Albert Comas: “Ja tenim un camp de tir de fona oficial a Palma per practicar el nostre esport de manera segura”

Albert Comas Riutort (Palma, 1983) és un artista multidisciplinari i ha centrat part de la seva obra en la conservació del patrimoni balear. Des de 2020 és president de la Federació de Tir de Fona de les Illes Balears.

Pregunta.- Enguany es compleixen 40 anys de la fundació de la Federació de Tir de Fona de les Illes Balears. Amb quins objectius es va crear i com ha anat evolucionant al llarg d’aquestes dècades?

Resposta.- Aquesta federació es va crear amb l’objectiu que el tir de fona sigui un esport federat. Es va redactar i aprovar un reglament i el férem servir per dur a terme diferents campionats durant les temporades esportives: campionat individual de pedra, campionat individual de pilota, campionat balear per equips i qualque trofeu esporàdic com ara el de llarga distància o el torneig individual Juan Cuesta. Avui en dia seguim amb aquest reglament, tot i que l’hem anant modificant i millorant cada any per fer que aquest esport sigui cada vegada més just i equilibrat.

P.- Què se sap sobre la història dels foners balears? Quant hi ha de mite i quant de realitat en les històries que ens han arribat a nivell popular?

R.- Dels foners balears de l’antiguitat sabem amb certesa que foren els millors de la Mediterrània en la seva disciplina militar. Sabem que foren famosos i temuts per diferents exèrcits i cultures per una senzilla raó: no hi havia, en aquells temps, cap arma que arribés tan enfora com una pedra llançada per una fona balear. Per tant, eren els primers a entrar en combat a qualsevol batalla oberta; una pluja contínua de 300 pedres damunt les teves tropes abans de començar un conflicte no era el somni de cap general. Alguns els anomenen els primers franctiradors. Hi ha mites, és clar, que són mal de confirmar, com ara que podien enfonsar vaixells tirant a la línia de flotació dels cascs de les naus, però després de veure l’impacte d’una pedra llançada per un foner en l’actualitat i projectant-ho a un foner de l’època, que bàsicament vivia per això, podem pensar que algun vaixell sí que degueren enfonsar a les costes de les nostres illes. És sabut, de fet, que Quint Cecili Metel, romà que conquerí les Balears, va haver de folrar els vaixells amb pell d’elefant per protegir-se de la pluja de pedres que els rebia quan s’atracava a les costes balears… dos anys d’incursions va tardar a aconseguir trepitjar les nostres platges! Hi ha, però, un mite que m’agrada desmentir i és que lluitaven fora roba. El que passava és que per aquella època la fona no era considerada una arma i, per tant, els foners no duien cap tipus de protecció al cos, ni cascs ni armadures; com a màxim completaven el seu equipament amb una llança de fusta o qualque espasa. Anar així a la guerra es considerava anar nu i per això mateix, entre altres noms, es coneixia a les Illes com Gimnèsies, ja que un gimnasta era un home que lluitava nu.

P.- Quins elements originals del tir amb fona han perdurat en el temps?

R.- Les fones d’ara són gairebé idèntiques a la dels nostres avantpassats: són fetes de fibres vegetals i recobertes parcialment amb pell; també ho són els projectils. Els macs de torrent són inigualables per fer un tir precís a les nostres dianes de ferro i fusta.

P.- Durant una època es va convertir en una eina pels pastors…

R.- Quan no hi havia guerres o quan els avanços tecnològics militars superaren l’impacte que podia fer una fona, es feia servir com a eina de pasturatge. Si un animal surt del ramat o un predador s’acosta i no disposes de mastins, una fona pot ser una gran aliada per recuperar aquell bestiar o espantar un llop. A la federació, de fet, tenim algun pastor que ha emprat la fona com a eina durant tota la seva vida laboral.

P.- És conegut aquest esport a la península i a altres parts del món?

