La terra de call vermell, ingredient per als millors melons calapoters
Una de les estampes més característiques del camp mallorquí són les fruites i verdures de temporada que ens ofereix la terra a l’estiu. Les calors també donen els seus fruits si bé abans els nostres pagesos han fet tot el ritual del cicle productiu.
Per aquest motiu és molt important prestigiar i enaltir la nostra part forana de Mallorca, la seva identitat i el conreu que els nostres avantpassats han fet en el món agrari.
Són moltes les entitats i associacions, com les cooperatives pageses, que lluiten incansablement per donar cobertura i vida a una llavor de la nostra terra madura i útil per al present i pel futur.
Avui, Fora Vila es centrarà en un dels estendards de les varietats dels melons: el meló calapoter, pell de calàpot, pell de “sapo”, “sapo”.
Per aquest motiu ens hem adreçat a la finca de cas Sastre a Son Mesquida de Porreres per a poder saber una mica més de la varietat i la recol·lecció d’aquest meló. Tocam la terra de call vermell en la qual neix el meló calapoter, una terra important dins la Mediterrània. Ens expliquen que aquesta terra no és qualsevol i que el meló calapoter neix d’aquesta conjunció i maridatge que aporta el passat i l’abono del present.
És un sòl argilós, de color vermellós, sovint barrejat amb graves o macades, que es va formar a partir de l’erosió de les roques calcàries.
Terra de call vermell
Fent una mica de recerca i consultant el diccionari dels nostres fills il·lustres de Mallorca, Mossèn Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, defineixen la terra de call vermell de la següent manera: “Terra granada i molt seca, de color vermell, que esmola la rella en llaurar-la”.
Val a dir, que ells dos designaren una gran diversitat de sòls sota el mateix epígraf: més o menys profunds, més o menys barrejats amb argila, més o menys barrejats amb grava.
Aquesta variabilitat no evita que els sòls considerats com a sòls de call vermell no mantinguin una clara diferència respecte als altres pel que veim a primera vista a Son Mesquida.
Ens informen que el call vermell, per oposició a terres amb més contingut en argila, s’asseca més aviat, especialment ara amb aquestes calors dels darrers anys que els experts associen al canvi climàtic.
El call vermell, en general, té unes condicions més desfavorables per al cultiu dels cereals que no els terrenys de blanquer, que retenen millor la humitat, en canvi són sòls més o menys gravosos, ben drenats, molt aptes pels cultius de la vinya i els melons.
Seguim el nostre itinerari “calapoter” i ens endinsam dins les tretze quarterades (unes deu hectàrees) de la finca de Son Mesquida que avui ens obri les portes de pinte en ample per veure el meló calapoter, una delícia estiuenca a moltes cases de Mallorca.
Demanam quina és la quantitat aproximada de melons per planta especialment quan l’extensió i la capacitat tenen limitacions agràries.
Deu quilograms per planta
La producció per planta és aproximadament d’uns deu quilograms. I en comparació amb altres anys, la producció és pràcticament idèntica, amb matisos petits, però a grans trets els melons calapoters són els mateixos en quantitat i qualitat.
I què ens poden dir de la sembra i la collita? Per què és important la sembra de la llavor en una varietat de meló com aquesta?
La sembra segons els experts va ser el dia 1 d’abril d’enguany en una terra com hem dit de call vermell que havia de menester aigua per la manca de pluges d’aquesta temporada.
Tant és així que la sembra ha estat de forma escalonada deixant un mes entre i entre a la propera sembra de llavors de melons calapoters. Així, d’una forma progressiva fins els primers dies de juny la terra s’ha anat llaurant, abonant, germinant per a què la producció pugui ser ben fructífera.
La collita dels melons es perllongarà fins a finals del mes d’agost, en ple sol d’estiu, que fa que aquesta varietat sigui de les més cotissades i demanades a les botigues d’alimentació de Mallorca.
Però un dels factors que més ens crida l’atenció és la sensibilitat dels tècnics en la cura per a la no degradació de la terra. Per aquest motiu, la base d’aquests melons, la terra, sofreix una rotació permanent per no desgastar les finques.
Deixar respirar, calmar, rotar, oxigenar la terra és una de les particularitats més característiques de la pagesia illenca. Els pagesos saben ben bé el cicle de la terra i per aquest motiu, els professionals de la sembra empren, per a la femada, purins de vaca, un poc de sulfat de potassa per la dolçor i àcid fosfòric per ajudar en la floració.
La seva importància és cabdal per als melons calapoters, podríem dir que és el rerefons que ningú veu però que és imprescindible per dur a terme la producció.
Ben igual que la pol·linització, en aquesta finca tenen caseres pròpies. La tasca de les abelles és fonamental, més enllà de la sana mel, les abelles constitueixen un equilibri dins l’ecosistema vegetal i mediambiental.
Pel que fa al tema de l’aigua, que hem anunciat anteriorment, el reg utilitzat es fa a través de degoteig controlat per electrovàlvules connectades a ordinador.
A partir d’aquesta base, es posa en marxa la campanya de comercialització dels melons per tal que puguin arribar a les nostres cases amb el sabor més original i autèntic de Mallorca.
Aquest tipus de meló es pot comercialitzar durant tot l’any però són de plantacions foranes. Pràcticament fins a les festes de Nadal podem menjar melons calapoters pel simple fet que la seva textura i la seva estructura no perden cap tipus de qualitat.
El màxim de consum es produeix el més d’agost una vegada s’han acabat les varietats de carn fluixa com puguin ser els d’eriçó i marina.
A finals d’agost es començaran a collir el meló catalogat com a “fei” ( varietat claudio–vilafranquer) varietat autòctona interessantíssima per estudiar en un altre reportatge.
Ara ens queda el tast de la carn del meló. El meló calapoter que és molt dolç, té una suavitat en paladar que, ben fresc, és un complement ideal per a la dieta nutricional i equilibrada de la Mediterrània.