Caminant per La Marina de Felanitx; de Cala Marçal a Cala Sa Nau

Dels cinc-cents cinquanta kilòmetres de costa a Mallorca, Felanitx just ostenta la titularitat d’una petita part que és prou desconeguda. La costa felanitxera encara té una part sense urbanitzar entre els dos extrems de Porto Colom al nord i Cala Ferrera al sud. Avui la proposta és recórrer-la visitant algunes atractives cales en una lliçó de paisatge, història i geologia. Amb la mar sempre al nostre costat, recorrerem vorera de l’aigua aquest bocí de la costa de Llevant.

L’itinerari no és integral, anant de Cala Marçal fins a Cala Sa Nau. Ocasionalment trobarem una mica de camí o sender marcat, així i tot no hi ha dificultat per orientar-se. Hem d’anar preparats per enfrontar-nos a la dura pedra calcària mallorquina, afilada per l’acció de la mar i el vent. No existeixen passos ni punts de dificultat. Reiterem; coneixement, atenció a la gent menuda i gran, mesura en la gestió de l’esforç i atents a la meteorologia. Deixar per millor ocasió amb previsió de temperatures altes o temporal de Llevant. Ideal per a una matinal o una vespertina amb bany inclòs. La paella estiuenca a Cala Sa Nau és una opció.

Cala Marçal

Aquest lloc es troba al sud de Porto Colom. El punt d’inici el trobarem al final del carrer del Mascarell a una redona a on l’asfalt s’acaba i comença un tirany que s’endinsa dins unes mates fins a posar-nos al damunt dels cingles de la costa. Seguirem la costa en direcció sud-oest amb la referència a la mar del Faralló d’en Fred, amb la seva tenassa coberta d’algues apuntant cap a l’entrada de Porto Colom. Aquest illot és la llar d’alguns aucells marins que aprofiten el poc espai per nidificar. Al cap de pocs minuts localitzarem una boca en el terra que alguns identifiquen com l’entrada a la Cova de la Mare de Déu. Ara el camí segueix una endinsada coneguda com a Sa Ferradura que ens oferirà una excel·lent vista sobre el costat de tramuntana del Faralló.

Superada una paret, seguim la línia de costa que ens mena fent un suau gir cap a la dreta fins que comencem a descendir per una pista de terra que corre al costat d’unes cases en direcció a la Cala.

Cala Brafi

També esmentada ocasionalment com a Cala Brafia, és una tranquil·la cala de pedres, roca i sorra, situada en la desembocadura del torrent anomenat com Regueró de Cala Brafi en un entorn molt natural, gairebé intacte. El petit curs d’aigua neix molt a prop d’una finca anomenada Can Freds de la qual, segons conten alguns, va agafar el nom el Faralló que ens ha guaitat des de la costa. Al costat dret de la cala hi ha el que podria ser una antiga caseta de pescadors amb un aire especial. És coneguda com a Barraca de Cala Brafi o Barraca des Senyor. La seva construcció, avui sense teulada, amaga al seu interior sota el que queda d’una volta de canó la cisterna a on l’aigua era recollida.

Morro den Tiulo i Cala Estreta

Prosseguim el recorregut passant darrere la caseta amb la referència d’un tirany marcat. A l’extrem d’aquest costat hi ha Es Racó de Cala Brafi, una endinsada en forma de ferradura que es precipita damunt la mar. Seguim en la frontera entre la pedra i la garriga seguint algunes fites, tiranys mig esvaïts però sense dificultats de navegació. Us convidem a determinar la funció d’una petita construcció amb una part quadrada i una circular adossada que trobarem a mà esquerra, una mica dins la garriga. Ja veiem la Punta Negra un dels extrems de Cala Estreta. Passem per un tal·lus que puja del Morro den Tiulo que acaba en un mur de roques acaramullades i regularment disposades. Segons un estudi publicat per la UIB aquest conjunt, i d’altres repartits per tota la costa de Mallorca que mira a Algèria, són el resultat d’antics tsunamis que arrabassaren les roques dels cingles i les disposaren recordant fitxes de dòmino. La natura sempre reclama el seu terreny i quan ho fa no valen escriptures de propietat!

Una llengua de mar s’estreny i s’endinsa cap a terra fins a tancar-se en un conjunt de pedres planes. Som a l’extrem de Cala Estreta que honora el nom amb una amplada màxima que no arriba als 20 metres a la seva entrada. Lloc usual per galeres algerianes, amagatall de contrabandistes i avui en dia, encisador paisatge. Ens atraquem a la Punta Negra i el camí, ara si clarament marcat, ens atraca per damunt els cingles de Es Pedaç Blanc a una paret de partió que mor a un cingle des dels que es pot veure com a vorera de mar, l’acció de l’home ha arrabassat la pedra.

