El procés evolutiu de la mecanització del camp per l’extracció d’aigua (II)

Deixant enrere els esmentats sistemes de rec manuals, amb buidadors i de treure aigua amb lates -dels que parlarem el nostre anterior reportatge- i entrant als sistemes mecanitzats, podríem establir un ordre que començaria per les sínies, un sistema de treure aigua que es pot considerar, si val l’expressió, “semi-mecanitzat”, ja que l’enginy mecànic estava activat per la força animal.

La sínia, es defineix com «una construcció d’origen àrab que utilitza la força animal per extraure aigua de pous de poca profunditat. La paraula sínia prové del mot àrab ‘sanitja’, o pou a on la roda treu aigua per regar.» Foren precisament els àrabs els qui la introduïren a la nostra illa. No obstant seria a mitjan segle XIX quan va començar a consolidar-se la seva presència a les explotacions agràries de reguiu a Mallorca. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, en el seu apartat de Cultura Popular, Francesc de Borja Moll explica que «la sènia o sínia (noria en castellano) es una de las màquines arcaiques que amb el pas del temps ha anat desapareixent.» Y afegeix que «esteses, abans, per tots els horts de reguiu, foren suplantades per les bombes hidràuliques i els molins.»

Diferents estudis i inventaris que figuren a distints arxius, constaten clarament que durant un segle -entre el 1859 i finals dels 50 de la passada centúria- el municipi de sa Pobla va ser el que més sínies va tenir instal·lades a les seves marjals.

Segons comenta l’Arxiduc Lluís Salvador en el seu Dia Balearem, sa Pobla era el terme municipal a on hi havia més sínies de tot Mallorca. L’any 1872 en va comptabilitzar 1.400, de les 3.489 existents a la nostra illa, repartides així, per Partits Judicials: 336 a Palma, 938 a Manacor, i 2.215 a Inca, de les quals 1.400 estaven dins el terme de sa Pobla.

Per altra banda, segons documents que obren a l’Arxiu Municipal, se sap que en un d’ells datat el 17 d’agost de 1859, en el municipi de sa Pobla apareixen registrades 800 sínies, mentre un estudi realitzat per un pèrit l’any 1910, informa que n’existien 2.000. A un inventari confeccionat l’any 1951, apareixen comptabilitzades a sa Pobla 671 sínies d’un total de 2.813 en tot Mallorca. Unes dades que certifiquen la importància que va tenir aquell sistema d’extracció d’aigua pel rec, en el desenvolupament agrícola de sa Pobla, en particular, i de Mallorca en general, principalment durant les primeres dècades del segle XX, fins a l’arribada massiva dels molins de vent, que foren arraconant o abandonant les sínies, de les que encara en podem contemplar algunes restes.

Descripció tècnica. La sínia és una construcció descoberta, aixecada a sobre un terreny més elevat respecte al nivell del sol, asseguda damunt una plataforma circular denominada mota o peu de sínia, que envoltava la bocana del pou. Les sínies, a més de la seva gran utilitat agrícola, també eren utilitzades pel subministre d’aigua per a altres processos industrials.

El seu funcionament es basava, com queda dit, amb la força animal produïda per les bèsties mentre aquestes donaven voltes en sentit circular, enganxades a un pal de la mida del radi de la circumferència de la pista, el qual feia girar una roda col·locada en sentit horitzontal, el rodet, fixat per un eix l’arbre. Mitjançant unes travesses, el rodet exercia un moviment de rotació, a manera d’engranatge a la roda col·locada en sentit vertical que accionava una cadena, el rest, que sostenia els cadufs subjectats amb cordell o fil ferro, que en una rotació arribaven al nivell de l’aigua, traguen-la a la superfície per abocar-la dins un recipient de pedra, anomenat pastera per canalitzar-la al safareig, o bé directament als solcs de rec. Per facilitar el bon funcionament del mecanisme de la sínia, es construïen els pous de forma ovalada, folrat interiorment de pedra. Les primitives sínies eren completament de fusta, i posteriorment algunes peces del seu mecanisme es feren de ferro.

En el seu meticulós estudi sobre les sínies, l’Arxiduc Lluís Salvador ofereix una detallada descripció tècnica de les mateixes dient: «que si el pou es d’escassa profunditat, els cadufs estan molt junts un de l’altra; en cas contrari estan separats per tanta distància, que la resistència que ofereixen no superi la força de l’animal. Els cadufs són en general allargats, fets de fang i tenen un petit orifici a la seva base per tal de reduir la resistència…» I observa que en algunes sínies els cadufs de fang tenen una forma diferent i que també es fan de fusta o gin, per seguir comentant que els cadufs de fang, amb la seva corda doble que els envolta i subjecta, i que en algunes sínies és una cadena, formen una espècia de rosari denominat niu, que es mou lliurement sobre la roda vertical. Per impedir que lleneguin, en algunes sínies, les dents de la part exterior de la roda vertical estan doblegades cap amunt per fora, i en els pous més fondos s’hi posen dos travessers encastats a dos dels pals laterals que s’aixequen dins, entre els quals i la paret del pou hi passa el niu. Una palanca associada que acaba en forma de forquilla, la qual, en cada rodada hi encaixa una dent de la roda vertical, amb l’altra, que impedeix que tot l’aparell retrocedeixi quan s’atura de rodar.

*Al pròxim capítol tractarem de l’extracció d’aigua mitjançant els molins de vent.