La ràdio a sa Pobla

La notícia que encapçala la portada d’aquest reportatge, publicada a la crònica de la revista local Sa Marjal del dia 29 d’octubre de 1924, és la primera que fa referència a un aparell de ràdio-telefonia o ràdio-escolta, el primer que es va poder escoltar a sa Pobla, ideat pel radiotelegrafista, cap del servei telegràfic de sa Pobla, Miquel Martorell.

Segons ens explica Gabriel Capó Serra «Botilla», electricista i professor d’Institut de Formació Professional jubilat, «Els anys 20, la TSF (Telefonia sense fils), foren els primers receptors i la seva influència a la societat per conèixer les notícies del món. Inicialment, el receptor més senzill era la ràdio galena, que no requeria alimentació. Únicament amb l’antena, (un fil llarg a molta altura) i la presa de terra era suficient. Després, arribarien els receptors de vàlvules electròniques, constituïts per una o varies. La reproducció del so es podia fer mitjançant auriculars d’alta impedància o bé per altaveus.»

A la mateixa revista es parla de l’organització de vetllades per escoltar concerts musicals des d’Anglaterra, com aquestes que reproduïm textualment:

Pocs anys després d’aquell 1924, a la mateixa revista llegim que a una societat recreativa de l’època, l’enginyer industrial Bartomeu Comas hi havia instal·lat un aparell de ràdio de la seva pròpia fabricació, començant, així, i a poc a poc l’expansió d’aquell nou signe de progrés que al llarg de la dècada dels anys cinquanta arribaria, podríem dir, a la seva màxima esplendor, perquè ja eren moltes les cases de sa Pobla que disposaven d’un aparell receptor radiofònic.

Però, ja en temps de la Segona República, la ràdio -malgrat l’elevat preu dels aparells- era una de les aspiracions de les classes populars del nostre país i els pagesos i menestrals de Mallorca no n’eren una excepció. Cal assenyalar, que segons dades estadístiques, concretament l’any 1933, a Espanya ja hi havia seixanta-vuit emissores, cent quaranta-sis mil receptors i trenta revistes que posaven a l’abast del públic el servei de la radiodifusió.

Tornant a la dècada dels cinquanta, les primeres marques de ràdio d’aquella època que es distribuïen al nostre país i també a les illes foren la «Philips», «Marconi», «Pilot», «Telefunken» o «Iberia», que a sa Pobla distribuïen les botigues de «Can Mas» i de «Can Simó». El preu d’aquells aparells de ràdio oscil·lava entre les 2.500 i 3.000 pessetes, un cost que es pot considerar elevant, tenint en compte el poder adquisitiu de les famílies de classe mitjana. Així i tot, eren poques les cases que no hi hagués una ràdio, malgrat fora pagant-la a terminis.

Primeres emissores a Mallorca

Pel que fa a la presència de les emissores radiofòniques oficials, a Mallorca la primera va ser EAJ-13 Ràdio Mallorca, instal·lada a Palma l’any 1932, i fou l’única a l’illa, fins que a la dècada dels cinquanta arribaren les emissores de les joventuts falangistes: «Radio Juventud de Falanitx» i «Radio Juventud de Inca». «Radio Popular», propietat del bisbat de la Diòcesi de Mallorca fou fundada l’any 1959. També hi havia altres emissores de la «CAR» «Cadena Azul de Radiodifusión». A sa Pobla, era molt escoltada «Radio Juventud de Inca», que emetia des de la capital del Raiguer i oferia una programació molt entretinguda, de contingut informatiu, musical i de proximitat, com també, cròniques esportives i taurines, rondalles mallorquines i ràdio-teatre a càrrec d’un grup teatral propi. La revista local Vialfàs sovint publicava anuncis de «Radio Juventud», com aquest que reproduïm. Foren directors d’aquella emissora Tomás Cardeñas (1954) i Francisco Homar (1954-56).

Invent de la ràdio, apunt històric

Malgrat que el descobriment o invent de la ràdio no està exempt de polèmiques, el 14 de maig de1897, l’enginyer elèctric i Premi Nobel italià Guglielmo Marconi, va realitzar la primera transmissió de ràdio de la història.

Tot i els seus esforços, el govern italià no va demostrar massa interès per aquell invent i Marconi va decidir traslladar-se a Anglaterra. Allà va donar a conèixer el seu invent i va el va patentar com a Sistema de Telegrafia sense cables creant una empresa anomenada Wireless Telegraph and Signal Company Ltd. Però la polèmica va esclatar quan el físic rus Aleksander Popov va presentar aquell mateix any, davant una audiència considerable de científics de la Universidad de San Petessburg, un receptor de ones de ràdio molt similar al de Marconi. De totes maneres pareix comprovat que Marconi havia realitzat la seva demostració dies abans que Popov.

Les emissores municipals

Les emissores municipals foren regularitzades a principis dels anys noranta i així quedava regulat oficialment un fenomen que ja era present des d’anys enrere a distintes poblacions de tot el país, i Mallorca no n’era una excepció, com a moviment d’iniciativa social i cultural, i també, com a vehicle per potenciar la llengua pròpia de cada comunitat autònoma. Les ràdios municipals, són unes emissores de titularitat pública gestionades directament per als ajuntaments, o bé a través de les societat municipals creades a tal efecte.

A Mallorca, segons dades que hem pogut constatar foren, o són, unes vint les emissores municipals que formalitzaren la seva inscripció o regularització en un moment determinat, si bé algunes d’elles, per un motiu o un altre deixaren d’emetre.

A propòsit de les emissores municipals, a un pròxim reportatge parlarem de l’emissora local «Sa Pobla-Ràdio»