Ja som al temps de sembrar

Les pluges que han caigut durant la passada setmana a pesar d’haver estat molt minses -després d’un hivern més sec del que és habitual en aquestes contrades- han animat bona part dels amants de l’horticultura a iniciar el procés de transplantament i sembra de les verdures i hortalisses que en pocs mesos ompliran rebosts i parades als mercats locals de la nostra comunitat. A més de les pluges que han assaonat la terra, els mesos d’abril i maig són els predilectes per començar el procés de sembra als horts i conreus dedicats al món de la verdura i l’hortalissa, una sembra que tant es pot fer emprant llavors com mitjançant els planters que prèviament s’hauran preparat per a aquest objectiu.

Els planters -cada cop més emprats que no la sembra directa- són els vertaders protagonistes dels mercats agrícoles locals i omplen places i tendes especialitzades a l’espera que els pagesos els adquireixin. Uns planters que es poden adquirir a un mòdic preu que oscil·la entre l’euro i els dos euros. depenent de la varietat en qüestió.

Però, a què es deu l’auge dels planters que es viu en l’actualitat? La resposta a aquesta pregunta l’hem de cercar en la rendibilitat, sobretot, en l’àmbit temporal, que aquesta pràctica permet, sovint a molts pagesos amateurs que no disposen de gaire temps per dedicar al seu hort particular que és emprat com un element d’esbarjo i descans envers la rutina quotidiana que els assetja. Dos són els punts bàsics que predominen a l’hora d’escollir el sistema dels planters: d’una banda, s’escurça el temps que es dedica a cultivar; i de l’altra, l’inici del conreu compta amb avantatges sobre les males herbes que solen proliferar als horts i que sovint entorpeixen la sembra directa de les llavors.

D’entre les diverses qüestions que s’han de plantejar a l’hora d’escollir les opcions de verdures a sembrar, convé tenir-ne una de molt present: quin grau de sol necessiten per poder créixer en condicions òptimes.

D’entre les varietats habituals conreades a casa nostra, el carabassó, la carxofa, la ceba, el pebre i la tomàtiga són les que necessiten més hores de sol; mentre que l’albergínia, el pèsol i el porro són espècies que gaudeixen d’una ombra parcial; i la bleda, l’api, la col i l’espinac són espècies que prefereixen bàsicament llocs ombrívols.

D’aquesta manera, aquests condicionaments serviran per distribuir les espècies al terreny en qüestió, sempre tenint present quines seran les condicions que els seran més favorables.

Un altre requisit a tenir present a l’hora de la sembra és saber quines són les espècies més primerenques i quines les més tardanes. Tot i que sempre dependrà de les hores de sol i de la quantitat d’aigua que els puguem aportar, convé iniciar la sembra d’abril amb les tomàtigues, els pebres, els porros i l’enciam; deixant per al mes de maig la sembra de l’albergínia, el cogombre, el carabassó, el meló i la síndria.

A l’hora de la sembra del planter haurem de vigilar que les arrels hagin colonitzat del tot el recipient on s’hagi cultivat, de tal manera que la mida de la planta sigui similar a la del recipient. Convé tenir present que el planter es pot conservar de dos a tres dies després de la seva compra, sempre que el conservem en un lloc fresc i que el pa de terra estigui lleugerament humit.

Malgrat les pluges caigudes als darrers dies, cal vigilar que la terra estigui assaonada i, si no és el cas, és convenient regar el sòl on haguem de sembrar els planters el dia anterior perquè la terra quedi ben assentada i permeti fer el forat sense gaire esforç. Tot i això, s’haurà de controlar que la humitat no sigui excessiva perquè també podria resultar perjudicial per al planter.

El fet de trobar-nos en una zona càlida del planeta fa que haguem de tenir també present el moment del dia òptim per a la sembra del planter. Aquest serà l’horabaixa, quan ja minvi la calor, perquè així aconseguirem que la planta no s’estressi i pugui passar la nit i bona part del dia aclimatant-se al nou espai.

Un dels requisits importants a l’hora de manipular un planter és actuar amb miraments: és vital anar alerta a l’hora de treure la planta del recipient on ha crescut, vigilant sobretot que les arrels no en surtin perjudicades i que surti el pa de terra sencer -essent preferible colpejar el recipient per la zona de dalt que no per la de sota-; un cop extret el pa de terra, n’haurem de desenredar les arrels i col·locar amb cura el planter al forat que haurem fet prèviament.

En el moment de fer el trasplantament s’ha de vigilar que no quedin zones buides davall la planta on s’hi pugui acumular aire o aigua, la qual cosa podria provocar la podridura de les arrels.

Igualment, haurem de comprimir bé la terra al voltant de la tija per tal de subjectar bé la planta, evitant pitjar-ne les tiges i controlant que les plantes romanguin ben dretes i que les fulles no toquin a terra.

Seguint aquests pràctics consells, el que avui són plantes incipients esdevindran en el decurs de pocs mesos exemplars esponerosos que oferiran el millor de la seva essència: una varietat acolorida i saborosa de verdures i hortalisses de temporada que faran les delícies de qui tengui el plaer de gaudir-ne i que hauran fet fruir el seu conreador de l’experiència de veure créixer de primera mà tot el millor que la nostra terra ens pot oferir.