estret, les Cases del Barranc –en especial Can Silles i Can Catí- i les cases de l’Ofre.
A part de l’encant purament naturalístic, l’ascens del Barranc de Biniaraix permet accedir a una classe mestra d’enginyeria tradicional mallorquina ja que durant tot el trajecte l’excursionista assisteix meravellat a tot un mostrari del que l’enginy humà ha aconseguit dur a terme per tal d’adaptar l’entorn natural a les seves necessitats.
El circuit de pujada del Barranc s’articula al voltant del camí de pedra seca que l’home a força d’enginy i temps ha aconseguit bastir i de les diferents construccions que va crear per poder-hi dur a terme una agricultura de subsistència que en molts de casos assegurà la pervivència dels seus usuaris. És així com ens toparem amb cases, barraques de collidores, ponts, síquies, canalitzacions de torrents, safareigs, piques i fonts que durant segles feren possible l’existència d’una comunitat humana en un indret força inhòspit; l’esforç per aconseguir aixecar tots aquests elements sobta avui en dia per l’esforç duit a terme i –sobretot- per la capacitat d’harmonitzar obra humana i paisatge.
Les cases, per tan sols posar un exemple, foren bastides a partir dels materials que es trobaven a l’indret: és a dir, pedres de les properes rossegueres, l’arena i aigua que aportava el torrent i –fins i tot- la calç i els llenyams que les oliveres i els pins del lloc facilitaven.
Tan admirable obra necessità en la dècada dels vuitanta d’una encomiable tasca duita a terme per l’Escola de Margers del Consell de Mallorca que mitjançant el Programa de recuperació de camins en restaurà una bona part.
La magnitud i excel.lència de la feina duita a terme pels homes al llarg dels segles propicià que l’any 1995 aquest indret fos catalogat com a Bé d’Interès Cultural i se’n promogués la recuperació i la protecció.
La presència de l’home al Barranc no tan sols s’evidencia per l’omnipresent pedra en sec sinó també per l’agricultura de secà que l’enginyeria humana hi va permetre. Una agricultura de subsistència basada en el conreu de l’olivera i del garrover bàsicament, però que no descartava sempre que fos possible el conreu de fruiters tradicionals de la Mallorca pagesa com el cirerer, l’atzerolera, la nesprera o la cervera.
Malgrat tot, el conreu de l’olivera fou el més estès com posen de manifest la presència d’una tafona a Can Catí i les restes d’una antiga tafona a Can Silles. El cultiu de l’olivera s’alternava però amb la sembra de cereals i lleguminoses que permetessin la supervivència en la zona fins a tal punt que s’hagueren de marjar les vessants rocalloses de l’engorjat del barranc per crear espais aptes per a l’agricultura; en aquest sentit, són especialment indicatives d’aquest fet les eres del Coll d’en Se i de Can Pipa.
La riquesa en flora no deixarà de sorprendre a tot aquell que s’aventuri a pujar el Barranc de Biniaraix, ja que -a part de les espècies introduïdes per l’home en la seva faceta d’agricultor- una visita al Barranc permet poder accedir a més de 300 espècies vegetals, que vendria a ser el 20% de les espècies que es poden localitzar a Mallorca. Igualment es podrà gaudir de la fauna pròpia d’aquest indret, dominada sobretot per les ovelles i les cabres que senyoregen per la Serra, així com un nodrit grup d’ocells i d’invertebrats que troben en les basses i gorgs del torrent el lloc ideal on viure en tranquil.litat.
En definitiva, una sortida al Barranc de Biniaraix és sempre una activitat altament recomanable, no tan sols pels seus valors purament naturalístics i culturals sinó també perquè permet una sèrie de vivències que aconsegueixen establir uns vincles entre paisatge i individu difícils d’oblidar. És així, com la sortida al Barranc de Biniaraix esdevé l’excusa perfecta per entrar en contacte amb la natura en un indret incomparable que sorprèn no tan sols per la bellesa sinó també per la quantitat de sensacions que permet viure; unes sensacions que ens remeten al més essencial de l’ésser humà: la reverència envers la natura.