Racó de Ses Pedreres

És el conegut com a Racó de Ses Pedreres. Per el més valents, existeixen escales obrades en la pedra grisa per baixar al tall i admirar la feina gegantina dels trencadors de pedra d’un temps. Lloc ideal per una aturada i gaudir de compartir conversa i queviures en tant admirem la costa. Al costat de la paret hi ha un camí que porta directament fins a Cala Sa Nau, emprat per transportar la pedra tallada i embarcar-la. Nosaltres continuarem vorera de mar fent servir la intuïció i senyals de pas evidents. Rodejarem l’anomenada com a Punta des Ras per girar cap a la dreta, en direcció ponent damunt un cingles d’alçada considerable coneguts amb el nom de Es Clavador. De mica en mica anirem perdent alçada fins a l’angle a on, de nou, girem cap a migjorn. En aquest punt hi ha un fenomen curiós que podreu observar si la mar està una mica moguda. Si baixeu a l’angle esmentat per una petita torrentera, podreu sentir el renou que l’aire mogut per les ones fa en circular per uns petits bufadors per on surt una mescla d’aire i aigua.

Cala Sa Nau

Des del bufador ens atraquem a la Punta des Mig, una de les entrades a la cala, per girar i començar a atracar-nos cap a les habitualment tranquil·les aigües de la cala. Cala sa Nau és un entrant de mar cap a terra endins en forma de la lletra Z amb una longitud de 300 metres, això permet que la platja tingui zones protegides del vent, semblants a piscines. Aquesta bellíssima platja de sorra blanca, està envoltada d’una pineda típica mediterrània amb garriga que ofereix moltes ombres naturals a la platja. La tonalitat del blava turquesa de les seves aigües, és provocat per la desembocadura d’un afluent d’aigua dolça en la cala, l’anomenat Riuetó que recull les aigües de la torrentera i generà un contrast de temperatures que sorprèn.

Aquest indret ofereix un lloc privilegiat per protegir a les embarcacions de les inclemències marines. Està documentat el seu ús com a port comercial des del segle XV exportant pedra arenisca, el famós “marés”, i permetent l’aiguada i el reaprovisionament amb els productes de la propera població de S’Horta.

Cala Mitjana

Ara sortim per l’altre costat de la cala i arribem a una zona en què s’obre Sa Cova des Moro, unes coves naturals molt humanitzades, fetes servir en l’època prehistòrica com a tombes i reaprofitades (fins i tot tenen finestres), en diferents moments històrics. Continuem en la frontera entre la pedra i la garriga per admirar Es Puntàs des del costat dret, anomenat Sa Punta des Cossí. Des d’un pedregar immens podrem observar com la punta que tanca Cala Sa Nau presenta el Forat d’en Mengo, un espectacular cercle obert en la pedra que ens permet veure d’un costat a l’altre. Després de superar una paret ens trobarem una gran superfície quadrada de color verd des de la que surt un caminet que porta fins a la punta. En el mirador que està al final tindrem ocasió d’admirar Cala Mitjana a la dreta amb les grans cases de Can Fierro a les que no podem accedir. Al davant Es Racó des Moro tanca el recorregut.

Per tancar el recorregut poder optar entre desfer camí o bé combinar els vehicles de manera que permeti retornar al punt d’inici. Les vostres forces i ganes us aconsellaran sobre el millor a fer.

Temps aproximat entre 2 hores i mitja i 3 hores

Referències

Mapa General de Mallorca Mascaro-Pasarius

Mapa Alpina Pla de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

El paradís espeleològic de Cala Sa Nau espoliat per cent duros!

El 1993 es va publicar a la revista ENDINS un estudi sobre les coves litorals entre Cala Sa Nau i Cala Mitjana. Fins a quatre es varen documentar.

La cova de ses Barraques està situada a la mateixa cala i és un possible secret de contraban i el punt de sortida a la mar de les aigües subterrànies que provoquen la baixa temperatura de I ‘aigua de la platja.

La cova de cala Mitjana és explotada per extraure aigua per poder sustentar un paisatge de verdor i compta, fins i tot, amb un ascensor i una barca!

La cova submarina de cala sa Nau, situada a Es Puntàs, és un important lloc de visita de bussejadors per la comoditat d’accés i la poca complicació que presenta.

La darrera, la cova d’en Passol, és una autèntica joia càrstica de Mallorca per la bellesa de les galeries i formacions subaquàtiques, que és perllonguem per més de tres-cents metres amb un potencial encara pendent d’explorar. La sala terrestre d’aquesta cova (sala de sa Nau) només conserva els espeleotemes de gran mida, ja que els altres es varen arrabassar i carregar a un vaixell francès el segle XIX que va emportar-se’ls per 100 duros. És del tot evident i ben visible la trencadissa de les formacions de petita i mitjana mida, ja que únicament varen deixar les formacions molt grans, no per respecte, sinó per la dificultat d’extracció i transport. Actualment la cova esta tancada per evitar més actes de vandalisme.

Agraïment especial a Melga per la valuosa aportació d’imatges que no fan justícia al recorregut. Per desgràcia una petita tempesta va empobrir la llum de les primeres passes. També a Catalina i Biel Dalmau que amablement ens guiaren en la primera descoberta.