Ara llegint
La televisió poblera, una aventura apassionant

La televisió poblera, una aventura apassionant

Era el 16 de febrer de 1986, quant a les pantalles dels televisors de sa Pobla apareixia per primera vegada la carta d’ajust de la «Televisió de sa Pobla», per donar pas a Alexandre Ballester que presentaria el primer programa emès per la televisió local, més tard batiada com a «Televisió Poblera», que reglamentàriament estaria emparada per l’«Associació Cultural Gavina». Era la continuació d’una curolla iniciada per Biel Capó Caimari “Botilla” i que compartiren els electricistes professionals i bons coneixedors de l’electrònica  Manolo Gómez i Biel Socías. Una curolla que en poc temps es va anar convertint amb una il·lusionant i gratificant aventura per totes les persones que hi col·laboraren. 
Una il·lusionant aventura, a la que hi participaren i col·laboraren un considerable grup de pobleres i poblers i que, des dels inicis el 1986 fins al final el 2005, va emetre, puntualment, tots els dijous, en directe tota la seva programació, des dels seus distints estudis per entrar a les llars de les moltes famílies que la seguien amb molt d’interès.
Ens recorda Biel Capó, que «el centre emissor, en la seva primera etapa, estava ubicat a la sala de ràdio d’EA6HY, al carrer Varet nº 15, i el contingut de les seves emissions consistia en la realització de programes informatius locals, notícies esportives, culturals, històriques, política local, tradicions, entrevistes, concursos i altres programes de participació ciutadana. Així mateix, vàrem retransmetre en directa Sa Rua 86, comentada per Miquel Pascual «Bea», una altra persona de les pioneres.» 
Posteriorment, els estudis de retransmissió es traslladaren a la sala de l’Arxiu Parroquial, situat a la torre del campanar, per més tard, per deferència del rector mossèn Joan Perelló, ubicar-se a un pis del convent de les Monges Franciscanes, al carrer Lluna. Un lloc molt més espaiós i que oferia més comoditat per realitzar les emissions i, al mateix temps, ampliar el contingut de la programació, que s’oferia setmanalment tots els dijous, en directe a partir de les 10 del vespre i es repetia, en diferit els diumenges a partir de les 14 hores.

Estudi tècnic de Televisió Poblera

Amb tots aquells canvis, que al mateix temps comportaven la incorporació de nous col·laboradors, tant de l’equip tècnic, com de la secció de redacció i presentació, la Televisió Poblera anava guanyant més audiència de cada dia i eren poques les famílies que no seguissin aquell mitjà de comunicació que els portava a casa seva tot el que d’interès succeïa  al poble.
Al principi d’aquella aventura, eren els mateixos components de l’equip tècnic, als que aportaven els seus propis aparells per fer possibles les emissions, des de cablejat, taules de mescla, micròfons i càmeres, la qual cosa suposava unes despeses que ningú subvencionava, i que fins i tot va fer que els mateixos col·laboradors haguessin de recórrer a la signatura personal de préstecs bancaris per fer front a les despeses que s’havien d’afrontar; des de l’adquisició de nous aparells a la compra de les cintes per gravar els continguts dels programes, per no anomenar els folis de paper que empraven els redactors per redactar les notícies o comentaris.
Davant aquella situació, però, no es rendiren totes aquelles persones que feien possible aquella, ja apassionant, aventura. Donat el cas que l’Associació Cultural Gavina, era, per llei, una entitat sense ànim de lucre es va recórrer a diverses fórmules per recaptar els doblers necessaris per fer front a aquelles necessitats, imprescindibles per poder continuar tirant endavant aquell projecta: Es va procedir al sorteig d’una panera de Nadal que contenia tota mena d’articles i altres aportacions voluntàries de comerços, bars i restaurants i altres. Una «panera» que es feia tan grossa que el guanyador o guanyadora s’havia de fer amb el servei d’una camioneta o furgoneta per emportar-se tot el seu contingut. També es va procedir a la captació de socis de Gavina que pagaven una quota de 5000 pessetes anuals. Una iniciativa que va tenir una resposta inesperada, arribant a la xifra de més de tres-cents socis, molts d’ells per inscripció voluntària. I també es van decidir a l’emissió de publicitat, cobrant unes tarifes prou assequibles pels anunciants, a més d’organitzar unes excursions anuals amb autocar, visitant distints punts de Mallorca.

El metge Sebastià Siquier, amb Joan Payeras, autor d’aquest article, a un dels programes Salut i Benestar

La necessitat del col·legi de Sant Francesc d’habilitar aquell pis del carrer Lluna per construir-hi noves aules escolars, va obligar la Televisió Poblera a ubicar els seus estudis a un espai situat al segon pis del casal de Can Corró, al carrer Mercat, que era propietat de la Caixa d’Estalvis «Sa Nostra», entitat que va tenir la deferència de cedir-lo desinteressadament. Des d’allà continuaren les emissions de la televisió local, fins que la nova llei reguladora de les mateixes va posar fi a aquells mitjans de comunicació que hi havia dins tot l’Estat. Això no obstant, al mateix local restaren dipositades les cintes que constitueixen  la filmoteca, que a poc a poc els responsables de Gavina, encapçalats pel president Tomeu Capó i membres de la directiva, anirien digitalitzant programes emesos fins al 2005 i que consta de diversitat de programes. Un material, un legat, que constitueix un vertader patrimoni històric-cultural, que ara roman custodiat al polígon «Sa Vileta», i posat a disposició pública i controlat per l’Associació Cultural Gavina.

