Ara llegint
El costum de dur flors al cementeri, una creença romana que perdura

El costum de dur flors al cementeri, una creença romana que perdura

El costum de dur flors al cementeri, una creença romana que perdura

Poques vegades són tan visitats els cementeris com quan s’acosta la festivitat de Tots Sants. Els inicis de la celebració d’aquesta festa l’1 de novembre data del segle IX i en ella hi conflueixen tota una sèrie de cultes celtes, anteriors al cristianisme que tenien com a punt de referència el culte als avantpassats ja desapareguts.

Durant els dies previs a la diada de Tots Sants els cementeris es converteixen en un autèntic centre social, on gairebé tothom s’afanya a arreglar les seves tombes amb els millors guarniments i sobretot amb flors. Algunes flors ´son més habituals que altres, seguint un costum arrelat a cada contrada.

Una passejada per qualsevol cementeri en aquesta data es converteix més que en un acte de remembrança envers els que ja ens han deixat -que també ho és- en un autèntic plaer per als sentits ja que els cementeris sovint solitaris i abandonats es converteixen en autèntics jardins on les sensacions visuals i aromàtiques ho envaeixen tot i gairebé ens fan oblidar el sentit primigeni de la seva existència.

El costum de dur flors als difunts és un antic costum d’origen romà, que solien acudir als cementeris en èpoques de collites. Hem de tenir present que en aquesta època els cereals, el raïm, les garroves, les ametlles i les olives -en part- ja estaven collides.; en aquest sentit es substituí una ofrena de fruits per una ofrena floral.

Igualment el costum de dur ciris als cementeris es universal i sembla que és d’arrel egípcia. Amb els ciris s’assenyalava -als difunts que tenien per costum abandonar les tombes- el lloc exacte on havien de retornar passada la jornada.

En aquest sentit el cristianisme no va fer més que adaptar antics cultes i ritus a la seva manera de concebre la vida; i sota aquest sedàs cristià és en la forma que ens han arribat fins avui en dia aquests ancestrals costums.

Els estranys (n’hi ha de diversos colors), l’estrella d’aquests dies. (Foto: Guillem Puig)

El crisantem

Més coneguda en les nostres contrades per “estrany”, aquesta flor és la reina dels cementeris en aquestes dates. D’origen asiàtic, representa la longevitat. Prefereix llocs clars i ben ventilats, però sense corrents d’aire ni excessos de calor. Si les flors no s’acaben d’obrir és que els falta llum. Convé mantenir la planta humida, però no engorgada, i quan les flors estiguin musties és convenient tallar-les. Tot i això és una planta resistent i molt fàcil de cultivar, i n’existeixen infinitat de varietats tant pel que fa a la mida de les flors com als colors.

El ciclamen, una planta que pot durar algunes temporades. (Foto: Guillem Puig)

El ciclamen

El ciclamen és una planta ornamental força típica en aquesta època de l’any. Molt resistent al fred, no admet temperatures elevades que provoquen que les fulles li tornin grogues i li caigui. No suporta el rec des de dalt, per tant es convenient regar-lo col.locant-lo en un plant amb aigua perquè l’absorbeixi, però tampoc li agrada estar engorgat. És una planta que pot durar durant vàries temporades si durant els mesos d’estiu li donam una mica de repòs -guardar-lo en un lloc sec, obscur i airejat, o sembrar-lo a l’ombra i regar-lo lleugerament perquè no s’assequi.

El lílium, una flor molt perfumada. (Foto: Guillem Puig)

El lílium

Ha estat el darrer en arribar a les nostres llars i costums però ha desbancat altres flors més usuals en les nostres celebracions, especialment al clavell. Sol ésser una flor molt perfumada, que s’utilitza majoritàriament a l’hora de fer centres florals. Les més freqüents són els de color blans, o de color rosa;groc o taronja; i presenta forma de trompeta.. També pot ésser plantada al terra, en aquest cas vol molta frescor i estar a l’ombra ja que únicament tolera la llum del sol directa sobre les flor.

Uns clavells de color rosa. (Foto: Guillem Puig)

El clavell

Ha estat el gran protagonista d’aquestes dates durant molts d’anys, però actualment sembla estar condemnat a l’oblit. D’origen netament mediterrani, es tracta d’una planta perenne que poseeis unes tiges que poden arribar fins als 80 cm. d’alçada. L flor és molt olorosa, i ha pasat de l’estat silvestre inicial a una gran varietat de formes i colors fruit de diverses hibridacions. Sol preferir els ambients amb molta llum que afavorirà l’aparició de moltes flors i una humitat propera al 70%.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt