Fent feina a l’hort d’hivern

Amb l’arribada de la tardor la majoria de conreus que hem sembrat al llarg de la primavera acaben el seu cicle vital -és el cas de melons, síndries, mongeta…- o entren directament en el seu cicle final -cogombres, tomàtigues, pebres, albergínies…-; és, per tant, el moment de preparar l’hort d’hivern: retirant els conreus esgotats i plantant o sembrant els cultius adequats per a aquesta època de l’any. Sovint passa que per ser massa conservadors amb els conreus d’estiu, n’allargam la seva retirada, endarrerint la sembra dels products típics d’aquesta estació sense tenir present el calendari biològic dels vegetals en qüestió.

Fred.

Tot i que a la nostra comunitat els hiverns no solen ser excessivament rigorosos -amb la tendència a la seva suavitat-, convé tenir present que els conreus de tardor-hivern han de ser adaptats a una estació on el fred i, en menor mesura les gelades, solen fer acte de presència. Per aquest motiu és important preveure que les verdures que sembrem han d’estar preparades per suportar el fred i escasses hores d’insolació.

L’impacte del fred i les gelades sobre les plantes es deu a l’aigua que contenen els seus teixits; essent més acusat el seu efecte en els fruits carnosos pel seu elevat contingut en aigua i menor aquest efecte en el cas dels fruits secs. Per altra banda, les arrels o tubercles, en trobar-se sota terra, tenen menys perill amb les gelades i són més resistents.

D’entre les diverses tècniques existents per protegir els cultius dels rigors hivernencs, en destaquen dues: deixar una cobertura vegetal a l’hort per evitar que es formi crosta quan plou o que el sòl s’erosioni o mantenir reg polvoritzador continuat que aturi les gelades -en cas de grans extensions de conreu-;  ara bé, si es tracta de petites parcel.les de cultiu el millor és regar dos o tres dies abans de la baixada de temperatures ja que la terra humida s’escalfa més.

Planters.

Cada vegada que s’ha de sembrar és convenient preparar i estructurar l’hort d’hivern abans de posar-nos mans a l’obra; per això, convé abans de cap altra tasca preparar el terreny amb una bona entrecavada, afegint-hi una bona dosi de fems madur -entre tres i cinc quilos per metre quadrat- tenint cura d’enterrar-los tot d’una.

Després cal dissenyar i estructurar l’hort tenint en compte la rotació dels cultius -és preferible no repetir un mateix cultiu al terreny-. Per evitar l’aparició de les sempre indesitjables males herbes convendrà fer el que s’anomena una “falsa sembra”: és a dir, regar el terrenys uns dies abans de la sembra i esperar que les males herbes germinin per poder arrabasar-les amb facilitat.

Un cop duites a terme aquestes tasques ja es podrà passar a sembrar els planters -si no ho feim amb llavors-. Per a la sembra dels planters sempre és millor fer-ho a darrere hora del dia i controlar molt bé els regs durant la primera setmana perquè arrelin definitivament.

La diversitat de microclimes de l’àrea mediterrània fan que les diferències entre la sembra d’una regió a l’altra siguin força grans; per tant és millor confiar en els estudis agronòmics per realitzar la sembra. Aquests estudis “grosso modo” recomanan fer-ho d’aquesta manera:

-Pel desembre: sembrar julivert, pèsols, bledes, escaroles i espinacs; plantar bledes, escaroles i enciams; i recol.lectar la primera recollida de bròquils -que juntament amb els diversos tipus de crucíferes s’hauran hagut de sembrar a finals de setembre-.

-Pel gener: sembrar julivert, pèsols, faves i espinacs; plantar cebes, enciams, escaroles i bledes; i recol.lectar cols, bledes, apis, pastanagues, espinacs i porros.

-Pel febrer: sembrar apis, xirivies, enciams, raves, pèsols, faves i espinacs; plantar cebes, cols, escaroles, bròquils, bledes, fraules i alls; i recol.lectar naps, escaroles, porros, cols i pasatanagues.

Menjar d’hivern.

La societat actual pateix dels riscos de la globalització alimentària basats en poder menjar qualsevol fruita o verdura al llarg de tot l’any; una conducta que es contradiu amb els costums alimentaris tradicionals on -fins fa escassos anys- predominava el consum estacional dels productes locals i del temps perquè aquests tipus de productes ens aporten en cada moment determinat el que el nostre cos necessita. No debades els menjars típics d’hivern de la nostra comunitat es basen en escudelles i sopes amb un clar predomini de la col, els llegums secs i hortalisses com la ceba i la patata.

Cols i coliflors.

Òbviament les verdures reines de l’hivern són les col i les coliflors. Pel que fa a les coliflors -i també el bròquil- s’ha de tenir esment en recol.lectar-los a mesura que s’obrin les flors. Pel que fa aquest tipus de vegetal convé fer la sembra escalonada per evitar que ens floreixin totes de cop i no puguem donar a l’abast a tanta producció.

A l’hora de sembrar cols i crucíferes convé recordar que és un vegetal que vol sol i aigua en abundància.

Alls i faves.

Tot i que tradicionalment a la nostra comunitat els alls i les faves es sembren passat Tots Sants, els estudis agronòmics aconsellen fer-ho entre els mesos que van de setembre a gener. Recordant que el conreu de la fava és compatible amb el de la pastanaga, la col i les lletuges; mentre que el de l’all ho és amb la lletuga i la remolatxa.

L’hivern és, per tant, una època de feina si és vol mantenir un hort de temporada que servirà per abastir amb productes d’estació les nostres llars; un hort que proporcionarà els productes adients per dur a terme una alimentació equilibrada i en consonància amb la terra i l’estació anual en què vivim, allunyada de modes globalitzadores on impera la falsa creença que tot és bo en qualsevol moment de l’any.