Una programació densa i plural

A mesura que Televisió Poblera avançava en la incorporació de millores tècniques i en la incorporació de nous col·laboradors, tant tècnics com periodistes o presentadors, anava també, millorant el contingut de la seva programació, incorporant nous espais i nous continguts. Així, s’oferien uns informatius locals acompanyats d’imatges relatives a les notícies que es comentaven, reportatges sobre diversos temes d’interès local, històrics, culturals, tradicionals, dels distints actes festius, entrevistes a persones diverses, una ampla informació esportiva, la càmera al carrer per tal de polsar l’opinió pública sobre temes d’actualitat, i fins i tot, qualque espai humorístic. 
També durant alguns anys, es retransmeteren en directe les Matines de Nadal comentades, des de l’església parroquial, així com la processó del Dijous Sant, també comentada i qualque desfilada de sa Rua de carnaval. En definitiva, es procurava fer, amb la total entrega i il·lusió de tots els col·laboradors, una televisió, la més digna possible, malgrat les sempre limitades possibilitats que s’havien de superar.

Margalida Socias amb La càmera al carrer

Associació Cultural Gavina. Arxiu històric

L’«Associació Cultural Gavina» es va constituir formalment amb data 13 de gener de 1988. Segons el document de constitució i els corresponents estatuts. L’associació tenia com a objectiu:
 “Impulsar la normalització lingüística de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a través dels mitjans de comunicació social, per tal de col·laborar decididament al ple compliment de la Llei de Normalització Lingüística de la nostra Comunitat”. 
La junta directiva constitucional estava integrada per: Alexandre Ballester Moragues, com a president. Biel Socías Serra, vicepresident. Joan Payeras Llull, secretari. I com a vocals Manolo Gómez Cortejosa, Biel Capó Caimari, Antonio Gomila Serra, Bernardino Crespí Barceló.
Es tractava, com feien la majoria de televisions locals, llavors alegals -que no il·legals- d’emparar aquella activitat d’emetre una programació televisiva de caràcter purament local i de proximitat i, al mateix temps d’organitzar qualque acte de contingut cultural o popular. Tancades, per llei, les televisions locals i concretament Televisió Poblera, l’«Associació Cultural Gavina», va seguir en actiu com a arxiu gràfic-històric, i bé amb uns objectius totalment diferents, com és ara el de convertir-se en Arxiu Històric. Presidida actualment per Bartomeu Capó Capó, l’esmentada associació, ha estat treballant amb la digitalització de programes emesos per Televisió Poblera, que estaven enregistrats en cintes de VHS, SVHS, un material que amb el temps es fa malbé debut a les humitats i canvis de temperatura.
A partir de l’any 2004 es va treballar únicament en format digital, primerament en DV i posteriorment amb HD DV. Actualment s’estan digitalitzant els continguts analògics i fins ara es porta un total de 158 vídeos publicats a internet,  els quals són accessibles al públic de manera gratuïta.
La finalitat d’aquesta tasca, és servir a totes aquelles persones interessades amb la nostra història cultura, esportiva, política i conèixer personatges locals amb història. Sense oblidar mai la gran aportació d’Alexandre Ballester escriptor i cronista oficial de la nostra vila amb les seves conferències, cròniques i obres, per això que, es crearà un apartat especial dedicat a Alexandre Ballester.

Relació de persones que col·laboraren amb TV poblera.

Departament de redacció i presentació
Miquel Pascual “BEA”
Alexandre Ballester
Joan Payeras Llull
Carmelo Ciucio
Antoni Torrens Soler
Margalida Socias Mir
Tomeu Alomar Batle
Jaume Triay
Margalida Socias – càmera al carrer
Neus Benitez
Joan Miquel Payeras
Joan Campaner
Ada Siquier
Aina Gost Llinas
Rosa Isabel Pascual
Margalida Ramis
Rosario Carmona
Maria A. Roca
Jaume Muntaner Gelabert
Maria M. Alorda
Margalida Planas Cañellas
Margalida Cladera
Joana – fotolits
Tomas Ramis
Alicia Alomar
Miquel Serra Llobera

Departament tècnic:

Antoni Gomila 
Biel Socías
Manolo Gómez
Antoni Crespí Serra 
Pep Toni Batle Torrens
Tomeu Crespí
Pep Pons Terrasa
Pere Crespí Gost
Miquel Nicolau
Tomeu Capó
Jose J. Capó
Miquel Frontera
Andreu García
Jaume Morell
Andreu Quiros
Juliá Caldes Caimari
Dani Serra Mayne
Bernardino Crespí Barceló
Xisco Ramón Arrom

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt