Encistellant il·lusió amb 50 anys de bàsquet a Sa Pobla 1971 – 2021
El proper dissabte dia 25, serà presentat a sa Pobla el llibre Encistellant il.lusion. 50 anys de Bàsquet a sa Pobla. 1971-2022 del qui n’és autor el que signa aquest reportatge. El llibre conta la història del bàsquet a sa Pobla, des de els seus orígens a la localitat, fins la temporada 2021-2022, que acaba de finalitzar. Una història i trajectòria del esport de la cistella, que resumim a continuació:
La implantació del bàsquet de competició a sa Pobla va esser fruit de la curolla d’un grup de jovenets i jovenetes que varen saber transmetre la seva il·lusió a persones més majors disposades a col·laborar amb tot el que significava innovacions dins aquells anys encara de certes restriccions o limitacions imposades per un règim governant que es resistia a obrir les portes a les més que justes i necessàries llibertats en tots els aspectes.
També es de justícia reconèixer que gràcies a la tasca d’organitzacions com la OJE (“Organitzación Juvenil Española”) depenent del “Frente de Juventudes de la Falange Española”, o d’Acció Catòlica, depenent de l’Església, el jovent del darrer quinqueni dels anys 50, fins la primera dècada dels 70 va tenir l’oportunitat de descobrir nous horitzons, noves fórmules d’esbargio i saludable oci, a través de la pràctica de jocs i esports fins aleshores mai practicats a les seves respectives localitats. Això sí, sempre baix el control i les consignes dictades per les esmentades organitzacions amb el clar objectiu de inculcar les seves ideologies a aquelles noves generacions.
El bàsquet, esport més bé de l’era moderna, implantat a Espanya, concretament a Catalunya, dins la segona dècada de la passada centúria, no trigaria massa a arribar a la nostra illa i estendre els seus tentacles a les distintes poblacions mallorquines. A sa Pobla, com queda dit, es fundaria el primer club federat, el ‘AJIC Sa Pobla’ l’any 1971. Poc després de la seva desaparició, l’any 1975, el bàsquet pobler va ser gestionat pel Club Esportiu sa Pobla, fundat i presidit per l’atleta Pere Crespí “Pixedis”.
La curta durada del bàsquet en mans del Club Esportiu sa Pobla -tan sols una temporada- no va matar, però, les il·lusions d’aquells joves que ja l’hi havien posat estima i sentien vertadera passió per la pràctica d’aquell esport que s’havia consolidat entre els propis jugadors i un considerable grapat d’aficionats que el recolzaven. La il·lusió es va tornar fer realitat l’any 1979, amb la fundació de l’actual ‘Sa Pobla Bàsquet Club’. Un club que al llarg dels seus més de quaranta anys de història ha llaurat, ha sembrat i segueix conreant el foment d’un esport que ha passejat i passeja el nom del nostre poble amb honor i esportivitat.
Els inicis
Com molts altres esports, fins aleshores mai practicats a la nostre vila, el baloncesto va arribar de la ma de la OJE (Organización Juvenil Española) depenent del “Frente de Juventudes”, y els poblers, jovenets de la darrera dècada dels anys 50 y principis dels 60, començaren a practicar-lo al pati de l’Escola Graduada en competicions inter-escolars y qualque un altre partit amb equips d’altres pobles de la contrada, també pertanyents a la OJE.
Aquells dos recintes exteriors de Sa Graduada -l’actual pati i parc infantil de trànsit- durant els anys 50 i fins a la dècada dels 80, van ser el que avui en diríem un poliesportiu on es practicava, el futbol, «baloncesto», «balonmano», «balonvolea» (així en castellà es pronunciaven aquells esports de pilota) atletisme, salt de llargària, altura i perxa, llançaments de javelina, disc y martell, gimnàstica i qualque una altre disciplina, fins aleshores desconegudes a sa Pobla; tot baix l’organització de la OJE, a través dels seus delegats RufinoCarrión Díaz, primer, i Domingo Martorell Ferrer, durant molts d’anys, que al mateix temps exercien de professors de les obligades assignatures, “Formación Política o del EspírituNaconal” i “Educación Física” a l’Institut, mentre al mateix centre escolar, impartia aquelles classes, la delegada de la “Sección Femenina”, María Beltrán. Eren aquells temps de que tan a l’escola, com a l’església, anaven “los niños con los niños y las niñas con las niñas”.
Integraren, el que podem considerar aquell primer equip de bàsquet del Frente de Juventudes de sa Pobla; Tano Pomar, Julià Gallardo, Paco Rojas, Toni Socias “Moret” i Simón Andreu, formats de la ma del que fou eficient delegat del F.J. a sa Pobla, Domingo Martorell. La pista de baloncesto de l’Escola Graduada era de trespol de terra, el que feia que la pilota, pegués mals bots. Una pista delimitada i pintades les àrees amb calç o guix, cada volta que s’havia de jugar un partit i amb unes cistelles fixades a uns taulers de fusta, sostinguts per unes robustes columnes de formigó, corbades a d’alt, que sostenien el taulell i la cistella.
A la primitiva pista de l’Escola Graduada, els joves d’aquella època, organitzaven partits amistosos i alguns d’ells despuntaven qualitats, condicions físiques y tècniques per la pràctica competitiva d’aquell esport que a Mallorca ja havia donat una gran passa endavant. L’afició d’aquell grapat de joves poblers va despertar en ells la il.lusió per formar un club federat, que prest es feria realitat.
