El cementiri de Sa Pobla: un paradís de pedra a l’aire lliure
Aquests passats dies que han envoltat la festivitat de Tots Sants, han sigut moltes les visites realitzades als cementeris de tot arreu. Uns cementeris que, a més de ser els espais de repòs dels que emprengueren el viatge sense retorn, molts d’ells exposen autèntiques obres d’art esculpies en pedra, que tal vegada passen desapercebudes pels milers de visitants de les necròpolis.
«El cementeri de sa Pobla disposa d’un important corpus escultòric alçat al llarg de la seva existència, es tracta d’un veritable museu a l’aire lliure i les tombes que alberga són les seves grans obres d’art. Aquestes obres són, en la seva gran majoria, d’una gran[1] qualitat artística, però resulten encara més interessants pel seu rerefons simbòlic, pel seu significat». Així comença la comunicació presentada a les ‘IV Jornades d’Estudis Locals Sa Pobla’, signades per Maria del Mar Llompart Morro i Maria del Mar Martínez Sans, sota el títol Paradís de Pedra. La iconografia al cementeri de sa Pobla.
Les autores de l’esmentat treball diuen que la simbologia en la iconografia religiosa està directament vinculada a la religiositat professada pel difunt. En el cas que ens ocupa és el cristianisme. Per aquest motiu la iconografia religiosa ve representada per creus, sants, àngels i personatges bíblics. Pel que fa a les al·legories, «les representacions de dolor fúnebre es donen al cementeri pobler a través d’un gest contingut, són figures que expressen el seu desconsol d’una manera més aviat serena». I afegeixen que a la necròpoli de sa Pobla s’hi troben en gran número d’aquestes figures de gran diversitat.
Pel que fa als animals que formen part de l’art fúnebre hi trobam el colom, que representa l’ànima humana que abandona el cos ascendint al cel, i que també simbolitza la pau i l’Esperit Sant, i la papallona representant l’ànima ressuscitada. Les flors i la vegetació són altres dels elements ornamentals predominants en el món fúnebre a causa de la seva forta càrrega simbòlica. Les flors més habituals presents en aquestes simbologies són: l’heura, el blat, el llorer, els crisantems, les violetes i les assutzenes, entre d’altres.
La gla, fruit de l’alzina, i la pinya, fruit del pi, són símbols de força i prosperitat, el primer, i de la immortalitat i longevitat, el segon. Igualment formen part ornamental d’algunes de les sepultures, i també ho fa el rellotge de sorra alat d’un dels monuments funeraris, representant l’inexorable pas del temps i la fugacitat de la vida.
També es parla en el mateix article de la iconografia individualitzada, de la qual «s’hi troben nombrosos i magnífics exemples que mereixen ser estudiats amb deteniment per la singularitat que aquesta iconografia suposa». Sobre els retrats es comenta que són la manera més directa de remetre al difunt, recordant tal com era en vida. En referència als escuts es comenta que són una forma de reiterar la importància de la pròpia ascendència i, en cas de pertànyer a algun orde religiós o cos militar, se’ls representa amb els símbols que els identifiquen.
Quant als oficis, també es pot fer referència al difunt indicant la professió a la qual es dedicà en vida tot representant-la amb les eines pròpies amb les quals la practicava. Al cementeri de sa Pobla es poden observar aquest tipus d’elements ornamentant panteons de fusters, d’un notari, de topògrafs, de constructors i arquitectes, d’un fabricant de gerres, d’un sacerdot, d’un farmacèutic, d’un ferrer, d’un arxiver o d’un bibliotecari. Tampoc falten els símbols que recorden les aficions del difunt, com pot ser la música, la pesca i la caça en els paratges de s’Albufera, o una raqueta de tenis.
Les dues Maria del Mar – Llompart Morro i Martínez Sans – conclouen la seva ponència amb algunes reflexions que bé mereixen ser tingudes en compte i ser objecte de meditació, al mateix temps que conviden a acomplir alguna actuació sobre un valuós patrimoni artístic i cultural que passa desapercebut o és desconegut pels mateixos beneficiaris i custodis de tan preuat llegat, que no són sinó els poblers i les seves institucions locals.
Triant el més essencial de les conclusions que exposen les autores de la ponència, ens adonem que «El cementeri de sa Pobla és un exemplar de gran importància dins del patrimoni funerari illenc per la multitud de figures escultòriques i la seva qualitat, però especialment per la diversitat iconogràfica que hi trobam (…) d’altra banda, la profusió d’imatges individualitzades – principalment les referents a la professió del difunt – suposa «una singularitat que fa del cementeri de sa Pobla una joia dins el patrimoni fúnebre mallorquí».
També destaquen la importància d’aquests tipus d’estudis, especialment necessaris «ja que estem davant d’un patrimoni en perill d’extinció, tant pel menyspreu històric de la societat en general (…) Així, ens trobem davant d’un art ignorat que, per tant, es va degradant dia a dia, així com una societat que no crea de nou, pel que resulta encara més interessant conèixer-lo i conservar-lo».
L’última reflexió que fan les autores d’aquest estudi tan interessant i detallat apunta que «Actualment la societat que escull un determinat tipus d’element iconogràfic per decorar el lloc on ser sepultat, no sol tenir en compte les interpretacions aportades en aquest estudi. Aquests elements s’han anat substituint per formes estàndard sense cap missatge; a més, és el mateix taller que s’encarrega de crear uns tipus que el propietari d’una sepultura tria per qüestions estètiques, per tradició familiar, professional o per qüestions econòmiques, fets que provoquen la reiteració de models escultòrics».