Una nova intervenció en el talaiot d’Es Baulenes a Porreres
S’estan desenvolupant feines de neteja i adequació del jaciment arqueològic del talaiot d’Es Baulenes sota la direcció dels gestors del projecte els historiadors i arqueòlegs Enric Backman i Sebastià Amer.
El dia 29 de juliol es va dur a terme la tradicional convocatòria per tal que els voluntaris col·laboressin eliminant vegetació continuant les feines ja fetes en jornades anteriors. Més de quinze persones es desplaçaren per –dintre del projecte de recuperació i restauració- aportar el seu esforç personal en el manteniment d’aquest conjunt patrimonial.
Per altra banda el dia 1 d’agost es va fer una de les actuacions més cabdals previstes a la present campanya. Es va procedir a buidar la cambra del talaiot d’un conjunt de blocs de pedra caiguts i fora de lloc. Sota la direcció de la restauradora Magdalena Escales es va procedir a identificar, numerar i desplaçar les pedres. Aquestes han estat guardades per fer-les servir en una propera fase de restauració. Amb el concurs d’un camió-grua i un operador expert i la col·laboració i assistència de l’equip arqueològic el resultat va ser exitós. Com a resultat la cambra des talaiot molt més espaiosa, tot recuperant una mica del seu aspecte original. Les pedres esbucades que formaven la columna segueixen al seu lloc sense que hagin estat tocades.
El talaiot circular d’Es Baulenes està situat en un espai recòndit del Pla mallorquí, en el terme municipal de Porreres i a mig camí de Llucmajor i Campos. Disposa d’uns murs ciclopis que no superen per poc els dos metres d’alçada. No obstant això, el portal, amb orientació sud, es conserva íntegre i en molt bon estat. La visió frontal és d’una gran bellesa i majestuositat. Amb un diàmetre exterior de 12 m i una cambra interior de 6,5 metres, disposa de les restes de la seva columna interior malauradament caiguda encara que clarament identificable que podria ser objecte de restauració en un futur.
Projecte Arqueològic de Porreres
Sebastià Amer explicà que el Projecte Arqueològic de Porreres s’inicià el 2017 amb el poblat prehistòric d’Es Pou Celat. Es tracta d’un poblat amb nivells d’ocupació talaiòtic, romà i islàmic d’on en destaca la seva imponent murada postalaiòtica ciclopia de 37 m. Les feines varen continuar el 2018 i el 2019. El 2019 també es va posar en marxa les intervencions al talaiot d’Es Pagos, que havia servit com a claper durant anys, i que tot i tenir actuacions prèvies, retirant tancaments i vegetació, es va començar a despedregar de forma preventiva per fer sortir a la llum tot el seu parament. Les feines han continuat cada any fins al 2023 intervenint als diferents sectors del jaciment per fer aflorar les façanes. Es tracta d’un talaiot quadrat amb cambra circular interior.
Per altra banda, l’any 2022 es va fer una primera intervenció de conservació i adequació a Es Baulenes una vegada signat el conveni regulador entre la propietat i el consistori porrerenc. Pau Cavaller –el seu propietari- havia tingut ocasió de conèixer les feines prèvies als altres jaciments del municipi. De nou es va començar a despedregar de forma preventiva elsseus àmbits interior i exterior, llevant la reixa metàl·lica i obrint un portell per accedir al jaciment. Simultàniament, es va delimitar la zona per aïllar-la de la resta del terreny i preservar la privacitat de les cases. Es té previst continuar l’adequació del seu entorn millorant el caminal d’accés. A més s’instal·laran cartells i indicadors que permetin facilitar la ubicació alhora que informar els visitants.
Encara no s’han pogut fer feines d’excavació, motiu pel qual no permet determinar amb exactitud en quin moment exacte del període Talaiòtic (del 1300 al 123 aC) pertany. No s’han trobat estructures adjacents ni adossades al talaiot, tot i els indicis de què hi pot haver alguna cosa als voltants -encara no confirmat- tot i les prospeccions. El Talaiot d’Es Baulenes té una cova funerària associada que encara no és visitable. És objectiu de l’ajuntament obrir-ho al públic en finalitzar els treballs arqueològics.
Maria Antònia Meliá, regidora de Cultura, va voler agrair a la propietat i a tots els tècnics i voluntaris la col·laboració i bona disposició mostrada. El projecte va ser impulsat inicialment per l’anterior regidor de Cultura, Gaspar Mora. L’objectiu és recuperar el patrimoni prehistòric i arqueològic del municipi i així crear rutes culturals per visitar i fer conèixer els diferents jaciments porrerencs.
El potencial arqueològic de Porreres s’evidencia al repassar els 26 jaciments documentats i recollits al INVENTARIO ARQUEOLÓGICO DEMALLORCA de Javier Aramburu-Zabala a la dada de juny de 2018.