“A.J.I.C SA POBLA”, PRIMER EQUIP FEDERAT
Any 1971
A través d’una instància, datada el 10 de setembre de 1971, signada per Miquel Segura Aguiló com a president i Sebastià AlordaCladera, secretari, se sol.licitavaal Presidente de la F.B.B. (Federación Balear de Baloncesto)…”Que habiéndonosreunidovariosjóvenes para formar un equipo de baloncestobajo la denominación de A.J.I.C. Sa Pobla…Suplicamos que, previos los trámites que estimeoportunos y presentación de los estatutos nos seaadmitida la solicitud para tomar parte en el próximocampeonato de baloncesto en la categoría Junior…”
La il.lussionant petició d’aquell ramell de jovenets, va ser traslladada a la Federación Española que acceptava la inscripció del nou club per participar al Campionat Provincial Junior de la temporada 1972-73, juntament amb els equips Molinar, Perlas Manacor, Luis Vives, Cide, Hispania E.D., Patronat, La Salle Pont d’Inca i San José.
Abans, però, el mateix grup de joves, amb l’activa participació i col.laboració voluntària de entusiastes persones més majors, encapçalades per Pere Pixedis i el vicari Jaume Serra, s’afanyaren en la construcció de la pista de ciment al pati de l’Escola Graduada, a quines instal.lacions l’equip fou presentat oficialment, abans de disputar el seu primer partit de competició en front del Molinar, que va acabar en victòria del conjunt palmesà per 46 a 27. Els jugadors que protagonitzaren aquell històric esdeveniment, foren; Mateu Tous, Miquel Payeras, Nofre Pons Campins, Julià Mir, Toni Vallespir, Bartomeu Quetglas, Martí Serra, Josep Joan Capó, Ferrer i Sebastià Crespí; tots principiants a l’esport de la cistella, que entrenaren i reberen les primeres lliçons del experimentat i temperamental entrenador Joan Pons.
Al principi, els entrenaments es realitzaren al pati de l’escola de las monges franciscanes, mentre, els mateixos jugadors i directius, ajudats per Pere Pixedis y algun picapedrer enllestiren la pista de l’Èscola Graduada en pis de ciment i unes cistelles reglamentaries.
La direcció tècnica del club, com s’ha dit, corria a càrrec de Joan Pons, un home molt experimentat y acreditat dins el bàsquet illenc, que havia entrenat destacats equips de Mallorca. De caràcter fort, no es callava davant el que considerava injustícies arbitrals o federatives, ni davant les crítiques que rebia d’algun mitjà de comunicació o dels seus propis directius.
Precisament per discrepàncies amb el president del club Miquel Segura i el vicepresident Pep Aguiló “Fava”, ambdós directius presentaren la dimissió dels seus càrrecs el mes de setembre de 1972, quedant com a president provisional y únic responsable del club, a tots els efectes, el mateix entrenador, Joan Pons Reus.
NEIX ELPRIMER EQUIP FEMENÍ
Aquells components del Ajic Junior, des de el primer moment contagiaren les seves il.lusions per jugar a bàsquet a les seves seguidores, amigues, companyes de curs a l’Institut, jovenetes de la seva generació, que exposaren a la directiva del club els seus desitjos de jugar a bàsquet.
Així fou que l’any 1972, el AJIC formaria el seu primer equip femení, atinguent la demanda d’un bon grapat de al.lotes per jugar a bàsquet en competició federada. Les primeres jugadores d’aquell equip, foren; Margalida Capó, Lourdes Aguiló, Antonia Muntaner, Aina Cati Serra, Antonia Pons, Maria Antònia Aguiló, Joana Ferragut. El seu entrenador era Jaume Triay.
Els inicis de l’AJIC i La gran activitat esportiva i organitzativa duta a terme pels responsables del club, prest despertaren un gran interès d’un bon grup d’aficionats -seguidors i jugadors- a un esport que fins aleshores era quasi desconegut a sa Pobla.
EL “CLUB ESPORTIU SA POBLA” ACULL EL BÀSQUET
Ignaci Valls n’asumeix la presidència Any 1976
El Club Esportiu Sa Pobla, un nou projecte esportiu de Pere Pixedis, aglutinava la promoció y pràctica de diferents esports, les mateixes disciplines esportives que havia introduït a sa Pobla el delegat del Frente de Juventudes Domingo Martorell. I el bàsquet, que ja havia arrelat dins la competició illenca, va ser la secció que va despuntar en el nou club.
Ignaci Valls Forteza “Pobardo”, va assumir la presidència de la secció de baloncesto per espai d’ una temporada, essent membres de la seva directiva; Josep Alorda, Joan Capó, Llorenç Cañellas, Cristòfol Alorda, Julià Mir, Josep Bonnín i el germans Tòfol i Toni Tugores; tots ells membres de la directiva del Poblense, doncs el club de futbol que presidia el metge Sebastià Mir, era el que gestionava aquella secció de bàsquet.
L’equip Senior del Club Esportiu Sa Pobla, la primera temporada, el formaven bàsicament aquets jugadors: Julià Mir, Joan Barceló, Tomeu Arbona, Pau Ferragut, Sebastià Crespí “Pibe”, Tomeu Quetglas “Quic”, Domingo Deogracia, Josep Joan Capó, Josep Lluís Gutiérrez, i Martí Serra. La direcció tècnica corria a càrrec de Bartomeu Orfila. Una de les tasques que va dur a terme el nou club, va ser la remodelació i condicionament de les pistes i vestidors de l’Escola Graduada.
Aquella nova singladura o experiència va ser efímera, ja que només va durar la temporada 1976-77. Per tant es va obrir un interval de dos anys sense bàsquet oficial a sa Pobla, fins l’any 1979, en que es va fundar l’actual “Sa Pobla Bàsquet Club”, per iniciativa i impuls dels mateixos jugadors que s’havien format i havien jugat amb el AJIC i amb el Club Esportiu sa Pobla.
En el proper reportatge contarem la trajectòria del bàsquet a sa Pobla, des de l’any 1979 a l’actualitat.