La transició a una economia baixa en carboni és necessària, però provoca emissions addicionals

Les emissions mitjanes associades a una transició energètica baixa en carboni ascendeixen a 195 gigatones de CO2, cosa que equival a aproximadament 0,1 grau centígrad d’escalfament global addicional.

Aquestes són les conclusions d’un estudi científic de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i de la Universitat de Leeds, fet pels investigadors Aljoša Slameršak, Giorgos Kallis i Daniel O’Neill i publicat a Nature Communications.

Els autors mostren que encara que les emissions d’energia associades a la descarbonització són significatives, els beneficis de la descarbonització continuen sent molt superiors als costos, i incideixen en el fet que com més ràpid es puguin descarbonitzar les economies i reduir l’ús de l’energia, millor.

“Encara que la bibliografia existent de l’IPCC proporciona una sèrie de vies d’emissions compatibles amb mantenir en 1,5 °C l’augment de l’escalfament global, fins ara no ha quedat clar quina part d’aquestes emissions estarà vinculada a la transició i quina part de les emissions es quedarà per a les activitats socials, com ara el transport”, explica Aljosa Slamersak, investigador de l’ICTA-UAB i autor principal de l’estudi, que destaca que “tot i que les emissions associades a la transició són considerables, l’impacte climàtic global d’aquestes emissions continua sent petit en comparació amb les emissions que s’evitarien amb una acció climàtica ràpida a llarg termini. El principal problema no són els impactes climàtics de la transició, sinó els impactes de la inacció tenint en compte com de prop estem de sobrepassar els 1,5 °C”.

Una transició a una societat baixa en carboni requerirà grans inversions, no només financeres, sinó també en termes d’energia i materials. L’economia mundial continua depenent dels combustibles fòssils i la mateixa transició es pot convertir en una font important d’emissions. En aquest estudi, els investigadors calculen que les emissions associades a la transició oscil·len entre 70 GtCO2 i 395 GtCO2, cosa que correspon aproximadament a entre 2 i 11 vegades les emissions totals del món el 2021.

Giorgos Kallis, investigador de l’ICTA-UAB i coautor de l’estudi, explica que “no tots els escenaris d’una transició energètica baixa en carboni són iguals. Els escenaris amb baix ús d’energia i molta energia renovable tenen emissions molt més baixes associades a la transició. Altres escenaris, tot i això, que continuen depenent dels combustibles fòssils, amb l’esperança de succionar el carboni de l’atmosfera durant aquest segle, tenen moltes emissions vinculades a la transició”. Kallis incideix que, si els governs prenen seriosament la lluita contra el canvi climàtic, haurien de donar prioritat a la reducció de l’ús de l’energia. “Confiar en solucions no provades com les anomenades ‘emissions negatives’ és una estratègia arriscada, encara que sigui només per les emissions que aquestes provocaran”.

En contrast amb el que s’ha argumentat en estudis anteriors, els autors troben que una transició a una energia baixa en carboni no reduiria necessàriament l’eficiència del subministrament d’energia. L’eficiència del sistema energètic disminueix als escenaris que depenen dels biocombustibles i dels combustibles fòssils amb captura i emmagatzematge de carboni, però es manté estable o fins i tot augmenta als escenaris que impulsen les energies renovables.

Per a Daniel O’Neill, de la Universitat de Leeds i coautor de l’estudi, “el nostre estudi demostra que qualsevol via viable per evitar un canvi climàtic perillós requereix una disminució de l’ús de l’energia durant l’impuls inicial de la transició. El creixement continuat del consum de energia és senzillament incompatible amb l’objectiu d’un clima segur”.