R.- La fona és part de la nostra evolució com a espècie. Diferents cultures del món, sense tenir contacte entre elles, arribaren a la conclusió que, si trenaven unes fibres vegetals i els hi donaven una forma determinada, podrien llançar pedres molt lluny; això fa pensar que va haver-hi fones a tot el món. Són unes poques cultures les que actualment encara conserven aquest art, ja sigui com a eina de pasturatge, com a element cultural i d’identitat o com a esport. Sabem però, gràcies a les xarxes, de l’existència de foners a diferents països com Anglaterra, Alemanya, Suïssa, Nord Amèrica, Perú, Bolívia i altres. Amb aquests foners hi tenim contacte gràcies a les tirades internacionals que la federació va organitzar fa un temps.

P.- A les Balears actualment compten amb més d’un centenar de membres i onze clubs federats diferents…

R.- Ara mateix hi ha 150 federats repartits en onze clubs. Cada illa té la seva competició individual, però ens reunim tots al campionat per equips o a les competicions balears individuals a final de temporada, a on participen els millors de cada illa.

Ens agradaria recuperar la Tirada Internacional perquè els nostres amics foners arreu del món puguin tornar a gaudir de la nostra terra”

P.- Existeixen dues modalitats de tir a nivell individual. Què distingeix a cadascuna?

R.- Els campionats individuals de pedra i pilota consten de diferents jornades al llarg de la temporada i són organitzats pels clubs esportius de tota l’illa. El campionat de pedra és més popular per la tradició i l’espectacularitat de l’impacte de la pedra contra les dianes, però ens obliga a augmentar les mesures de seguretat, com ara tirar en espais oberts i amb xarxes de protecció. Per altra banda, amb la pilota es poden organitzar tirades a dins dels nuclis urbans o trobar llocs més accessibles per poder entrenar, com ara una pista esportiva vallada.

P.- Com s’organitza i quan se celebra la Lliga Balear per equips?

R.- El campionat balear per equips és organitzat per la federació i els clubs de Menorca o Eivissa i normalment es fa una jornada a cada illa. A la nostra plana web tenim penjat el calendari anual de tirades per qui vulgui consultar, venir o poder participar en una tirada de promoció que feim sempre en acabar.

P.- A més de les citades modalitats, les competicions de tir de fona també es disputen en l’àmbit escolar. És complicada la participació de nins i joves en activitats d’arrel tradicional com aquesta?

R.- El campionat escolar està destinat a promocionar el tir de fona a les escoles, però depèn del centre i de la voluntat de l’educador físic el fet d’incloure el tir de fona en el seu programa educatiu. Hi ha centres que ho combinen amb l’assignatura d’història, una oportunitat d’or per conèixer les nostres arrels i poder viure l’experiència de tirar amb fona. En aquest cas s’utilitza la pilota de tenis per poder entrenar als patis dels centres.

El nombre de federats per davall dels 16 anys ha augmentat considerablement i cada vegada es fan més punts i dianes”

P.- Quins són els pròxims projectes de la federació?

R.- Ara mateix la federació gaudeix de bona salut: hi ha germanor entre els clubs, el nombre de federats per davall dels 16 anys ha augmentat considerablement i cada vegada es fan més punts i dianes; a més, hem recuperat la competició de llarga distància, que consisteix en arribar el més lluny possible dins uns límits laterals. Però allò més remarcable i del que estam més orgullosos darrerament és de poder dir que ja tenim un camp de tir oficial a Palma, un espai que ens va cedir l’ajuntament i que, amb ajudes i subvencions, es va poder adequar per la pràctica del nostre esport de manera segura. Encara, però, hi ha molta feina per fer: volem potenciar i promocionar el tir de fona a les escoles i crear una escola de tir de fona per a la gent que hi està interessada; també ens agradaria recuperar la Tirada Internacional perquè els nostres amics foners arreu del món puguin tornar a gaudir de la nostra terra competint amb els foners locals.