El finançament per aquest projecte prové de la col·laboració entre el Consell de Mallorca i l’ajuntament.
Una breu mirada als jaciments excavats a Porreres
Poblat talaiòtic Es Pou Celat
El jaciment és un indret molt conegut per la societat porrerenca gracies a la seva situació. La carretera del Camí de Son Mesquida discorre en paral·lel a les imponents restes de la seva murada ciclopia. Devora es troba situat un pou medieval conegut com Es Pou Celat, d’on agafa el nom.
Aquest jaciment es troba dedins d’un solar de forma rectangular amb una disposició nord-oest/sud-est en el seu eix principal i el conformen les restes mínimes que han perdurat d’un poblat prehistòric. D’aquest es conserva per una banda el seu element més vistós, un llenç de murada post talaiòtica ciclopia de 37 metres, parament intern i extern. L’extern es crea a partir de grans pedres verticals de pedra, que segons el tram són de majors o menors dimensions, assentats sobre un sòcol de pedres rectangulars.
D’altra banda, a la part interna es conserven dos àmbits d’habitat, el primer d’aquests va ser classificat, com una habitació de planta quadrangular posterior a la construcció de la murada de 36,5 m² mentre que el segon àmbit, parcialment excavat i situat a la part sud-est del jaciment ha estat classificat com una zona porticada.
Talaiot Es Pagos
Es troba a una magnífica finca agrícola amb una àmplia extensió de terreny del mateix nom i titularitat privada.
Està aïllat dins la finca, en una zona coneguda com a “Pleta del forn de calç”. Un conjunt d’estructures prehistòriques ciclòpies molt danyades, així com les restes del forn de calç que dona nom a aquesta zona se situen a uns cinc-cents metres.
Fet servir antigament per protegir el bestiar, té adossada una estructura quadrangular amb una petita porta en la seva part frontal. Els ramats podien accedir a l’interior del talaiot. Aquesta estructura seria d’època contemporània, encara que podem veure en la seva construcció alguns carreus que podrien correspondre al talaiot o a alguna altra estructura que podria haver estat adossada a ell, reutilitzant-se en la seva construcció.
Es tracta d’un talaiot quadrat. Normalment, es troben de forma aïllada o formant part dels conjunts coneguts com a centres cerimonials. Tenien una funció principalment simbòlica o ritual.
El talaiot d’Es Pagos està construït amb fileres de pedra ciclòpia. L’interior format per pedres de grandària més petita amb una capa externa de pedres d’una grandària considerable. Manca de sostre i la seva entrada no té llinda. El passadís d’entrada no és recte, com podem trobar en la majoria dels talaiots, sinó que el seu recorregut té forma de corba, una cosa poc comuna, però que encara així podem veure en alguns talaiots, com el de Son Fred, a Sencelles. Aquest passadís dona accés a una petita cambra que conserva la columna central, formada per dos grans blocs de pedra i tres blocs més petits. La seva orientació també difereix d’altres talaiots, ja que si la majoria dels talaiots quadrats tenen una orientació sud-est (135 graus), en aquest cas la seva orientació és de 205 graus, la qual cosa li dona una orientació pròxima al sud-sud-oest. Es dona la circumstància que presentava en gran part del seu perímetre, des de la part posterior i continuant per un dels laterals, una immensa acumulació de pedres de petita grandària, un “claper”, que continuaven per un dels laterals del mur de l’estructura quadrada que té adossada, formant una autèntica muralla. Era cridanera perquè, si bé possiblement és conseqüència de la retirada de les pedres per a facilitar les labors agrícoles, el seu número és enorme. A causa d’això, es desconeixia per complet el seu estat actual, ja que si bé l’interior es troba en relatiu bon estat, malgrat la seva reutilització com a estable, s’ignorava si la part externa del talaiot es conserva bé o si ha sofert pèrdues considerables. Recentment, s’han retirat i en l’actualitat es pot veure el talaiot per complet, constatant com els murs del talaiot, en la seva part externa, es troben en un estat de conservació ruïnós, afectats per l’acció natural dels elements i de la vegetació, i especialment per l’acció antròpica, en ser utilitzat el talaiot com improvisada pedrera.
