El vicari Parera i la seva gran obra (III)

Al capítol anterior publicat el passat dissabte dia 1 de juliol, parlarem del que va significar pels poblers la fundació de la “Caixa d’Estalvis i Montepio de sa Pobla Un Sol Cor”, de les operacions que realitzava per tal d’ajudar als més necessitats i molt especialment els modestos pagesos que volien obrir-se camí, com a propietaris de les finques que conreaven, així com també de les obres de beneficència entre els més pobladors de la vila.

A aquest capítol, tindrem l’ocasió de comprovar com la imaginació dels gestors de l’entitat, encaminada a fomentar el petit estalvi, era realment curiosa.

La guardiola
Sota els ‘eslogans’ o consells, “Ningú s’enriqueix amb el que gana, sinó amb el que estalvia” i “Amb una guardiola es té la Caixa d’Estalvis a domicili”, la Caixa d’Estalvis i Montepio de sa Pobla, “que s’ocupa sense descans en el perfeccionament de tots els seus serveis, ha acordat la implantació d’un sistema de GUARDIOLES DEL PETIT ESTALVI per considerar-lo immillorable i tenir gran i sincera confiança en la seva utilitat i eficàcia. Coneixedora dels costums del país, amb referència a l’estalvi, presumeix i espera que el nou procediment serà ràpidament adoptat i comprès.”

Així promocionava, l’entitat poblera, la implantació d’una nova modalitat d’estalvi, al final de l’exercici de 1925, que, si més no, no deixa de ser curiosa. Es tractava d’unes guardioles metàl·liques que s’oferien als clients, sota una sèrie de condicions, com que “la guardiola es posava a la disposició de tot imponent que tingui en la seva llibreta un saldo mínim de deu pessetes”, o que el client no podria reclamar mai la clau, “que així com la guardiola seran propietat de l’entitat”. El client havia de presentar la guardiola a l’establiment, almenys una vegada cada trimestre, per a ingressar el contingut de la mateixa en la seva llibreta d’estalvis.

També eren condicions a complir pel posseïdor d’una guardiola, que si durant un any no s’hagués servit d’ella per a efectuar operacions d’ingrés en la llibreta, perdria el dret al seu ús i hauria de retornar-la a l’entitat. Així mateix, mentre el client conservés la guardiola en la seva poder hauria de mantenir en la seva llibreta un saldo mínim de deu pessetes, “de la quantitat de les quals i sense més tràmits, podrà disposar l’Associació si l’imponent no retornés la guardiola en el cas assenyalat anteriorment, o si l’extraviés o presentés deteriorada o destruïda.”

Durant l’exercici de 1926, l’entitat havia ingressat en concepte d’estalvi mitjançant les guardioles, la quantitat de 1.095,80 pessetes, fruit dels petits estalvis del seus clients posseïdors, o titulars de la mateixa.

Compra de l’edifici

En la mateixa memòria de 1926, s’adona conta de la compra de l’edifici en el qual hi havia la seu del Montepio, amb aquestes paraules, així redactades: “És ja un fet tant de temps acariciat de posseir un edifici propi. En data 5 de gener de 1926, previ acord de la Junta General extraordinària, celebrada el dia 6 de desembre de 1925, es va signar davant el notari d’Inca D. Jaime Vidal l’escriptura de compra. Aquest ampli edifici adquirit, notablement millorat i ricament moblat, amb els seus corresponents salons d’entrada d’espera, d’oficines, etc., en tot això s’ha invertit la suma de 22.411,47 pessetes i és ja una regular garantia de considerable crèdit per als senyors imponents.” (sic)

Així donava la notícia la revista local Sa Marjal editada per propi Vicari Parera:
Reprorduir text adjunt:

Noces d’or i homenatge pòstum al Vicari
Els dies 16, 17 i 18 de març de 1956, sa Pobla es va vestir de gala, per retre un sentit homenatge al vicari Joan Parera Sansó, amb motiu de celebrar-se el 50 aniversari de l’obertura del Montepio Un Sol Cor, amb la celebració de diferents actes culturals i religiosos de reconeixement a la gran obra pastoral, social, històrica, cultural i patrimonial duta a terme per Parera al llarg dels trenta-vuit anys que va exercir el seu ministeri sacerdotal a sa Pobla.

Entre els actes que es dugueren a terme, podem citar una conferència a càrrec del periodista i escriptor de Manacor Rafel Ferrer Massanet, un altre que va pronunciar mossèn Bartomeu Torres Gost, doctor en Filologia i Teologia i fiscal del Bisbat de Mallorca, la inauguració d’un carrer amb el nom de “Vicari Parera”, l’edició d’un llibre, que parlava de Parera i la seva obra, en totes les seves facetes, un concurs literari, col·locació d’una placa a la façana de la casa del Vicari. Tots els actes, foren organitzats per l’Ajuntament de sa Pobla que presidia el batle Nofre Pons Martorell i per la Junta General de Patrons de l’entitat, que presidia Rafel Barceló Tugores.

*Llibre…….

Absorció per La Caixa

*Document Mateu Soler