El nispro, de la Xina com a arbre de jardí
En els últims anys s’està produint en tota la conca mediterrània un creixent interès pels anomenats arbres fruiters menors (nisprer, figuera, caqui, magraner…) ja que resulten una alternativa força interessant als cultius majoritaris (pomera, taronger, melicotoner…). Tot i això, aquest interès que ha fructificat a zones del País Valencià i d’Andalusia encara no ha donat gaires resultats al nostre territori, on aquests arbres han restat com a arbres purament testimonials molt allunyats del circuit purament comercial.
El nispro és un d’aquests fruits menors, anomenats així pel seu volum menor de producció i consum, res a veure amb la seva qualitat. Tant el nispro com el nisprer són ben coneguts a la nostra comunitat, tot i que no han arribat a assolir mai el predomini a les nostres taules i cuines com altres fruites que sí han sabut fer-se un lloc ben preeminent a la nostra gastronomia.
De la Xina
El nispro és originari del sudest de la Xina i arribà a Europa provinent del Japó durant el segle XVII com a arbre purament ornamental. D’aquí que se’l conegui com nispro japonès (Eryobotria japonica). Curiosament, no fou fins al segle XIX quan s’inicià el seu consum gastronòmic, sobretot a la conca mediterrània, ja que es tracta d’un cultiu que s’adapta a la perfecció a les zones de cultiu de cítrics.
Aquesta adaptació al cultiu dels cítrics ha fet que la seva presència no sigui desconeguda pels habitants de l’arc mediterrani, de fet a casa nostra és un arbre omnipresent a gairebé tots els horts i jardins, ja que si en els horts és apreciat pel seus fruits, en els jardins és valorat per la seva presència. Però no ha estat objecte d’un cultiu intensiu com sí ha passat amb els cítrics. Segurament aquest fet ha estat degut a la seva escassa durabilitat com a fruit i al seu aspecte, ja que sovint presenta taques marronoses i cicatrius en la seva pell.
El nisprer és un arbre de la família de les rosàcies, que compta amb més de 2.000 espècies de plantes herbàcies, arbusts i arbres distribuïts per totes les regions temperades del planeta. Tot i això, és una espècie moderadament resistent al fred que creix molt bé en les zones de litoral on l’hivern i la tardor són suaus, estacions que precisament coincideixen amb les èpoques de floració i fructificació d’aquests arbres.
És un arbre de fulla perenne, que es caracteritza per tenir les fulles grosses, llargues i amb pelussa”
La taxonomia del nisprer ha fet que aquest sigui un arbre molt preuat en jardineria: de fet es tracta d’un arbre alt -pot arribar a superar els deu metres-, de copa arrodonida i de tronc gruixut que ramifica a baixa alçada -fet que és aprofitat pels dissenyadors de jardins. És un arbre de fulla perenne, que es caracteritza per tenir les fulles grosses, llargues i amb pelussa; per altra banda, la seva floració és molt nombrosa, atapeïda i de color blanquinós i es sol donar a finals de tardor i principis d’hivern.
Una de les particularitats que presenta la floració del nisprer és la seva abundància, que amb els pas del temps es convertirà en abundància de fruits que generalment seran de mida petita.
Per solventar aquest problema els pagesos que cultiven el nisprer solen recomanar procedir a l’aclariment de flors -estopejant les branques on n’hi hagi en excés durant l’època de la floració- i fruits -durant l’època de la fructificació- per poder comptar amb una collita menor però de més volum.
La maduració del nispro es produeix entre els mesos d’abril i juny i té com a resultat un fruit de color ataronjat i forma ovoïdal caracteritzat per una pell dura”
La maduració del nispro es produeix entre els mesos d’abril i juny i té com a resultat un fruit de color ataronjat i forma ovoïdal caracteritzat per una pell dura i per la presència d’uns pinyols grossos -entre dos i quatre- que es troben envoltats per una polpa groguenca; però el que realment caracteritza el nispro és el seu gust especial: dolç amb tocs lleus d’acidesa. El nispro apareix cobrint el buit gastronòmic existent entre les taronges i els primers frits de pinyol, essent el primer fruit de l’època estiuenca.
Taques a la pell
Sovint el nispro presenta una sèrie de taques marronoses que no són més que petites ferides cicatritzades; són aquestes cicatrius les que dificulten la seva comercialització, restant bellesa al fruit i depreciant-lo. Aquestes cicatrius solen ser produïdes per dos factors: en primer lloc, per inclemències meteorològiques com poden ser cops de sol, gelades o vent; i en segon lloc per l’especial configuració de les fulles del nisprer -cal tenir present que les fulles del nisprer presenten un marge amb forma de serra que fa talls als fruits durant les ventades.
El cultiu del nisprer no presenta excessives complicacions un cop s’ha assegurat que la climatologia és l’adequada. Pel que fa a la sembra, aquesta no presenta cap tipus de dificultat: tant és així que sovint neixen de manera espontània nisprers a llocs on s’han tirat de manera indiscrimada els pinyols. Cal tenir present però que no és un arbre especialment indicat per a terrenys de secà, i molt adaptable a horts i jardins o a zones on hi hagi aigua a prop. Pel que fa als empelts, és damunt pomera i perera on s’adapta millor, tot i que la relació patró-empelt no sol ser gaire bona. En quant a la poda és preferible mantenir l’estrucutra piramidal de l’arbre, essent la millor època de poda a principis de setembre, just abans de l’inici de la floració.
Arribada de l’estiu
Des del punt de vista medicinal, el nispro és un fruit que presenta característiques astringents, mentre que nutricionalment és ric en ferro, potassi i en hidrats de carboni.
A més, malgrat ser ric en sucre és baix en calories i compta també amb propietats antioxidants.
La cultura popular atribueix al nispro qualitats que el fan apropiat per expulsar pedres de la vesícula sempre que se’l mescli amb pells de ràvec.
Tot i les seves bones propietats, el nispro és un fruit poc explotat gastronòmicament en la nostra contrada”
Tot i les propietats esmentades anteriorment, el nispro és un fruit poc explotat gastronòmicament en la nostra contrada, quedant reduïda la seva presència al món de la sobretaula i tan sols com a fruita. Recentment i degut a la recerca de noves experiències gastronòmiques i gustatives el nispro està trobant nous camins a la seva comercialització, per aquest motiu van apareixent confitures de nispro així com licors de nispro que ofereixen noves possibilitats a aquest fruit tan tradicional.
Sigui com sigui, el nispro s’ha convertit en un fruit que anuncia l’arribada de l’estiu i que allunyat de modes i tendències ha aconseguit mantenir una presència discreta en els nostres horts i jardins; essent el digne representant d’un món on es valoren les fruites de temporada -i la seva autenticitat- i on és possible sobreviure més enllà de les expectatives d’un món excessivament mercantilitzat.