Des de l’any 2017 s’han realitzat diverses intervencions de neteja i documentació sota supervisió arqueològica, a càrrec de Noèlia Munar, Jaume Servera, Sebastià Amer i Enric R. Backman, afavorits pel Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Porreres. Aquests treballs consisteixen a fer la planimetria del talaiot, i labors de neteja, centrant-se principalment a retirar l’enorme quantitat de pedres soltes que envolta al talaiot, la qual cosa ha permès treure a la llum parteix del seu perímetre posterior, permetent veure que algunes fileres de la capa externa del talaiot s’han conservat, però altres parts del mateix s’han perdut o estan desplaçades. Durant els treballs es neteja, s’ha pogut recuperar fragments de ceràmica de diferents etapes. Des de la Talaiòtica, passant per la baleàrica, romana, musulmana, medieval i ceràmica d’època més moderna o recent. Això indica que aquest talaiot, o almenys la zona en la qual es troba, ha estat freqüentada per l’ésser humà d’una forma més o menys continuada durant diferents èpoques des de l’etapa prehistòrica, quan es va construir, fins a l’actualitat.
L’any 2020 es van continuar amb els treballs de planimetria i neteja, finalitzant la retirada de les pedres del “claper” contemporani que envoltaven al talaiot. Això ha permès mostrar per complet el seu estat actual de conservació. En aquests moments es desenvolupen els treballs de laboratori, netejant, catalogant i analitzant la ceràmica que s’ha pogut recuperar.
Talaiot Es Baulenes
Aquest jaciment es troba al vessant sud del terme, dins una finca rústica al costat de les cases d’Es Baulenes, d’on li ve el nom, i al costat del Camí de Baulenes, que actualment és accessible al públic. El talaiot circular es troba dedins de la finca juntament amb la cova d’enterrament talaiòtica coneguda com a cova d’Es Baulenes.
El present talaiot de planta circular està construït aprofitant una plataforma natural de pedra. L’edifici en parament ciclopi conserva tot el seu perímetre de base, i en alçat fins a quatre filades i dos metres d’alçada. Certes filades d’aquest mur perimetral es troben construïdes mitjançant ortostats plans de forma trapezoidal. El seu portal, molt original i espectacular, amb una orientació 180° sud es manté íntegre. Està format per tres elements monolítics, dues lloses de pedra calcària creen respectivament i a la vegada tant les llindes com les parets del corredor d’accés a la cambra, el remata un llindar del mateix material. La cambra interior es troba plena de material petri provinent de l’esbaldrec del mur perimetral i en aparença es conserven elements del seu pilar central esbucat.
Intervencions
Prèviament a les actuacions, entre els anys 1988 i 1989 aquest jaciment va ser objecte d’un projecte de neteja i consolidació per part del Consell Insular de Mallorca. Als anys 2019 i 2020 la brigada del Consell va dur a terme tasques de manteniment de la vegetació.
Campanya 2021: Per part de l’Equip Arqueològic de Porreres va ser la primera intervenció en aquest jaciment. S’inaugurà aquesta campanya amb una jornada de voluntariat sostinguda per l’ajuntament, per tal d’eliminar la vegetació que cobria el talaiot i el seu voltant. També es varen executar les pertinents tasques de documentació; topogràfica geo-referenciada i fotogràfica, inclòs aèria amb dron.
Campanya 2022: Al llarg d’aquesta campanya es va actuar en diferents fronts: Per una banda, s’actuà en la recuperació del sector exterior, que es va poder dur a terme aquest, mitjançant les tasques d’espedregament del perímetre del talaiot. I també a través de la recuperació de la cambra i el parament del talaiot que també va ser possible, mitjançant les feines d’espedregament esmentades i que va permetre recuperar en bona part l’espai de la cambra del talaiot.
Per altra banda, dins de les tasques d’adequació, es va dur a terme la nova delimitació de l’àrea arqueològica immediata al talaiot. Mitjançant la instal·lació d’un nou tancat lleuger de fusta tractada i reixa ramadera ha estat possible acotar l’espai arqueològic, separat de la resta de la finca, i deixar-lo habilitat per a les visites i L’habilitació d’un nou accés al jaciment.
Campanya 2023: L’objectiu principal d’aquest any és poder dur a terme les tasques necessàries per continuar adequant el jaciment per mantenir-lo obert de cara al públic. Per aquest motiu, s’han proposat feines que ara s’integren en un projecte de conservació-restauració, amb la finalitat d’atendre tant la conservació, com la seguretat estructural del talaiot. Així doncs, mitjançant la consolidació d’elements estructurals de l’edificació i la rehabilitació de la cambra del talaiot, es pretén retirar altres elements sense context arqueològic. Totes aquestes tasques es completaran amb altres feines d’adequació com l’inici de la instal·lació de la senyalística adient o la millora de l’accessibilitat al jaciment.
Elaborat amb informació d’antiguabaleares.com i balearesantigua.com amb coneixement i autorització dels seus administradors Domingo Hernández i José Vicente Jiménez i amb la participació d’un dels directors del Projecte Arqueològic de Porreres, Sebastià Amer Rotger. Des d’aquí el nostre agraïment.
IMATGES: XISCO SIMON