La flor de taronger és la flaire de la primavera
Si en el decurs d’una passejada primaveral pels paratges de la nostra comunitat ens sobta una flaire suau i dolcenca no hi ha dubte que ens trobam en la proximitat d’un dels arbres més aromàtics de la Mediterrània: es tracta del taronger i de la increïble aroma que desprèn durant aquesta estació, ja que es troba a la plena de la seva floració.
Tant és així que la flaire de flor de taronger va associada, a casa nostra, a l’arribada del bon temps i a tot un cúmul de sensacions, ja que la versatilitat d’aquesta menuda flor ha propiciat que s’hagi emprat no tan sols com a perfum i condiment alimentari, sinó també com a medicina.
La flor de taronger és coneguda també com a tarongina -cal no confondre-la amb l’herba aromàtica designada amb el mateix nom i també com a tarongí, arangí o melissa i que duu per nom científic Melissa officinalis- i és la flor tant del taronger com d’altres cítrics com el llimoner o el poncir.
El taronger és un arbre perenne de la família de les rutàcies, originari del sud-est d’Àsia, que ha estat amplament conreat com a arbre ornamental i alimentari des de fa milers d’anys en els països de l’arc mediterrani. Es caracteritza per la seva capçada arrodonida i per comptar amb unes tiges lleugerament espinoses, unes fulles coriàcies amb un pecíol d’ales estretes i unes flors de color blanc molt perfumades amb cinc pètals i nombrosos estams. Dóna com a fruit -la taronja- un hesperidi amb l’escorça força llisa, de color cridaner i sabor dolç o agre, no amarg.
La flor de taronger duu associades tota una sèrie de virtuts que ultrapassen les merament odoríferes que l’han convertida ja des d’antic en un element indispensable en la farmacopea popular pel seu valor sedant.
Resulta curiós comprovar que a dia d’avui encara se la pot veure recol·lectar a l’antiga: és a dir, col·locant sota les branques del taronger un paraigua a l’inrevés per tal que les flors en desprendre’s quedin al seu interior i sigui més fàcil i neta la seva recollida. La recol·lecció de la flor de taronger s’ha de fer en primavera quan les flors acabin d’obrir-se o estiguin a punt de fer-ho; deixant-les assecar esteses i guardant-les després en un recipient hermètic en un lloc sec i obscur.
Amb les flors del taronger amarg es prepara l’aigua del Carme -també coneguda com aigua de tarongina- que s’utilitza com a sedant per facilitar el somni i per a la reanimació en casos de defalliment, palpitacions cardíaques o dolències similars.
Aquestes flors també són emprades per combatre els espasmes estomacals -sis flors per tassa d’aigua en infusió durant tres minuts i presa tres o quatre vegades al dia- i amb valor carminatiu -per expulsar els gasos intestinals, emprant la mateixa fórmula-. Quan es pren en infusió, la flor de taronger es pot complementar amb altres ingredients -com la mel, la llimona o la canyella- que permeten potenciar les seves propietats i esdevenen idonis per al mal de gargamella, per combatre la tos i afavorir un correcte funcionament dels ronyons.
La flor del taronger també ha estat emprada durant segles per combatre els dolors menstruals i l’insomni gràcies a les seves propietats sedants i aromatitzants. També s’ha utilitzat en casos d’angoixa i nervis pel seus coneguts valors hipnòtics i ansiolítics; així com en cas de lleus indigestions i vòmits. Gràcies al seu alt contingut en pectina, la flor de taronger té propietats antidiarreiques i serveix igualment per equilibrar els nivells de colesterol sempre que es complementi amb una dieta adequada.
A més de prendre’s en infusió, la flor de taronger es pot destil·lar obtenint-se l’oli essencial de flor de taronger. Es tracta d’un oli d’essència, de sabor amarg, fluorescent, de color groc pàl·lid i amb aroma de taronja.
Aquest oli és soluble en alcohol i els seus principals ingredients són limonè i geraniol; essent emprat bàsicament en perfumeria -tot i que també s’empra en gastronomia- amb el nom d’oli de tarongina.
Fruit de destil·lacions de flor de taronger també se n’obté l’aiguanaf: una aigua aromàtica que tant s’empra com antiespasmòdic, com en perfumeria o en gastronomia, sobretot per donar gust a receptes de rebosteria com el tortell de Reis o els bunyols de vent de quaresma. Tanta és la versatilitat de la flor de taronger en la cuina actual que ha aconseguit fer-se un lloc de relleu en la rebosteria dolça sobretot si aquesta vol demostrar les seves arrels netament mediterrànies.
La flor del taronger també destaca -i ja ho fa des de l’antiguitat i en diverses cultures- per atorgar un valor simbòlic a la seva presència i ús, sobretot en rituals de casament.
A la Xina antiga ja s’empraven les flors de taronger per a aquest ús ja que representaven la puresa, la castedat i la innocència de la núvia; a més la núvia n’havia de dur com a símbol d’amor etern i fidelitat. Per la seva banda, durant l’Edat Mitjana les núvies duen corones de flor de taronger com a símbol de puresa i felicitat, simbolitzant -a més- la castedat i la fecunditat de la parella, costum que es va anar estenent durant els segles fins arribar als nostre dies, on les corones de flor de taronger s’han tornat a posar de moda esdevenint vintage. Tant és així que a dia d’avui i com a símbol de bona sort -tant per al dia de les noces com per a la resta del matrimoni- és costum dur algun detall de flor de taronger durant la celebració del casament.
Ja sigui com a símbol de bona sort i puresa o com a element aromàtic en receptes culinàries i en fórmules de perfumeria la flor de taronger segueix ben vigent en les nostres vides, posant de manifest que la subtilesa d’un lleu perfum pot convertir una flor menuda en un versàtil recurs que supera en escreix una funció purament ornamental.