Els boscos balears, sota la lupa del carboni
Les Illes Balears disposen ja d’una nova eina científica per mesurar amb precisió el carboni que acumulen els seus ecosistemes forestals i orientar-ne la gestió futura. El projecte d’I+D+i RPAS-CO₂, impulsat amb el suport del Govern, introdueix una metodologia que combina tecnologia d’alta resolució, anàlisi forestal i investigació aplicada amb l’objectiu de millorar la capacitat dels boscs de capturar diòxid de carboni.
La iniciativa s’emmarca en el desplegament del Decret 48/2021, que regula el Registre balear de petjada de carboni i fixa obligacions de reducció d’emissions per a empreses mitjanes i grans. En aquest context, el projecte aporta una base tècnica destinada a convertir la gestió forestal en una peça operativa dins les polítiques climàtiques.
El desenvolupament ha estat liderat pel Grup Tragsa amb la col·laboració científica de la Universitat de Còrdova, a través del Departament d’Enginyeria Forestal ERSAF-UCO. Els equips tècnics han integrat fonts d’informació ja existents —com l’Inventari Forestal Nacional o el Mapa Forestal d’Espanya— amb noves dades obtingudes sobre el terreny per generar una cartografia detallada de la biomassa forestal, és a dir, la quantitat total de matèria vegetal present als boscs.
Cartografia del carboni orgànic del sòl
Aquest mapa permet observar l’evolució temporal dels recursos forestals i facilita la planificació de pràctiques silvícoles orientades a incrementar la captació de CO₂. Paral·lelament, el projecte ha elaborat per primera vegada una cartografia del carboni orgànic del sòl per als principals tipus forestals de l’arxipèlag, resultat de la combinació de bases de dades històriques amb mostrejos directes.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, defensa que aquesta informació permet entendre millor la relació entre la gestió forestal i el carboni acumulat sota terra. Segons ha remarcat, les tasques de neteja i manteniment dels boscs contribueixen també a augmentar la capacitat d’absorció de CO₂, reforçant el paper del territori forestal com a aliat climàtic.
En la mateixa línia, la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, destaca que la nova metodologia ofereix una visió integrada del carboni present tant en la biomassa com en el sòl, fet que obre la porta a una planificació més transparent i basada en dades actualitzades. Els resultats apunten que una silvicultura activa millora la salut dels boscs i n’incrementa la resiliència davant episodis extrems, alhora que augmenta la capacitat d’emmagatzematge de carboni.
Molt detallat
Un dels elements diferencials del projecte és la incorporació de dades captades amb drons i imatges del Pla Nacional d’Ortofotografia Aèria, que permeten treballar a escala de rodal —unitats concretes dins cada massa forestal— amb un nivell de detall fins ara poc habitual en la planificació forestal balear.
La metodologia ja s’ha aplicat de manera pilot al bosc de la Comuna de Bunyola, on s’ha calculat el balanç global de carboni i la seva evolució al llarg del temps combinant teledetecció i inventaris forestals. L’experiència ha servit també per crear un visor cartogràfic que mostra la distribució espacial de la biomassa i del carboni del sòl a tot l’arxipèlag, una eina que els tècnics preveuen utilitzar per programar futures actuacions de gestió forestal amb criteris climàtics i territorials cada vegada més precisos.