El pancaritat de Crestatx, una tradició més que centenària

Després de dos anys sense poder celebrar-la per mor de la pandèmia, els poblers i pobleres de diferents generacions –nins, joves, grans i majors- es preparen per tornar a viure una de les festes més sentides dins els seus cors, dins les seves venes: “La Festa de Crestatx”, la seva festa per tradició, devoció i sentiment. Perquè Crestatx és quelcom més que un sentiment pobler.

A sa Pobla, com a altres moltes localitats de Mallorca, les festes de Pasqua no acaben el Diumenge de Resurrecció ni la Segona Festa del Dilluns de Pasqua. La gran festa que posa el punt final a les celebracions de Setmana Santa i Pasqua, és la romeria de Crestatx que, des de segles enrere es celebra el dimarts després del Diumenge de Pasqua.

Està més que ben documentat que la devoció dels poblers per Crestax i la seva Santa Margalida, arranca abans que “La Pobla d’Huialfàs” fora declarada vila pel rei Jaume II l’any 1300. El document més antic que anomena l’oratori de Crestatx data de l’any 1285, el que fa pensar que l’ermita degué edificar-se poc després de la reconquesta catalano-aragonesa.

Conta la història que aquesta esglèsieta “de gust arcaic i senzill fou la primera parròquia de sa Pobla, servint de brassol als fundadors d’aquesta vila marjalera (…) Després que Jaume II l’hagués declarada vila real, llavors un grup de cases amb aspecte de llogarret, començaren a allunyar-se de Crestatx els seus habitants cap a terres més fèrtils i més properes a s’Albufera, aixecant.sa un nou temple un poc mes enfora.

Quant a les festes anuals que ja llavors es celebraven a Crestatx, des del segle XIV, es té constància de la de Santa Margalida i d’un altre de la que no es consigna data. Les dues festes amb missa de tres i altar fumat i predicador de fora, amb l’assistència d’autoritats i tot el clergat, acompanyats de xeremiers i joglars i celebració de corregudes pedestres.

A una crònica de la revista Sa Marjal de 1909, el vicari Parera comenta que assistiren a la romeria del pancaritat “585 carros, que posant una mitjana de vuit persones per cada un, sumen la xifra de 4.680 assistents al romiatge, i això prescindint dels que hi anaren fent el camí a peu, bé formant a la processó o fora d’ella.”

Una altra crònica de l’esmentada revista, relata extensament com va ser la festa de Crestax de 1909 i diu, “Acudiren uns mil carros quedant a la vila els quatre vells i discapacitat, els barratiners i el poble acompanyen a Santa Margalida. Trobem la plaça de l’oratori plena d’avellanes, garballons i taronges de les quals els jovenets omplen coves per regalar-les a les seves enamorades. Es considera una ofensa no disposar de panades per menjar-les a Crestatx. Se canta l’alegre ofici de temps pasqual i mossèn Parera pronuncia un llarga¡ sermó que agrada molt. No queda ningú que no vagi a besar la Santa i la Verge de Lourdes.”

Són algunes de les cites documentades que testimoniegen, l’ancestral celebració del pancaritat de Crestatx per part dels poblers. Una festa, que lògicament, amb el pas del temps ha anat canviant quant al contingut i l’esperit de la celebració. Però, una festa, que encara avui celebrem tots els poblers i pobleres, cada un a la seva manera, segons l’escala generacional.

Els Barretiners i el “Batle de Sa Pols” una tradició més que centenària

Si bé sembla que no s’han trobat documents que certifiquin l’origen dels “barretiners”, en les celebracions religioses de sa Pobla, sí que consten en l’hemeroteca local escrits que fan referència a la seva presència a principis del segle XX, així com documents gràfics de diverses èpoques, alguna de per allà 1920.
El vicari Parera, en una crònica publicada en els primers números de la revista Sa Marjal (1909-1928) ja cita als “barratiners” com a “guardians festius de la santa d’Antioquia, sobretot en la tercera festa de Pasqua que, per als poblers, es celebra a l’oratori de Crestatx…”(sic)
L’abillament que vestien els “barratiners” constava de túnica blanca, de tela fina, fins als peus, barretina conoïdal d’uns quaranta centímetres d’alt, de color verd, ornamentada amb cintes florejades de diferents colors, i capa vermella que cobreix el pectoral i l’esquena. Precisament de l’espectacular barretina ve el qualificatiu dels portadors.

L’abillament, segons es desprèn d’un article publicat per l’anterior rector de sa Pobla en el seu “Butlletí informatiu de l’oratori Santa Margalida de Crestatx” (núm. 2, juliol de 2013), confeccionaven la vestimenta, “Àvies i esposes van brodar les vostres túniques que blanquegen de cap a peus amb estufera, monges de Sant Francesc van acordonar les vostres cintures, destacades modistes van confeccionar les petites capes que cobreixen esquena i pit…”
Com si mossèn Pons pressentís i lamentés la seva possible desaparició, en la seu “Elogi als Barretiners”, lloa i enalteix la seva presència en les processons de Crestatx i del Corpus, “…és l’efecte rebut de l’antiguitat i que es resisteix a arraconar-se en festes tan arrelades en la nostra vila”. Al temps, advertia que “Passen els anys, les modes es tornen obsoletes, entren noves cultures, però el “barratiners” resisteixen a la tradició rebuda dels seus avantpassats. “Els vostres “barrets”, en forma de con, han cobert diferents testes i en totes s’han sentit a gust”. Així mateix, els anima a obrir les portes a nous rostres,”masculins o femenins, joves i no tan joves, de la nostra casa i arribats de fora. Ampliat el mural de devots servidors de la patrona que van triar els nostres avantpassats. A la institució centenària, dels “barratiners”, li auguro de, tot cor, una nova primavera”.
Els desitjos del rector Pons es van veure complerts, malgrat que discrepàncies i estires i amolles. I les dones ja no tenen cap problema ni entrebanc per esser portadores de la imatge de Santa Margalida; “barretineres”, que estan perpetuant una antiga tradició poblera.

El batle de Sa Pols

Un fet curiós que alguns encara recorden, és el paper que desenvolupava a la romeria de Crestatx l’anomenat “batle de sa pols”, figura que es va poder contemplar fins a finals dels anys 60, presidint la batllia de sa Pobla Pedro VentayolQués.

Així ens ho recordava el llavors regidor Pau Torrens Mir “Nana”, qui va desenvolupar aquella funció durant quatre anys: “Era costum que per assistir a la romeria, el batle de torn delegava la representació de l’Ajuntament en els actes del pancaritat, des de la sortida de la processó fins a la seva tornada a sa Pobla, acompanyat de l’ecònom, el jutge de pau i altres autoritats civils i militars a un regidor, normalment el primer tinent batle”.

Al regidor que ostentava orgullós aquelles funcions portant la vara del batle se l’anomenava així, “batle de sa pols”, perquè en temps que la carretera de sa Pobla a Crestatx encara no estava asfaltada, tant el batle com el jutge titular, delegaven als seus segons com a substituts, per no haver de fer ells el recorregut, respirant pols i empopant-se les sabates i els vestits de pols, o de fang si havia plogut.